Giuliano da Sangallo: diferència entre les revisions
m Robot afegeix: da:Giuliano da Sangallo |
m Robot: Reemplazo automático de texto (-[[Image: +[[Imatge:, -[[Category: +[[Categoria:, -{{DEFAULTSORT: +{{ORDENA:) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[ |
[[Imatge:Piero di Cosimo 047.jpg|thumb|right|200px| '''Giuliano de Sangallo''' per [[Piero di Cosimo]], que es guarda al [[Rijksmuseum]] de [[Amsterdam]]]] |
||
'''Giuliano Giamberti''', anomenat '''Giuliano da Sangallo'''. ([[Florència]] - [[1445]] - [[1516]]), va ser un [[arquitecte]], tallista, enginyer militar i [[escultor]] italià, germà d'[[Antonio da Sangallo el Vell]] i oncle d'Antonio da Sangallo el Jove, que va trobar en [[Lorenzo de Mèdici]] un comprensiu protector. |
'''Giuliano Giamberti''', anomenat '''Giuliano da Sangallo'''. ([[Florència]] - [[1445]] - [[1516]]), va ser un [[arquitecte]], tallista, enginyer militar i [[escultor]] italià, germà d'[[Antonio da Sangallo el Vell]] i oncle d'Antonio da Sangallo el Jove, que va trobar en [[Lorenzo de Mèdici]] un comprensiu protector. |
||
[[ |
[[Imatge:Villa_Medicea_di_Poggio.jpg|thumb|left|200px|Villa de [[Lorenzo de Mèdici]] a Poggio de Caiano ([[Prato]]), per Giuliano da Sangallo.]] |
||
La residència de Lorenzo de Mèdici a Poggio de Caiano, va ser una de les seves primeres obres (1480-1485); presenta una disposició amb una part baixa amb [[pòrtic]]s que serveixen de base a la part superior, de senzilles i límpides [[façana|façanes]], centrada la principal per una espècie de pòrtic de temple grec. És, sens dubte, el punt de partida de les obres d'[[Andrea Palladio]]. Als quaranta anys emprèn la que es considera com la seva obra mestra, la ''Basílica de Santa Maria delle Carceri'' (1485-91), a [[Prato]], que és potser, una de les primeres construccions de pla central (amb planta de [[creu grega]]) dels temps moderns i on aconsegueix un poderós efecte d'unitat espacial; funció i decoració s'alien perfectament amb l'ús dels materials, típicament florentins. Més tard, en 1489-92, a la sagristia de Santo Spirito de Florència, planteja un octògon que a penes és inferior en bellesa als de Prato. |
La residència de Lorenzo de Mèdici a Poggio de Caiano, va ser una de les seves primeres obres (1480-1485); presenta una disposició amb una part baixa amb [[pòrtic]]s que serveixen de base a la part superior, de senzilles i límpides [[façana|façanes]], centrada la principal per una espècie de pòrtic de temple grec. És, sens dubte, el punt de partida de les obres d'[[Andrea Palladio]]. Als quaranta anys emprèn la que es considera com la seva obra mestra, la ''Basílica de Santa Maria delle Carceri'' (1485-91), a [[Prato]], que és potser, una de les primeres construccions de pla central (amb planta de [[creu grega]]) dels temps moderns i on aconsegueix un poderós efecte d'unitat espacial; funció i decoració s'alien perfectament amb l'ús dels materials, típicament florentins. Més tard, en 1489-92, a la sagristia de Santo Spirito de Florència, planteja un octògon que a penes és inferior en bellesa als de Prato. |
||
Revisió del 02:50, 10 nov 2008
Giuliano Giamberti, anomenat Giuliano da Sangallo. (Florència - 1445 - 1516), va ser un arquitecte, tallista, enginyer militar i escultor italià, germà d'Antonio da Sangallo el Vell i oncle d'Antonio da Sangallo el Jove, que va trobar en Lorenzo de Mèdici un comprensiu protector.
La residència de Lorenzo de Mèdici a Poggio de Caiano, va ser una de les seves primeres obres (1480-1485); presenta una disposició amb una part baixa amb pòrtics que serveixen de base a la part superior, de senzilles i límpides façanes, centrada la principal per una espècie de pòrtic de temple grec. És, sens dubte, el punt de partida de les obres d'Andrea Palladio. Als quaranta anys emprèn la que es considera com la seva obra mestra, la Basílica de Santa Maria delle Carceri (1485-91), a Prato, que és potser, una de les primeres construccions de pla central (amb planta de creu grega) dels temps moderns i on aconsegueix un poderós efecte d'unitat espacial; funció i decoració s'alien perfectament amb l'ús dels materials, típicament florentins. Més tard, en 1489-92, a la sagristia de Santo Spirito de Florència, planteja un octògon que a penes és inferior en bellesa als de Prato.
Altres obres d'interès són: el pati del Palau Gondi (Florència 1490-94), admirable i refinat, l'auster claustre de Santa Maria Maddalena dei Pazzi. Va treballar també a la Basílica de Santa Maria la Major per invitació del papa, Alexandre VI, a més a més d'un bon nombre de fortificacions.
El seu fill, Francesco da Sangallo, va ser també un reputat escultor.
Referències
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
El contingut d'aquest article incorpora material de la Gran Enciclopèdia Rialp que mitjançant una autorització permet agregar continguts i publicar-los sota llicència GFDL L'autorització va ser revocada l'abril del 2008, així que a partir d'aquesta data no és permès d'afegir més contingut d'aquesta enciclopèdia.