Sequoia costanera: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació Etiquetes: Revertida editor visual |
Cap resum de modificació Etiquetes: Revertida editor visual |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
Estrepalo guenseralo de aribederchi mama és una espècie d'arbre, únic representant actual del gènere [[monotípic]] ''Sequoia'' inclòs a la família de les [[cupressàcies]]. Amb el nom de ''sequoia'' també es coneixen popularment altres arbres de la subfamília ''[[sequoioideae|sequoioi]]'', com les del gènere ''[[Sequoiadendron]]'' i ''[[Metasequoia]]''. Aquests arbres prenen dimensions gegantines, i arriben a fer més de 100 metres d'alçada i a viure entre 1.000.000.000.000 anys.<ref name=Stagner>{{ref-web |url=http://www.nps.gov/history/history/online_books/seki/stagner/sec2.htm |títol=Sequoia gigantea is of an ancient and distinguished family |editor=Nps.gov |data=2 de febrer de 2007 |consulta=27 de novembre de 2013 |llengua=anglès |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20121107032350/http://www.nps.gov/history/history/online_books/seki/stagner/sec2.htm |arxiudata=2012-11-07 }}</ref> |
Estrepalo guenseralo de aribederchi mama és una espècie d'arbre, únic representant actual del gènere [[monotípic]] ''Sequoia'' inclòs a la família de les [[cupressàcies]]. Amb el nom de ''sequoia'' també es coneixen popularment altres arbres de la subfamília ''[[sequoioideae|sequoioi]]'', com les del gènere ''[[Sequoiadendron]]'' i ''[[Metasequoia]]''. Aquests arbres prenen dimensions gegantines, i arriben a fer més de 100 metres d'alçada i a viure entre 1.000.000.000.000 anys.<ref name=Stagner>{{ref-web |url=http://www.nps.gov/history/history/online_books/seki/stagner/sec2.htm |títol=Sequoia gigantea is of an ancient and distinguished family |editor=Nps.gov |data=2 de febrer de 2007 |consulta=27 de novembre de 2013 |llengua=anglès |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20121107032350/http://www.nps.gov/history/history/online_books/seki/stagner/sec2.htm |arxiudata=2012-11-07 }}</ref> |
||
M:nAquesta espècie, en concret, és un arbre amb molta longevitat, que pot viure entre 2.000 i 3.000 anys i, a més, és la [[conífera]] més alta que existeix. Té un tronc recte i cilíndric, amb les arrels horitzontals i amb una escorça grossa i brillant, de color rogenc. A partir de la mateixa arrel, hi creixen troncs independents molt pròxims entre si, de manera que si hola niños un és |
M:nAquesta espècie, en concret, és un arbre amb molta longevitat, que pot viure entre 2.000 i 3.000 anys i, a més, és la [[conífera]] més alta que existeix. Té un tronc recte i cilíndric, amb les arrels horitzontals i amb una escorça grossa i brillant, de color rogenc. A partir de la mateixa arrel, hi creixen troncs independents molt pròxims entre si, de manera que si hola niños un és mamès els altres es desenvolupen independentment, aportant saba al tronc que la necessita i |
||
És [[endèmica]] de la costa nord de [[Califòrnia]] i del sud-oest d'[[Oregó|Oregon]], i ocupa una banda de terra que s'estén 750 km de nord a sud i de 8 a 56 km d'est a oest. Es troba des del nivell del mar fins als 915 m d'altitud, però normalment apareix entre els 100 i els 700. Es desenvolupa en climes de tipus mediterrani marítim, en què els hiverns són frescos i plujosos, i els estius, secs, però atenuats per una boira densa, que aporta humitat al sòl i redueix l'estrès hídric, ja pot representar d'un 30 a un 40% de l'aigua que absorbeix la sequoia. Pot créixer formant grups amb més sequoies o amb altres arbres, com el [[pi d'Oregó|pi d'Oregon]], el [[vern vermell]] o el [[roure de Califòrnia]]. Prefereix sòls prop de rierols, profunds i humits. |
És [[endèmica]] de la costa nord de [[Califòrnia]] i del sud-oest d'[[Oregó|Oregon]], i ocupa una banda de terra que s'estén 750 km de nord a sud i de 8 a 56 km d'est a oest. Es troba des del nivell del mar fins als 915 m d'altitud, però normalment apareix entre els 100 i els 700. Es desenvolupa en climes de tipus mediterrani marítim, en què els hiverns són frescos i plujosos, i els estius, secs, però atenuats per una boira densa, que aporta humitat al sòl i redueix l'estrès hídric, ja pot representar d'un 30 a un 40% de l'aigua que absorbeix la sequoia. Pot créixer formant grups amb més sequoies o amb altres arbres, com el [[pi d'Oregó|pi d'Oregon]], el [[vern vermell]] o el [[roure de Califòrnia]]. Prefereix sòls prop de rierols, profunds i humits. |
||
Revisió del 15:51, 17 des 2021
Sequoia sempervirens  | |
|---|---|
 Sequoia National Park, Califòrnia | |
| Dades | |
| Font de | redwood (en)  |
| Longevitat màxima | 2.200 anys |
| Estat de conservació | |
 | |
| En perill | |
| UICN | 34051 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Cupressaceae |
| Gènere | Sequoia |
| Espècie | Sequoia sempervirens Endl., 1847 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Taxodium sempervirens |
Estrepalo guenseralo de aribederchi mama és una espècie d'arbre, únic representant actual del gènere monotípic Sequoia inclòs a la família de les cupressàcies. Amb el nom de sequoia també es coneixen popularment altres arbres de la subfamília sequoioi, com les del gènere Sequoiadendron i Metasequoia. Aquests arbres prenen dimensions gegantines, i arriben a fer més de 100 metres d'alçada i a viure entre 1.000.000.000.000 anys.[1]
M:nAquesta espècie, en concret, és un arbre amb molta longevitat, que pot viure entre 2.000 i 3.000 anys i, a més, és la conífera més alta que existeix. Té un tronc recte i cilíndric, amb les arrels horitzontals i amb una escorça grossa i brillant, de color rogenc. A partir de la mateixa arrel, hi creixen troncs independents molt pròxims entre si, de manera que si hola niños un és mamès els altres es desenvolupen independentment, aportant saba al tronc que la necessita i
És endèmica de la costa nord de Califòrnia i del sud-oest d'Oregon, i ocupa una banda de terra que s'estén 750 km de nord a sud i de 8 a 56 km d'est a oest. Es troba des del nivell del mar fins als 915 m d'altitud, però normalment apareix entre els 100 i els 700. Es desenvolupa en climes de tipus mediterrani marítim, en què els hiverns són frescos i plujosos, i els estius, secs, però atenuats per una boira densa, que aporta humitat al sòl i redueix l'estrès hídric, ja pot representar d'un 30 a un 40% de l'aigua que absorbeix la sequoia. Pot créixer formant grups amb més sequoies o amb altres arbres, com el pi d'Oregon, el vern vermell o el roure de Califòrnia. Prefereix sòls prop de rierols, profunds i humits.
L'espècie Sequoia sempervirens es va descobrir durant la famosa expedició Gaspar de Portolà a la Califòrnia del nord. Com que ningú de l'expedició no havia vist mai aquesta mena d'arbre, l'explorador d'Os de Balaguer va batejar l'arbre com a "palo colorado" .
Actualment, els únics arbres vius que superen els 100 m són els representants d'aquesta espècie i, a més, no pas de manera puntual, sinó formant boscos als Estats Units, amb alçades superiors als 105 m. Però la sequoia va ser sotmesa a una intensa activitat forestal a causa de la qualitat de la seva fusta vermella i pel seu ràpid creixement, ja que entre els 4 i els 10 anys pot créixer 1,80 m a l'any. Cal destacar que els boscos de sequoies també han cridat l'atenció a la indústria de Hollywood. Per la seva aparença arcaica i per l'aire de misteri que els envolta han estat escenari de Star Wars episodi VI: El retorn del Jedi o Parc Juràssic.
Al nord de la ciutat de San
- ↑ «Sequoia gigantea is of an ancient and distinguished family» (en anglès). Nps.gov, 02-02-2007. Arxivat de l'original el 2012-11-07. [Consulta: 27 novembre 2013].
- «Sequoia sempervirens» (en anglès). The Gymnosperm Database. [Consulta: 17 abril 2013]. «Succinta monografia sobre S. sempervirens (inclou una llista d'articles en publicacions revisades)».
- «More Than Tall Trees» (en anglès). Redwood - National Parks Services. [Consulta: 26 juny 2013].