Nizar ibn al-Mustànsir: diferència entre les revisions

Nizar ibn al-Mustànsir
	;
Nom original	(ar) أبو منصور نزار
Biografia
Naixement	26 setembre 1045 ; El Caire (Califat Fatimita)
Mort	1095 (Gregorià) (49/50 anys); El Caire (Califat Fatimita)
Causa de mort	Pena de mort (Emparedament )
Dades personals
Religió	Xiïsme
Activitat
Ocupació	imam, sobirà, revolucionari
Família
Família	Fatimites
Fills	Imam Alī al-Hādī ibn Nizār (en)
Pare	al-Mustànsir
Germans	al-Mustalí

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 08:10, 25 des 2021

Abu-Mansur Nizar ibn al-Mustànsir (àrab: أبومنصور نزار, Abū Manṣūr Nizār) (26 de setembre de 1045- finals de 1095 o inicis de 1096) fou un príncep fatimita, pretendent al tron califal, considerat imam legítim pels nizarites.

Era fill del califa Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah (1035-1094) a la mort del qual fou suplantat pel seu germà Abu-l-Qàssim Àhmad ibn al-Mustànsir al-Mustalí bi-L·lah. L'influent visir Badr al-Jamalí i el seu fill al-Àfdal, foren determinants en el canvi en l'ordre de successió a favor del fill més jove. El califa va consentir el matrimoni del seu fill petit amb la filla de Badr, Sitt al-Mulk, i una versió diu que al moment del matrimoni Abu-l-Qàssim Àhmad fou declarat hereu, i una altra que el califa va revelar que havia decidit designar hereu al seu fill petit a una germana, que no va guardar el secret. A la mort del califa, al-Àfdal, que tenia un important càrrec religiós, va assegurar la successió a al-Mustalí.

Nizar va fugir a Alexandria i es va proclamar califa iniciant la revolta a l'inici del 1095 amb el suport del governador Nasr-ad-Dawla Aftakin i del poble; va aconseguir algunes victòries i va arribar a la rodalia del Caire, però va fracassar al no obtenir el suport de l'exèrcit. Al-Àfdal va iniciar el contraatac i va assetjar Alexandria fins que Nizar es va rendir a finals del 1095 sent portat al Caire on fou emmurat per orde del seu germà. En general els ismaïlites d'arreu van reconèixer al nou califa excepte els de Pèrsia amb centre a Alamut. Aquesta divisió entre nizàrides i mustalites o mustàlides s'ha transformat avui dia en khojas i bohores.

Referències

R. Grousset, Histoire des croisades et du reoyaume franc de Jerusalem.

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 {{Infotaula persona}}
-'''Nizar ibn al-Mustànsir''' ([[26 de setembre]] de [[1045]]- finals de [[1095]] o inicis de [[1096]]) fou un [[príncep]] [[fatimita]], pretendent al tron [[califa]]l, considerat [[imam]] legítim pels [[nizarisme|nizarites]].
+'''Abu-Mansur Nizar ibn al-Mustànsir''' ({{Lang-ar|أبومنصور نزار|tr=Abū Manṣūr Nizār}}) ([[26 de setembre]] de [[1045]]- finals de [[1095]] o inicis de [[1096]]) fou un [[príncep]] [[fatimita]], pretendent al tron [[califa]]l, considerat [[imam]] legítim pels [[nizarisme|nizarites]].
-Era fill del califa [[Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah]] (1035-1094) a la mort del qual fou suplantat pel seu germà [[Abu-l-Qàssim Àhmad ibn al-Mustànsir al-Mustalí bi-L·lah]]. L'influent visir [[Badr al-Djamali|Badr al-Jamalí]] i el seu fill [[Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí|al-Afdal]], foren determinants en el canvi en l'ordre de successió a favor del fill més jove. El califa va consentir el matrimoni del seu fill petit amb la filla de Badr, Sitt al-Mulk, i una versió diu que al moment del matrimoni Abu-l-Qàssim Àhmad fou declarat hereu, i una altra que el califa va revelar que havia decidit designar hereu al seu fill petit a una germana, que no va guardar el secret. A la mort del califa, al-Afdal, que tenia un important càrrec religiós, va assegurar la successió a al-Mustalí.
+Era fill del califa [[Al-Mustànsir (fatimita)|Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah]] (1035-1094) a la mort del qual fou suplantat pel seu germà [[Al-Mustalí (fatimita)|Abu-l-Qàssim Àhmad ibn al-Mustànsir al-Mustalí bi-L·lah]]. L'influent visir [[Badr al-Jamalí]] i el seu fill [[Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí|al-Àfdal]], foren determinants en el canvi en l'ordre de successió a favor del fill més jove. El califa va consentir el matrimoni del seu fill petit amb la filla de Badr, Sitt al-Mulk, i una versió diu que al moment del matrimoni Abu-l-Qàssim Àhmad fou declarat hereu, i una altra que el califa va revelar que havia decidit designar hereu al seu fill petit a una germana, que no va guardar el secret. A la mort del califa, al-Àfdal, que tenia un important càrrec religiós, va assegurar la successió a al-Mustalí.
-Nizar va fugir a [[Alexandria]] i es va proclamar califa iniciant la revolta a l'inici del 1095 amb el suport del governador Nasr al-Dawla Aftakin i del poble; va aconseguir algunes victòries i va arribar a la rodalia del [[Caire]], però va fracassar al no obtenir el suport de l'exèrcit. Al-Afdal va iniciar el contraatac i va assetjar Alexandria fins que Nizar es va rendir a finals del 1095 sent portat al Caire on fou emmurat per orde del seu germà. En general els ismaïlites d'arreu van reconèixer al nou califa excepte els de [[Pèrsia]] amb centre a [[Alamut]]. Aquesta divisió entre nizàrides i mustalites o mustàlides s'ha transformat avui dia en khojas i bohores.
+Nizar va fugir a [[Alexandria]] i es va proclamar califa iniciant la revolta a l'inici del 1095 amb el suport del governador Nasr-ad-Dawla Aftakin i del poble; va aconseguir algunes victòries i va arribar a la rodalia del [[Caire]], però va fracassar al no obtenir el suport de l'exèrcit. Al-Àfdal va iniciar el contraatac i va assetjar Alexandria fins que Nizar es va rendir a finals del 1095 sent portat al Caire on fou emmurat per orde del seu germà. En general els ismaïlites d'arreu van reconèixer al nou califa excepte els de [[Pèrsia]] amb centre a [[Alamut]]. Aquesta divisió entre nizàrides i [[Mustalites|mustalites o mustàlides]] s'ha transformat avui dia en [[Khodja|khojas]] i [[bohores]].
 == Referències ==