Empenyedor: diferència entre les revisions
m Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica. |
m Format |
||
| Línia 35: | Línia 35: | ||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
* {{ref-llibre|nom = Hans H.|cognom = Heuser|nom2 = Volker|cognom2 = Renner|títol = 50 Jahre Schubschifffahrt in Europa|data = 2007|lloc = Duisburg|editorial = Binnenschiffahrts-Vlg|pàgines = 119|isbn = 9783870780555|url = https://www.binnenschiff-buch.de/Schlepper-Schubschiffe-Eisbreche/50-Jahre-Schubschifffahrt-in-Europa::356.html|llengua = alemany}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180411025742/https://www.binnenschiff-buch.de/Schlepper-Schubschiffe-Eisbreche/50-Jahre-Schubschifffahrt-in-Europa::356.html |date=2018-04-11 |
* {{ref-llibre|nom = Hans H.|cognom = Heuser|nom2 = Volker|cognom2 = Renner|títol = 50 Jahre Schubschifffahrt in Europa|data = 2007|lloc = Duisburg|editorial = Binnenschiffahrts-Vlg|pàgines = 119|isbn = 9783870780555|url = https://www.binnenschiff-buch.de/Schlepper-Schubschiffe-Eisbreche/50-Jahre-Schubschifffahrt-in-Europa::356.html|llengua = alemany}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180411025742/https://www.binnenschiff-buch.de/Schlepper-Schubschiffe-Eisbreche/50-Jahre-Schubschifffahrt-in-Europa::356.html |date=2018-04-11}} (traducció del títol: 50 Anys de navegació empesa a Europa) |
||
{{Commonscat}} |
{{Commonscat}} |
||
Revisió del 15:25, 22 des 2021
Un empenyedor és una embarcació especialment concebuda i construïda per a empènyer barcasses i embarcacions de navegació fluvial.[1] Utilitzat a l'inici principalment per mercaderies a dojo (sorra, carbó, mena de ferro, residus…) també des de la fi dels anys 1980 es van desenvolupar barcasses portacontenidors segons el mateix concepte.[2]
Té el vantatge que permet que la part costosa d'una embarcació es destaca de la part de càrrega, que només són unes caixes flotants sense gaire èquip, uns mers contenidors. Després d'atracar les barcasses, el empenyedor en pot prendre d'altres, ja carregades. Augmenta la productivitat, com que el capità i la tripulació no han d'esperar inoperatius durant el temps de càrrega o descàrrega.[3] Segons el tipus de convoi i la capacitat de la via aquàtica, s'arriba a carregar fins a 6000 tones. Avui un comboi pot empènyer fins a quatre barcasses. Hi ha experiments al Rin amb combois de sis al tram Port de Rotterdam-Port de Duisburg, però encara no es pot generalitzar.[4]
La navegació empesa es va desenvolupar a la conca del riu Mississipí a la fi del segle xix. La tècnica es va introduir a Europa des del 1955 amb el «Poussah» al Sena a França, un remolcador transformat[5] i el 1957, amb el vaixell «Wasserbüffel» (alemany per a búfal aquàtic), construït ad hoc com a experiment per quatre companyies navilieres alemanyes i neerlandeses. Primer es va utilitzar al Rin als Països Baixos.[6] Després de la reticència inicial envers la nova tecnologia, es va popularitzar i molts remolcadors van ser transformats en empenyedors.
En mitjana la navegació fluvial consumeix l'equivalent de 10 a 12 litres de petroli per 1000 tones-kilometres de càrrega, mentrestant el transport per camió en consumeix 70 a 80 litres.[7]
| Normes europees de la CEMT per a conjunts de barcasses empeses a l'occident de l'Elba[8] | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Classe CEMT | tipus de comboi |
càrrega en tones |
llargada (m) | amplada (m) | calat (m) | alçària lliure (m) |
| Vb | 2 barcasses (en longitud) |
3200-6000 | 172-185 | 11,4 | 2,5-4,5 | 5,25, 7 o 9,10 |
| VIa | 2 barcasses (juxtaposats) |
3200 -6000 | 95-110 | 22,8 | 2,5-4,5 | 7 o 9,10 |
| VIb | 2 x 2 | 3200 -6000 | 185-195 | 22,8 | 2,5-4,5 | 7 o 9,10 |
| VIc | 3 x 2 2 x 3 |
9600-18000 | 270-280 195-200 |
22,8 33,0-34,2 |
2.5-4,5 | 9,10 |
| VId | 3 x 3 | 14500-27000 | 285 | 33,0-34,2 | 2,5-4,5 | 9,10 |
Referències
- ↑ «Empenyedor». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Schuth, Gerd. Schubschifffahrt auf dem Mittelrhein (en alemany). Erfurt: Sutton Verlag GmbH, 2012, p. 101 ss. ISBN 9783954000128.
- ↑ Brolsma, J.U. «3.5 Duwvaart». A: Beknopte geschiedenis van binnenvaart en vaarwegen (en neerlandès). Delft: Rijkswaterstaat, novembre de 2010, p. 29 ss..
- ↑ «De Rijn» (en neerlandès). Expertise- en Innovatiecentrum Binnenvaart. Arxivat de l'original el 2017-05-30. [Consulta: 8 abril 2018].
- ↑ Bulletin de l'Association de géographes français (en francès). París: Centre national de la recherche scientifique, 1965, p. 44.
- ↑ «50 Jaar duwvaart in Europa (2007) (50 anys de navegació empesa a Europa)» (vídeo) (en neerlandès). rtvdordrecht.
- ↑ Sadoine, N. «Het vervoer via de binnenwateren : Binnenvaart en milieu (navegació fluvial i medi ambient)» (en neerlandès). Infastructuur in het leefmilieu. Ministerie van de Vlaamse Gemeenschap, 4, 93, pàg. 299.
- ↑ «Resolution n°92/2 on new classification of inland waterways» (en francès). International Transportforum, 11/12 juny 1992. (traducció: Resolució número 92/2 referent a la nova classificació de les vies navegables interiors')
Enllaços externs
- «Zesbaksduwvaart ware grootte proeven (Experiment amb comboi de sis caixes empesos)» (vídeo) (en neerlandès). Rijkswaterstaat Dienst Verkeerskunde, 2015.
- «Criteris mínims de seguretat per a Conjunts d'Empenta de Barcasses i Remolcadors» (pdf). Repsol, 2006.
Bibliografia
- Heuser, Hans H.; Renner, Volker. 50 Jahre Schubschifffahrt in Europa (en alemany). Duisburg: Binnenschiffahrts-Vlg, 2007, p. 119. ISBN 9783870780555. Arxivat 2018-04-11 a Wayback Machine. (traducció del títol: 50 Anys de navegació empesa a Europa)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Empenyedor |