Viquipèdia:Pàgina d'usuari: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
m Es desfà la revisió 29052504 de CarlesPollamont62 (Discussió)
Etiquetes: Substitució Desfés
Línia 1: Línia 1:
{{directriu|[[VP:PU]]}}
{{Infotaula persona}}
{{Directrius}}
'''Carles Pollamont Casamajó''' ({{àudio simple|Carles Puigdemont i Casamajó.ogg|<small>pronunciació en català central:</small> /'karɫəs ˌpudʒðə'mon i ˌkazəmə'ʒo/}}; [[Amer]], [[Selva]], [[29 de desembre]] de [[1962]]) és un [[periodista]] i [[polític]] [[Catalans|català]], 130è [[President de la Generalitat de Catalunya]].{{efn|El 28 d'octubre del 2017 el [[Consell de Ministres d'Espanya]] va anunciar el seu cessament,<ref>{{Ref-web|url=http://www.lamoncloa.gob.es/presidente/actividades/Paginas/2017/271017-rajoycm.aspx|títol=La Moncloa. 27/10/2017. Rajoy anuncia el cese de Pollamont y su Gobierno y la convocatoria de elecciones autonómicas en Cataluña el 21 de diciembre|consulta=2017-12-24|llengua=castellà}}</ref> en aplicació de l'[[article 155 de la Constitució Espanyola]], cessament que no fou acceptat per Puigdemont.<ref>{{ref-notícia|títol=Puigdemont: «Soc president de la Generalitat i és un dret que he de defensar»|url=https://www.naciodigital.cat/noticia/143332/puigdemont/soc/president/generalitat/dret/he/defensar|data=24/11/2017|agència=Naciódigital.cat}}</ref><ref>{{ref-notícia|cognom=Europapress|títol=Puigdemont renuncia al sou d'expresident perquè encara es considera president|url=https://www.aldia.cat/espanya/noticia-puigdemont-renuncia-sou-dexpresident-perque-encara-considera-president-20171122185008.html|data=22/11/2017|agència=Aldia.cat}}</ref>}}


La [[Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és|Viquipèdia no és un servei de planes personals]]. L'objectiu de les '''pàgines d'usuari''' és facilitar la comunicació entre les participants en el projecte. La vostra pàgina d'usuari, i les pàgines relacionades, són:
Es va iniciar al periodisme en diversos mitjans comarcals. Més tard va esdevenir director de l'[[Agència Catalana de Notícies]], així com del setmanari ''[[Catalonia Today]]''. Militant de [[Convergència i Unió]] (CiU) des del 1983, començà la seva carrera política el 2006, quan fou elegit [[diputat]] al [[Parlament de Catalunya|Parlament]] per CiU. El 2011 fou elegit [[Llista d'alcaldes de Girona|alcalde de Girona]], ciutat on feia anys que vivia, després de guanyar les [[Eleccions municipals espanyoles de 2011|eleccions municipals]] celebrades el mateix any. Quatre anys després es va convertir en president de l'[[Associació de Municipis per la Independència]]. El 10 de gener de 2016 va ser investit 130è president de la Generalitat de Catalunya pel [[Parlament de Catalunya]]<ref>{{Ref-web|url = http://www.parlament.cat/web/actualitat/noticies/index.html?p_id=269759854|títol = El Parlament investeix Carles Pollamont president de la Generalitat| consulta = 11 gener 2016| editor = Parlament de Catalunya|data = 10 gener 2016}}</ref> gràcies a l'acord dut a terme el dia abans entre [[Junts pel Sí]] i la [[Candidatura d'Unitat Popular|CUP]] i en el qual es va anunciar que substituiria [[Artur Mas i Gavarró|Artur Mas]] com a president de la Generalitat a canvi de garantir l'estabilitat parlamentària al Govern.<ref name="acord">{{Ref-web|url = http://www.vilaweb.cat/noticies/junts-pel-si-i-la-cup-tanquen-un-acord-per-a-tirar-endavant-la-legislatura/|títol = Junts pel Sí i la CUP tanquen un acord per a dur endavant la legislatura| consulta = 9 de gener de 2016| editor = VilaWeb}}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/290090/ca/president-mas-faig-aquest-servei-perque-tinc-present-linteres-pais-per-qualsevol-altre.do|títol = President Mas: "Faig aquest servei perquè tinc present l'interès del país per sobre de qualsevol altre"|consulta = 9 de gener de 2016|editor = Generalitat de Catalunya|data = 9 de gener de 2016|arxiuurl = https://web.archive.org/web/20160115113412/http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/290090/ca/president-mas-faig-aquest-servei-perque-tinc-present-linteres-pais-per-qualsevol-altre.do|arxiudata = 2016-01-15}}</ref> El 14 de gener del mateix any va presentar el seu nou [[Govern de Catalunya 2016-2017|Govern de la Generalitat]]. Es va associar al [[Partit Demòcrata Europeu Català|Partit Demòcrata]] el 10 de juliol del 2016.
* La vostra '''pàgina d'usuari''' és «Usuari:''Nom d'usuari''» (o [[Especial:Pàgina personal]]).
* La vostra '''pàgina de discussió d'usuari''' és «Usuari Discussió:''Nom d'usuari''» (o [[Especial:Discussió personal]]).
* Les vostres '''subpàgines d'usuari''' són les pàgines amb la forma «Usuari:''Nom d'usuari''/''Subpàgina''» o «Usuari Discussió:''Nom d'usuari''/''Subpàgina''


== Què es pot posar en una pàgina d'usuari? ==
El seu govern va promoure un [[Referèndum sobre la independència de Catalunya|referèndum sobre la independència]] l'1 d'octubre de 2017. El 28 d'octubre del mateix any el [[Govern d'Espanya|govern espanyol]], a l'empara de l'[[Article 155 de la Constitució espanyola de 1978|article 155 de la Constitució Espanyola]], va destituir-lo del seu càrrec, conjuntament amb els consellers del seu govern, una decisió que no acceptaren ni ell ni els membres del Govern.<ref>{{Ref-web|url=http://www.elnacional.cat/ca/politica/govern-declaracio-mante-president_206955_102.html|títol=El Govern fa pública la declaració i manté que Pollamont és el president|consulta= 1 novembre 2017|editor=El Nacional|data=28 octubre 2017}}</ref> El mateix dia, el [[Parlament de Catalunya|Parlament]] [[República Catalana (2017)|havia declarat formalment]] la independència.<ref>{{Ref-web|url=https://www.boe.es/boe/dias/2017/10/27/pdfs/BOE-A-2017-12327.pdf|títol=Disposición 12327 del BOE|consulta=28 10 2017|llengua=castellà|editor=Gobierno de España|data=27 octubre 2017}}</ref> El 30 d'octubre de 2017 Pollamont marxà a [[Brusseŀles|Brussel·les]] juntament amb quatre consellers del seu govern, [[Clara Ponsatí i Obiols|Clara Ponsatí]], [[Antoni Comín i Oliveres|Antoni Comín]], [[Lluís Puig i Gordi|Lluís Puig]] i [[Meritxell Serret i Aleu|Meritxell Serret]].<ref name=":8">{{Ref-publicació|article=Puigdemont y parte de su Govern se refugian en Bélgica para evitar a la justicia española|publicació=eldiario.es|llengua=es|url=http://www.eldiario.es/politica/Puigdemont-Belgica-justicia-euroorden-detencion_0_702730131.html}}</ref><ref name=":9">{{Ref-publicació|article=El abogado de Pollamont prevé que siga en Bruselas hasta mediados de enero|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/politica/20171202/433360054393/elecciones-cataluna-puigdemont-bruselas-medidados-enero.html}}</ref> El 25 de març de 2018 fou retingut a Alemanya quan es dirigia cap a Bèlgica després que s'hagué activat una ordre europea de detenció contra ell.<ref>{{ref-web|url=http://www.ccma.cat/324/la-policia-alemanya-ha-retingut-puigdemont-quan-entrava-al-pais-des-dedinamarca-segons-el-seu-advocat/noticia/2846615/|consulta=25 març 2018|títol=Alemanya reté Puigdemont quan entrava al país des de Dinamarca|editor=324.cat|data=25 març 2018}}</ref> Després de dotze dies en presó provisional, va ser posat en llibertat el 6 d'abril en mesures cautelars.<ref>{{Ref-publicació|article=Puigdemont: La Justicia alemana deja en libertad al expresident y descarta el delito de rebelión|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/politica/20180405/442207871883/puigdemont-libre-descarta-rebelion.html}}</ref> El 10 de maig de 2018 va suggerir com a candidat a la [[Presidència de la Generalitat de Catalunya]] l'editor [[Quim Torra|Joaquim Torra]]. Dos mesos després va presentar el projecte de [[Crida Nacional per la República]].<ref name=":10">{{Ref-publicació|cognom=Esculies|nom=Joan|article=Opinió {{!}} La Crida Nacional, el ‘melting pot’ independentista|publicació=El País |url=https://cat.elpais.com/cat/2018/07/21/opinion/1532169834_701945.html|data=2018-07-21}}</ref> Des de 2018, és president i responsable d'acció internacional del [[Consell per la República]]. Durant tot aquest temps ha patit persecució i intents d'extradició per part de la justícia espanyols, com es va posar de manifest amb la [[Detenció de Carles Puigdemont a Sardenya|detenció a Sardenya]].


La vostra pàgina d'usuari pot tenir qualsevol contingut relatiu al projecte Viquipèdia. Les coses que habitualment hi posen els usuaris poden ser:
== Primers anys ==
* L'organització del treball que esteu fent en els articles. Llistes de coses fetes o a fer.
=== Infància i joventut ===
* Els vostres coneixements d'idiomes. ''Vegeu [[Viquipèdia:Babel]]''.
[[Fitxer:Carles Puigdemont, de petit amb el seu germà gran.jpg|esquerra|miniatura|Carles Puigdemont, de petit (a la dreta), amb el seu germà gran.]]
* Les vostres àrees d'interès, o de coneixements, que puguin ajudar als altres usuaris. Alguns usuaris prefereixen utilitzar unes etiquetes predissenyades. ''Vegeu [[Viquipèdia:Etiquetes d'usuari]]''.
Carles Puigdemont va néixer al número 6 del carrer de Sant Miquel d'Amer, un edifici conegut com a can Crous.<ref name="dominical">{{Ref-publicació|cognom = Petit|nom = Alfons|article = L'alcalde que volia ser astronauta|publicació = Dominical|url = http://www.diaridegirona.cat/elementosWeb/gestionCajas/DGI/File/Domi_1.pdf|data = 2 juny 2011}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110812223801/http://www.diaridegirona.cat/elementosWeb/gestionCajas/DGI/File/Domi_1.pdf |date=12 d’agost 2011}}</ref> Fill de Xavier Pollamont i Núria Casamajó, és el segon de vuit germans d'una família de tradició [[Pastisseria|pastissera]].<ref name="GEC">{{GEC|0520804|Carles Puigdemont i Casamajó}}</ref><ref name=:4>{{Ref-publicació|cognom = González|nom = Sara|article = Puigdemont: un fill de pastissers al Palau de la Generalitat?|publicació = Ara|url = http://www.ara.cat/politica/Carles_Puigdemont-fill_pastissers-Palau_de_la_Generalitat-president-alcalde-Girona_0_1501050073.html|data = 9 gener 2016}}</ref> Tot i que la seva família no està relacionada directament amb la política, el seu besavi i el seu oncle Josep Puigdemont (1979-1983)<ref>{{Ref-publicació|cognom = Masachs|nom = Xevi|article = Una segregació consolidada|publicació = Amera|url = http://www.amer.cat/wp-content/uploads/2014/10/Amera20.pdf|data = agost 2011|pàgines = p. 10|volum = 20}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160125051958/http://www.amer.cat/wp-content/uploads/2014/10/Amera20.pdf |date=2016-01-25}}</ref> foren batlles d'[[Amer]].<ref name=:2>{{Ref-publicació|cognom=Céspedes|nom=David|article=Qui és Carles Puigdemont?|publicació=Diari de Girona|url= http://www.diaridegirona.cat/girona/2016/01/10/carles-puigdemont/761805.html|data=10 gener 2016}}</ref> La raó del nom de ''Carles'' és en record del seu avi Carles Casamajó, que l'hivern del 1939, al final de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], va marxar a l'[[Exili republicà espanyol|exili]] a [[França]] des d'on enviava cartes a la família, abans que desaparegués el 1943 sense deixar rastre.<ref name="Font2016">{{ref-llibre|nom=Josep |cognom=Riera i Font|títol=Em dic Carles|url= https://books.google.cat/books?id=suqfDQAAQBAJ|data= 29 febrer 2016| editorial=Ara Llibres|isbn=978-84-16154-53-1}}</ref> Per la seva banda, el seu avi patern, Francesc Puigdemont, va fugir del bàndol republicà després de ser cridat a files i es va refugiar a la [[Sierra de Cádiz|Serra de Cadis]] i a [[Burgos]].<ref>{{ref-web|url=http://www.elmundo.es/cronica/2017/10/18/59e10f4aca4741151d8b45da.html|data=18/10/2017|títol=Habla Benaocaz, el pueblo que acogió al refugiado Puigdemont|obra=El Mundo}}</ref>
* La vostra planificació d'activitat: esporàdica, viquivacances...
* Una petita informació personal (nom, residència, fotografia, adreces de contacte, web personal, aficions, etc.). Si voleu mantenir l'anonimat, no cal que hi poseu res personal.
* Enllaços d'ajuda per tenir-los a mà.
* Les vostres opinions sobre la Viquipèdia, les polítiques o sobre algun article.


Tingueu en compte que:
Va ser escolaritzat al seu poble natal i també va ser intern a [[Santa Maria del Collell]], on va tenir de mestres l'escriptor [[Manuel Costa-Pau i Garriga|Manel Costa-Pau]] i el cantautor [[Josep Tero]], entre altres.<ref name=:2/> Durant la joventut va ajudar a la pastisseria familiar. Va ser baixista del grup de pop-rock Zènit, creat al casal d'Amer, que va tocar en alguns esdeveniments del poble.<ref name=:0>{{Ref-publicació|cognom = Costa-Pau|nom = Marta|article = De l'austeritat a Zènit: retrat del nou president de la Generalitat|publicació = Ara Comarques Gironines|url = http://www.ara.cat/comarquesgironines/retrat-nou-president-carles-puigdemont_0_1504649528.html|data = 15 gener 2016|cognom2 = Bagué|nom2 = Gerard}}</ref> També va fundar la publicació local ''Espelt'' amb Salvador Clarà.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Céspedes|nom = David|article = El passat periodístic i musical del nou president de la Generalitat|publicació = Diari de Girona|url = http://www.diaridegirona.cat/girona/2016/01/14/passat-periodistic-musical-del-nou/762339.html|data = 15 gener 2015|lloc = Amer}}</ref> Va començar estudis de [[Filologia catalana]] al [[Col·legi Universitari de Girona]], una carrera que va compaginar amb algunes col·laboracions amb mitjans de comunicació locals, fins que els va abandonar per dedicar-se plenament al periodisme.<ref>{{Ref-publicació|url = http://www.lavanguardia.com/politica/20160109/301290104228/carles-puigdemont-president-generalitat.html|títol = Carles Puigdemont, de alcalde de Girona a president de la Generalitat|consulta = 14 gener 2015|llengua=castellà|publicació = [[La Vanguardia]]|data = 09-01-2016}}</ref>


* '''IMPORTANT''': Sigueu prudents amb la informació que doneu sobre vosaltres mateixos. Si sou [[menor d'edat]] a la vostra legislació, no reveleu informació personal sense el consentiment dels vostres tutors legals.
=== Carrera periodística ===
* Tot el que hi afegiu és sota la [[GNU Free Documentation License|llicència GNU de documentació lliure]] (GFDL, ''GNU Free Documentation License'').
Puigdemont es va iniciar en el periodisme amb 16 anys,<ref name=":13">{{Ref-llibre|cognom=1962-|nom=Puigdemont, Carles,|títol=La crisi catalana : una oportunitat per a Europa|url=https://www.worldcat.org/oclc/1062646986|edició=2a edició|lloc=Barcelona|isbn=9788416863464}}</ref> com a corresponsal a Amer del diari ''[[Los Sitios]]'' i va arribar a ser redactor en cap d{{'}}''[[El Punt]]'', diari on va començar a treballar el 1982 com a [[Corrector de textos|corrector lingüístic]].<ref name=:1/> Abans d'abandonar el diari ''El Punt'' va fundar l'empresa de serveis periodístics CAT Edicions, que elaborava butlletins, pròlegs i discursos per a alcaldes, principalment de [[CiU]].<ref name=:0/>
* Si afegiu alguna categoria, no es pot barrejar amb els articles.
* És més fàcil accedir a la vostra pàgina d'usuari si [[Viquipèdia:Signeu els vostres comentaris|signeu els vostres comentaris]] a les pàgines de discussió.


=== Per a què són les subpàgines d'usuari? ===
A la dècada del 1990 va impulsar projectes de comunicació a través d'Internet per a la [[Diputació de Girona]].<ref name="dominical"/>


Si necessiteu més pàgines, podeu crear una subpàgina. S'hi pot posar tot allò que també és acceptable en la pàgina d'usuari, especialment:
El 1993 es va prendre un any sabàtic i va recórrer els països de la [[Unió Europea]] per elaborar diversos reportatges que es van publicar aquell any a la revista ''[[Presència]]''.<ref name=:1/> És autor del llibre ''Cata… què?'' ([[La Campana (editorial)|La Campana]], 1994), en què analitza com ha estat tractat el catalanisme per la premsa internacional des dels [[Fets de Prats de Molló]] fins als [[Jocs Olímpics d'estiu de 1992|Jocs Olímpics de Barcelona]] de 1992.<ref name=:1/> En aquesta obra investiga el ressò internacional que va tenir el catalanisme en la premsa internacional, sobretot als [[Estats Units d'Amèrica|EUA]] i a [[Europa]] durant el [[franquisme]]; també aprofundeix en altres temes com les declaracions de l'[[abat Escarré]], la figura de [[Josep Tarradellas i Joan|Tarradellas]], la victòria [[Catalanisme|catalanista]], l'ús de la [[Llengua catalana|llengua]], les tensions entre [[Espanya]] i [[Catalunya]], l'[[Independentisme català|independentisme]], etc.<ref>{{format ref}} http://lacampanaeditorial.com/llibre-94/; [[Edicions La Campana]], [[1994]], Número 82.</ref> Puigdemont també va insistir en aquesta temàtica escrivint en una columna a la revista ''[[Presència]]''.<ref name=:1/>
* Arxius de la discussió.
* Proves que un vol conservar un cert temps i, especialment, proves de plantilles.
* Articles inacabats.
* Seccions de la pàgina d'usuari que són massa grans.


Existeixen certes subpàgines d'usuari que modifiquen la configuració de la vostra aparença base (la que s'escolleix a la [[Especial:Preferences#pref-section-1|pàgina de preferències]]) i permeten que cada usuari se la configuri al seu gust. Això s'utilitza especialment per a afegir-hi ''[[Viquipèdia:Scripts|scripts]]'' que millorin la navegació o l'edició en la Viquipèdia. Aquestes pàgines porten el nom de l'aparença que feu servir. Per exemple, per a la MonoBook (la que surt per defecte) són [[Especial:Mypage/monobook.js|/monobook.js]] i [[Especial:Mypage/monobook.css|/monobook.css]].
Entre 1999 i 2002 va ser el primer director de l'[[Agència Catalana de Notícies]], que va néixer amb l'objectiu de donar als mitjans locals i comarcals catalans un servei multimèdia per Internet. També va ser director general de la publicació ''[[Catalonia Today]]'', un diari català en anglès que va contribuir a impulsar.<ref name="GEC"/>


Podeu trobar les subpàgines amb la pàgina especial <span class=plainlinks>[{{fullurl:Special:Prefixindex|namespace=2}} Especial:Prefixindex]</span>.
El març de 2006 va fundar amb el periodista [[Saül Gordillo]] l'empresa Doble Utopia, que a través de la seva filial Poliblocs va promoure la primera edició de la [[Catosfera]].<ref>{{Ref-publicació|cognom = Pérez Colomé|nom = Jordi|article = El nuevo director de Catalunya Ràdio es socio de Puigdemont|publicació = El Español|url = http://www.elespanol.com/espana/20160114/94490563_0.html|data = 14 gener 2016}}</ref>


== Què no es pot posar en una pàgina d'usuari? ==
A més a més, ha publicat diversos [[Assaig (literatura)|assaigs]] sobre [[Comunicació verbal|comunicació]] i [[Noves tecnologies de la informació i la comunicació|noves tecnologies]], i ha col·laborat en [[mitjans de comunicació]]. És membre de la demarcació de Girona del [[Col·legi de Periodistes de Catalunya]].<ref name=:2/>


Generalment, heu d'evitar els continguts significatius en la vostra pàgina d'usuari que no estiguin relacionat amb la Viquipèdia. Les pàgines d'usuari són pels Viquipedistes, no és un servei de planes personals. Exemples de continguts no adequats:
== Inici de la carrera política ==
=== Activisme i Parlament ===
Considerat [[independentista]] des del final de la dècada del 1970, Pollamont fou activista de la [[Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes]]. Va pertànyer a la [[Joventut Nacionalista de Catalunya]], que va contribuir a fundar a les [[comarques gironines]] amb [[Pere Casals i Lezcano|Pere Casals]].<ref name=:1>{{Ref-web|url = http://www.carlespuigdemont.cat/textos.php?uri=perfil|títol = Perfil de Carles Puigdemont| consulta = 9 gener 2015| editor = CiU Girona}}</ref> L'estiu de 1991 va fer un viatge a [[Eslovènia]] per conèixer de prop el seu procés d'independència.<ref name=":13"/> Va formar part de l'organització d'actes de suport als independentistes detinguts en l'[[operació Garzón]] el 1992.<ref name=":5"/> Militant de [[Convergència Democràtica de Catalunya]] des de 1983,<ref>{{Ref-publicació|cognom = Masachs|nom = Xevi|article = “Sóc un periodista que està fent de polític”|publicació = Amera|url = http://www.amer.cat/wp-content/uploads/2014/10/Amera21.pdf|data = desembre 2011|pàgines = pp. 5-10|volum = 21}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160124180930/http://www.amer.cat/wp-content/uploads/2014/10/Amera21.pdf |date=2016-01-24}}</ref> va ser director de la [[Casa de Cultura de Girona]] (2002-2004).


* Informació personal excessiva.
El 2006 va esdevenir diputat per [[CiU]] al [[Parlament de Catalunya]], càrrec que mantindria entre la [[Govern de Catalunya 2006-2010|vuitena]] i [[Llista de diputats del Parlament de Catalunya (X Legislatura)|desena]] legislatura de la Catalunya autonòmica (2006-2015). En aquest període, va ser membre de diferents comissions parlamentàries: d'Educació i Universitats (2006-2010), d'Acció Exterior i de la Unió Europea (2006-2015; anomenada d'Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació en la darrera legislatura), de Polítiques de Joventut (2006-2012), de Cultura i Llengua (2010-2015) i del Síndic de Greuges (2012-2015).
* Opinions personals no relacionades amb la Viquipèdia.
* Un bloc d'activitats o d'informació fora de la Viquipèdia.
* Discussions excessives sobre temes no enciclopèdics.
* Afirmacions polèmiques més enllà del funcionament de la Viquipèdia.
:«Difamar algú en pàgines d'usuari és una mala idea, i de fet, usar les pàgines d'usuari per atacar algú o fer campanya a favor o en contra d'alguna cosa o d'algú és una mala idea» ([[Jimbo Wales]] [http://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Wikipedia_talk:Biographies_of_living_persons&diff=78468361&oldid=78452223])
* Entreteniments, jocs, i tot allò que no sigui escriure una enciclopèdia, particularment d'usuaris que no són actius en el projecte.
* Comunicacions amb gent que no estigui involucrada amb el projecte.
* Imatges que no siguin lliures. Les imatges d'ús legítim o d'ús no comercial poden ser retirades de les pàgines d'usuari sense avís, i ser esborrades si no s'usen enlloc més.


En general, si teniu material que no voleu que els altres editin, considereu utilitzar un servei de pàgines personals.
=== Alcaldia de Girona ===
El 2007 el seu partit li proposa encapçalar la llista de CiU a l'[[Ajuntament de Girona]] a les [[Eleccions municipals espanyoles de 2007|eleccions municipals]], en substitució de l'advocat [[Carles Mascort]].<ref name=":5">{{ref-publicació|cognom=Fonalleras|nom=Josep Maria|títol=El 'Puigdi' arriba al tron|publicació=El Periódico de Catalunya|data=9 gener 2016|url= http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/perfil-carles-puigdemont-puigdi-trono-4803663}}</ref> Pollamont va acceptar amb la condició de fer ell la llista, decidir el to de la campanya i no fer servir el local del partit.<ref name=":13"/> Finalment no va guanyar les [[Eleccions municipals espanyoles de 2007|eleccions]] i va romandre a l'[[Oposició (política)|oposició]]. En les [[Eleccions municipals espanyoles de 2011|eleccions de 2011]], però, va trencar l'hegemonia del [[PSC]] a Girona –els socialistes havien governat durant els 32 anys de democràcia fins llavors– i va esdevenir [[Alcalde de Girona|alcalde de la ciutat]].<ref>{{ref-publicació|url= http://www.ara.cat/especials/eleccions22m/ELECCIONS_MUNICIPALS-girona_0_485352215.html|títol=Carles Puigdemont (CiU) serà el nou alcalde de Girona i acaba amb 32 anys d'hegemonia del PSC| publicació=[[diari Ara|Ara]] |data=22 de maig del 2011}}</ref> Va governar en minoria durant els dos mandats a l'alcaldia, establint pactes amb diverses formacions polítiques del consistori.<ref name=:3>{{Ref-publicació|cognom=Grau|nom=Jordi|article=Puigde... què?|publicació=El Punt Avui|url=http://elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/931477-puigde-que.html|data=10 gener 2016}}</ref> Com a alcalde, se'n destaquen la projecció turística de la ciutat –en part com a estratègia per pal·liar els efectes de la [[Crisi financera global del 2007-2012|crisi econòmica]] i generar ocupació–<ref>{{Ref-llibre|títol=Estratègia turística de Girona i el seu territori|url=https://seu.girona.cat/portal/dades/transparencia/docs/Pla-Estrategic-Turisme-Analisi-i-Diagnosi.pdf|data=març 2018|editorial=UdG, J. M. Ribera, ALS|pàgines=p. 178}}</ref> i la potenciació de projectes com [[Temps de Flors]], Girona 10 i l'obertura a rodatges com la sèrie estatunidenca ''[[Game of Thrones|Joc de Trons]]''.<ref name=:3/> Tot i això, la [[Candidatura d'Unitat Popular]], va criticar especialment el model turístic de la ciutat,<ref name=:4/> i va impugnar la contractació dels càrrecs de confiança del govern municipal gironí.<ref name=:3/>


Penseu que una pàgina d'usuari pertany a la Viquipèdia. Són aplicables les polítiques i normes relacionades amb la comunitat. Normalment els viquipedistes respecten les pàgines d'altres usuaris, però si una pàgina no respecta la comunitat o les normes de la Viquipèdia, pot ser modificada.
Una de les mesures més controvertides en l'etapa d'alcaldia va ser la l'adquisició del fons del crític d'art [[Rafael Santos i Torroella]] el 2014.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Cosculluela|nom=Ferran|article=El Ayuntamiento de Girona aprueba la adquisición del fondo Santos Torroella|publicació=El Periódico|url=https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20140214/girona-aprueba-la-adquisicion-del-fondo-santos-torroella-3102809|data=14 febrer 2014|lloc=Girona}}</ref> En aquell moment, partits de l'oposició i la plataforma [[Aigua és Vida]] van denunciar que l'executiu tenia previst pagar part del fons amb el cànon de l'aigua, un extrem que l'ajuntament ha negat.<ref>{{Ref-publicació|article=La compra del fons Santos Torroella, la mesura més polèmica del mandat de Puigdemont|publicació=Diari de Girona|url=https://www.diaridegirona.cat/girona/2018/06/14/mesura-mes-polemica-del-mandat/919083.html|data=14 juny 2018}}</ref> Anys després, la [[Fiscalia Anticorrupció]] va obrir una investigació per esclarir si el consistori havia destinat diners procedents del cànon de l'aigua per la compra d'aquest fons.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Oller|nom=Sílvia|article=La Fiscalía investiga si Puigdemont compró arte con el canon del agua|publicació=La Vanguardia|url=https://www.lavanguardia.com/politica/20180614/4594960372/fiscalia-ayuntamiento-girona-puigdemont-fondo-santos-torroella-canon-agua.html|data=14 juny 2018}}</ref> El novembre de 2020, el Tribunal Suprem va descartar que cometés cap delicte. En aquest sentit, la sentència va concloure que l'operació podria constituir una infracció administrativa, a valorar per la jurisdicció contenciosa administrativa, però no pas una infracció penal.<ref>{{Ref-web|url=https://cadenaser.com/emisora/2020/11/11/radio_girona/1605105135_684289.html|títol=El Suprem arxiva la causa contra Puigdemont per la compra del Santos Torroella quan era alcalde de Girona|consulta=31 desembre 2020|editor=Ràdio Girona|data= 11 novembre 2020}}</ref> Justament, el govern municipal liderat per Puigdemont va encarregar el 2012 una auditoria per conèixer a fons la situació de l'empresa mixta [[Aigües de Girona, Salt i Sarrià]] davant dels dubtes suscitats per la gestió durant els 20 anys anteriors.<ref>{{Ref-publicació|article=Un informe del cas Agissa xifra en un milió el sobrecost anual pagat pels gironins|publicació=El Punt Avui|url=https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1903892-un-informe-del-cas-agissa-xifra-en-un-milio-el-sobrecost-anual-pagat-pels-gironins.html|data=6 gener 2021|lloc=Girona}}</ref>[[Fitxer:Catosfera2015 37.jpg|miniatura|esquerra|Carles Puigdemont, el 2015]]A banda, l'inici del [[Procés independentista català|procés d'independència]] també va marcar el seu mandat. El 2012 la Delegació del Govern de l'Estat a Catalunya va denunciar l'ajuntament per haver destinat diners públics per a la contractació de trens especials a [[Renfe Operadora|Renfe]] amb motiu de la celebració de la [[manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa»]]; i el jutjat administratiu va anul·lar el decret d'alcaldia que ho permetia, tot donant parcialment la raó al govern central.<ref>{{Ref-publicació|article=El jutjat anul·la el decret d'alcaldia que va permetre a Girona llogar els trens de la Diada|publicació=Diari de Girona|url=https://www.diaridegirona.cat/comarques/2013/01/21/jutjat-anulla-decret-dalcaldia-que-permetre-girona-llogar-trens-diada/600562.html|data=21 gener 2013}}</ref> El 2015 l'ajuntament va ser investigat per la Fiscalia de l'[[Audiència Nacional]] per haver aprovat una moció en favor de la [[Declaració d'inici del procés d'independència de Catalunya]] del [[Parlament de Catalunya]].<ref name=:3/>


En general, es considera una bona pràctica no fer edicions substancials de la pàgina d'un altre usuari sense una bona raó i sense el seu permís. Aviseu-lo a la seva pàgina de discussió perquè ho pugui corregir ell mateix. Si un usuari no coopera eliminant el contingut inapropiat que no té el consentiment de la comunitat, la seva pàgina pot ser editada en conseqüència. En casos extrems, una pàgina o subpàgina d'usuari pot ser esborrada seguint les polítiques d'eliminació de pàgines ([[Viquipèdia:Esborrar pàgines]]).
El juliol de 2015 va substituir [[Josep Maria Vila d'Abadal]] com a president de l'[[Associació de Municipis per la Independència]], i poc després va ser elegit diputat a les [[Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015|eleccions al Parlament de Catalunya]] del 27 de setembre de 2015 dins la llista de [[Junts pel Sí]].<ref>{{ref-publicació|cognom=March|nom=Oriol|títol=La refundació de CDC passa pels alcaldes|publicació=Ara|data=27/12/2015|pàgines=22| consulta=27 desembre 2015|format=paper}}</ref> Dins la coalició independentista, ocupava la tercera posició de la llista per les comarques gironines, per darrere de [[Lluís Llach]] i [[Anna Caula]].<ref>{{ref-notícia|cognom=Cardús|nom=Pere|títol=Qui és Carles Puigdemont?|publicació= [[Vilaweb]] |url= http://www.vilaweb.cat/noticies/carles-puigdemont-un-periodista-independentista-per-a-desconnectar-despanya/| consulta=9 gener 2016|data=9 gener 2016}}</ref>


[[Categoria:Directrius de la Viquipèdia|{{PAGENAME}}]]
== President de la Generalitat de Catalunya (2016-2017) ==
=== Primers mesos ===
[[Fitxer:El president Mas imposa la medalla al president Puigdemont.jpg|miniatura|[[Artur Mas]] imposa la medalla a Carles Puigdemont, el 2016]]El 9 de gener de 2016, el llavors president en funcions de la Generalitat, [[Artur Mas]], va proposar el seu nom com a candidat per a la [[President de la Generalitat de Catalunya|Presidència de Catalunya]].<ref name="acord"/> La [[Candidatura d'Unitat Popular|CUP-CC]] va acceptar el fet que Carles Puigdemont fos el següent President de la Generalitat amb un pacte amb [[Junts pel Sí]]. El diumenge, 10 de gener de 2016, l'últim dia legal per a dur-ho terme, va ser investit president pel [[Parlament de Catalunya]].<ref name="acord"/> Per cloure el seu discurs amb una declaració de l'estil que volia imprimir al seu mandat, va fer servir una cita de [[Miquel Pairolí i Sarrà|Miquel Pairolí]]: {{cita|La dignitat construeix la personalitat com l'orgull tendeix a destruir-la. Per tant, deixem l'orgull, agafem dignitat.<ref name=:0/>}}

[[Fitxer:Flickr -Carles Puigdemont i Neus Munté al Congrés Fundacional del nou partit.jpg|miniatura|Puigdemont al costat de [[Neus Munté i Fernández|Neus Munté]] al congrés fundacional del [[Partit Demòcrata Europeu Català]]. ]]
L'endemà del ple d'investidura va deixar l'alcaldia de Girona i va ser substituït en funcions per [[Isabel Muradàs]], primera tinent d'alcalde, fins a l'elecció d'[[Albert Ballesta i Tura]] com a nou alcalde.<ref>{{ref-web|url= http://www.ara.cat/politica/Girona-renuncia-Carles_Puigdemont-alcaldia-president_electe-Generalitat_0_1502249838.html|títol=Carles Puigdemont formalitza la renúncia a l'alcaldia de Girona per assumir la presidència del país |data=11 gener 2016| editor=Ara}}</ref> El 12 de gener va entrar en vigor el seu nomenament com a President i va prendre possessió del càrrec en una cerimònia al [[Palau de la Generalitat de Catalunya|Palau de la Generalitat]].<ref>{{Ref-publicació|article = Reial Decret 13/2016, d'11 de gener, pel que es nomena president de la Generalitat de Catalunya a Carles Puigdemont i Casamajó.|publicació = Butlletí Oficial de l'Estat|url = https://www.boe.es/boe/dias/2016/01/12/pdfs/BOE-A-2016-277.pdf|data = 12 gener 2016|pàgines = 1486|exemplar = 10|llengua=castellà}}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.president.cat/pres_gov/AppJava/president/actualitat/noticies/290123/president-puigdemont-comprometo-treballar-explicar-implicar-preparar-garantir-estabilitzar-asserenar.html?mode=static|títol = President Puigdemont: "Em comprometo a treballar per explicar i implicar, per preparar i garantir, per estabilitzar i asserenar"| consulta = 12 gener 2016| editor = Generalitat de Catalunya|data = 12 gener 2016}}</ref> En el jurament del càrrec, no va jurar fidelitat ni al [[Rei d'Espanya|Rei]] ni a la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució]], tan sols al poble català, fet que va generar polèmica entre alguns sectors.<ref>{{Ref-web|url= http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/prensa-hoy-13-enero-2016-4811810|títol=De Puigdemont, Felipe VI y el primer acuerdo de legislatura entre PP, PSOE y C's| consulta=11 de juliol de 2016|llengua=castellà| editor= [[El Periódico de Catalunya]] |data=13/01/2016}}</ref><ref>{{Ref-publicació|url= http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/fiel-pueblo-catalan-portada-periodico-catalunya-4811652|títol="Fiel al pueblo catalán", a la portada de EL PERIÓDICO DE CATALUNYA| consulta=11 de juny de 2016|llengua=castellà| publicació= [[El Periódico de Catalunya]] |data=12-01-2016}}</ref> El 13 de gener va signar el decret de nomenament dels membres del seu Consell Executiu ([[Govern de Catalunya 2016-2017]]).<ref>{{ref-web| url=http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/290146/ca/president-puigdemont-nomena-nous-membres-consell-executiu.do| consulta=14 gener 2016| títol=El president Puigdemont nomena els nous membres del Consell Executiu| editor=Generalitat de Catalunya| arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170908064040/http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/290146/ca/president-puigdemont-nomena-nous-membres-consell-executiu.do| arxiudata=8 de setembre 2017}}</ref>
[[Fitxer:Carles Puigdemont i Mariano Rajoy (20-4-2016).jpg|miniatura|[[Mariano Rajoy Brey|Mariano Rajoy]] reunit amb Carles Puigdemont el 20 d'abril de 2016, en la seva primera reunió amb el president espanyol. |esquerra]]
La nova legislatura constituent prevista per només 18 mesos, va afrontar l'acció de govern amb el progressiu desplegament de les anomenades estructures d'Estat,<ref>{{Ref-web|url= http://www.vilaweb.cat/noticies/puigdemont-presenta-lestructura-destat-que-donara-rigor-i-seguretat-al-full-de-ruta/|títol=Puigdemont presenta l'estructura d'estat ‘que donarà rigor i seguretat al full de ruta’| consulta=11 de juliol de 2016| editor=VilaWeb|data=23-02-2016}}</ref> la greu situació econòmica derivada de la crònica escassetat de les finances públiques, el desplegament de l'[[Afers exteriors|acció exterior]]<ref>{{Ref-publicació|url= http://www.ara.cat/politica/Carles_Puigdemont-sessio_de_control-Parlament_0_1524447651.html|títol=Puigdemont: "Aquest Govern continuarà fent acció exterior i Romeva seguirà sent conseller"| consulta=11 de juliol de 2016| publicació=Ara|data=17-02-2016}}</ref> i les amenaces i obstruccions de l'Estat espanyol materialitzat en els constants recursos d'[[Tribunal Constitucional d'Espanya|anticonstitucionalitat]].<ref>{{Ref-publicació|url= http://www.ara.cat/politica/Tribunal-Constitucional-inconstitucional-lAgencia-Tributaria_0_1609039205.html|títol=El Tribunal Constitucional tomba les estructures d'estat| consulta=11 de juliol de 2016| publicació=Ara|data=7-7-2016}}</ref> A banda, el suport de la CUP esdevingué progressivament complicat malgrat l'acord de legislatura. Les tensions culminaren al juny del 2016, quan la formació anticapitalista denegà el suport als [[Pressupostos de la Generalitat de Catalunya|pressupostos]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.mon.cat/cat/notices/2016/06/la_cup_mante_el_veto_als_pressupostos_164935.php|títol=La CUP manté el veto als pressupostos|consulta=11 de juliol de 2016|editor=El Món|data=8-06-2016}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref> En resposta, Puigdemont presentà una [[moció de confiança]] per a dia 28 de setembre de 2016.<ref>{{Ref-web| url=http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/oficina-president/notapremsavw/294656/ca/president-puigdemont-anuncia-sotmetra-questio-confianca-proxim-28-setembre.do| títol=El president Puigdemont anuncia que se sotmetrà a la qüestió de confiança el pròxim 28 de setembre| consulta=28 de juliol de 2016| editor=Generalitat de Catalunya}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref><ref>{{Ref-publicació|url= http://www.ara.cat/politica/oposicio-respon-mocio-confianca-Puigdemont_0_1591641024.html|títol=La CUP afrontarà la qüestió de confiança de Puigdemont "amb responsabilitat"| consulta=11 de juliol de 2016| publicació=Ara|data=8-06-2016}}</ref>

Del 8 al 10 de juliol de 2016 Puigdemont va assistir, juntament amb la resta de militants de [[Convergència Democràtica de Catalunya|Convergència]], a l'últim congrés d'aquest partit, en el qual es va acordar la seva refundació en un [[Partit Demòcrata Europeu Català|nou partit]] que tindria el seu primer congrés del 8 al 10 de juliol. El president va tancar el denominat congrés fundacional reclamant «que el nou partit es posi al servei de la societat per fer la [[Independentisme català|independència»]].<ref>{{Ref-publicació|url= http://www.ara.cat/politica/Puigdemont_0_1610839081.html|títol=Puigdemont reclama que el Partit Demòcrata Català es posi al servei de la societat per fer la independència| consulta=11 de juliol de 2016| publicació=Ara|data=10-07-2016}}</ref>

El 19 de setembre de 2016 es va reunir amb el seu homòleg [[President de la Generalitat Valenciana|valencià]] [[Ximo Puig]] al [[Palau de la Generalitat Valenciana]] i van signar l'acord de reciprocitat dels canals de la [[Radiotelevisió Valenciana]] amb els de la [[Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals]].<ref>{{Ref-web|url= http://www.lavanguardia.com/politica/20160919/41419704983/carles-puigdemont-ximo-puig-corredor-mediterraneo.html|títol=Puigdemont y Puig ‘revierten' la “desconexión” catalano-valenciana| consulta=2016-09-30}}</ref> L'acord inclou la creació d'una comissió tècnica mixta amb Catalunya perquè, quan comenci a funcionar de nou Radiotelevisió Valenciana, es faci efectiva aquesta reciprocitat.<ref>{{Ref-web|url=http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/295477/ca/president-puigdemont-pot-governar-lestat-desquena-mediterrani.do|títol=President Puigdemont: "No es pot governar l'Estat d'esquena al Mediterrani"|consulta=30 setembre 2016|editor=Generalitat de Catalunya|data=19-06-2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20161001210729/http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/295477/ca/president-puigdemont-pot-governar-lestat-desquena-mediterrani.do|arxiudata=1 d'octubre 2016}}</ref>

=== Moció de confiança i referèndum ===
Els dies 28 i 29 de setembre de 2016, el president fou sotmès a una moció de confiança<ref name=":7">{{Ref-web|url= http://www.ccma.cat/324/puigdemont-supera-la-questio-de-confianca-amb-els-vots-afirmatius-de-junts-pel-si-i-la-cup/noticia/2751207/|títol=Puigdemont supera la qüestió de confiança amb els vots afirmatius de Junts pel Sí i la CUP| consulta=29 setembre 2016| editor=Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals}}</ref> presentada el juny del mateix any, ja que la CUP denegà el [[Pressupostos de la Generalitat de Catalunya|suport als pressupostos del govern]]. El seu discurs al Parlament el dia abans de la votació de la moció, va anunciar que convocaria un [[referèndum d'independència]] que se celebraria a tot tardar el setembre de 2017,<ref>{{Ref-web|url= http://www.ccma.cat/324/puigdemont-anuncia-que-convocara-el-referendum-sobre-la-independencia-al-setembre-del-2017/noticia/2751011/|títol=Puigdemont anuncia que convocarà el referèndum sobre la independència al setembre del 2017| consulta=29 setembre 2016| editor=Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals}}</ref> acordat amb el govern espanyol o no.<ref>{{Ref-web| url=http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/295712/ca/president-puigdemont-referendum-expressar-opinions-legitimes-fer-diferencies.do| títol=President Puigdemont: "El referèndum és per expressar opinions legítimes, no per fer diferències"-Sala de premsa.&nbsp;Generalitat de Catalunya| consulta=2016-09-29| editor=premsa.gencat.cat| arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170923193809/http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/295712/ca/president-puigdemont-referendum-expressar-opinions-legitimes-fer-diferencies.do| arxiudata=2017-09-23}}</ref> L'endemà de l'anunciament del referèndum, Puigdemont va aconseguir superar la moció amb els ja anunciats vots de la CUP, la qual no va garantir donar suport als següents pressupostos, i de la seva coalició [[Junts pel Sí]], sumant un total de 72 vots de 135.<ref>{{Ref-web|url= http://www.lavanguardia.com/politica/20160929/41637612825/cuestion-confianza-carles-puigdemont-en-directo.html|títol=Cuestión de confianza de Puigdemont al minuto| consulta=2016-09-29}}</ref> La resta de partits van votar-hi en contra, amb la novetat que [[Catalunya Sí que es Pot]] va celebrar que Puigdemont apostés pel referèndum, encara que no li donés suport a la moció per les incerteses sobre els pressupostos.<ref name=":7"/>

Després de l'aprovació el 6 d'octubre del mateix any de la resolució en la qual s'instava al Govern a la celebració d'un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya,<ref>{{Ref-web|url= http://www.catalannewsagency.com/politics/item/parliament-approves-calling-a-referendum-with-or-without-spain-s-consent|títol=Catalan News Agency – Parliament approves calling a referendum with or without Spain's consent| consulta=2017-06-18|nom=Sara|cognom=Prim|llengua=anglès}}</ref> al desembre del mateix any convocà el [[Pacte Nacional pel Referèndum]]<ref>{{Ref-publicació|article=El Govern busca apoyos para crear el Pacte Nacional pel Referèndum|publicació=La Vanguardia|url= http://www.lavanguardia.com/politica/20161223/412817110959/govern-apoyos-pacte-nacional-pel-referendum.html}}</ref> i, a instàncies de Catalunya Sí que es Pot, s'avingué a intentar pactar el referèndum amb l'Estat espanyol sense, però, renunciar a convocar-lo en cas que fos rebutjat. En el seu primer discurs de Cap d'Any, el 30 de desembre de 2016, va assegurar que el referèndum seria «legal i vinculant» i va sentenciar: «Estem a punt i ho demostrarem».<ref name=":02">{{Ref-publicació|cognom=Bertomeu|nom=Quim|article=Sis estils per a l'últim discurs de l'any|publicació=Ara|data=31 desembre 2020|pàgines=p. 12|lloc=Barcelona}}</ref>

Per tal de poder pactar el referèndum amb l'Estat, Puigdemont va explicar el referèndum en nombroses ocasions, juntament amb el [[Vicepresidència del Govern de Catalunya|vicepresident]] [[Oriol Junqueras i Vies|Oriol Junqueras]], i en alguns casos també amb el [[Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya|conseller d'Afers Exteriors]] [[Raül Romeva i Rueda|Raül Romeva]] i amb altres membres del Govern. Entre les vegades que va explicar el referèndum, destaca la conferència que va presentar en una sala del [[Parlament Europeu]] a [[Brussel·les]] el 24 de gener de 2017,<ref>{{Ref-publicació|article=El discurs de Puigdemont, Junqueras i Romeva en 10 frases: "Europa no pot mirar cap a una altra banda"|publicació=Ara.cat |url= http://www.ara.cat/politica/frases-Puigdemont-Junqueras-Romeva-Parlament-Europeu-referendum_0_1729627213.html}}</ref> on va subratllar que Catalunya decidiria lliurement el seu futur mitjançant un referèndum legítim i legal i que Europa, en comptes de «mirar cap a una altra banda», havia de ser part de la solució.<ref>{{Ref-publicació|url= https://www.segre.com/noticies/panorama/2017/01/25/puigdemont_demana_europa_que_miri_un_altre_costat_s_impliqui_la_consulta_10793_1106.html|títol=Puigdemont demana a Europa que no miri “a un altre costat” i s'impliqui en la consulta| consulta=2017-06-18| publicació=Segre|data=25/01/2017}}</ref> També cal remarcar l'última conferència que va fer al [[Palau de Comunicacions de Madrid|Palau de Cibeles]] de [[Madrid]] en la qual va oferir a [[Mariano Rajoy Brey|Mariano Rajoy]] el referèndum pactat. Aquell mateix dia va transcendir al diari ''[[El País]]'' un esborrany sobre la [[Llei de transitorietat jurídica]] de la Generalitat. Puigdemont va acabar la seva intervenció a la conferència assegurant que si no es trobava una via pactada, el Govern català «es mostraria fidel» al compromís amb el poble de Catalunya que considerava «democràticament inviolable», i assegurant que es faria el referèndum encara que no fos pactat, tal com havia explicat fins aleshores.<ref>{{Ref-publicació|cognom=País|nom=El|article=La conferència de Puigdemont a Madrid sobre el referèndum, en directe|publicació=EL PAÍS |url= http://cat.elpais.com/cat/2017/05/22/actualidad/1495463097_712587.html|data=2017-05-22}}</ref>[[Fitxer:President Puigdemont, "Ciutadans de Catalunya, vé<!--[sic]-->nen hores en què a tots ens pertocarà de mantenir el pols del nostre país" 02.jpg|miniatura|Puigdemont fent la seva primera declaració després del ple del Parlament que va declarar la independència de Catalunya, acompanyat dels consellers del Govern.]]Finalment, Puigdemont i Junqueras, acompanyats pels membres del Govern i tots els diputats de [[Junts pel Sí]] van anunciar la data i la pregunta del referèndum en un acte solemne al [[Pati dels Tarongers]] del [[Palau de la Generalitat de Catalunya|Palau de la Generalitat]] el juny de 2017.<ref>{{Ref-publicació|article=Data i pregunta envoltades de ganes, il·lusió i determinació|publicació=directe!cat|url=http://www.directe.cat/noticia/613341/data-i-pregunta-envoltades-de-ganes-illusio-i-determinacio}}</ref> La data del referèndum anunciada pel President va ser l'1 d'octubre de 2017 i la pregunta va ser «Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?».<ref>{{Ref-web|url=http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/301417/ca/president-puigdemont-anuncia-catalunya-celebrara-referendum-independencia-proper-1-doctubre.do|títol=El president Puigdemont anuncia que Catalunya celebrarà el referèndum per la independència el proper 1 d'octubre|consulta=18 juny 2017|editor=[[Generalitat de Catalunya]]|data=09-06-2017|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170907080513/http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/301417/ca/president-puigdemont-anuncia-catalunya-celebrara-referendum-independencia-proper-1-doctubre.do|arxiudata=7 de setembre 2017}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.ccma.cat/324/mobilitzacio-ciutadana-pel-referendum-organitzat-per-les-entitats-sobiranistes/noticia/2793587/|títol=Demostració de força del sobiranisme després de la convocatòria de referèndum|consulta=18 juny 2017|editor=[[Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals]]|data=11/06/2017}}</ref>

El referèndum celebrat l'[[Referèndum sobre la independència de Catalunya|1 d'octubre de 2017]] enmig d'una forta repressió policial, va donar més d'un 90% de vots a favor del sí. Hi va participar el 43% dels electors. El mateix dia, Puigdemont va anunciar que traslladaria els resultats del referèndum al [[Parlament de Catalunya]]. En sessió plenària el 10 d'octubre, Puigdemont va fer una [[Declaració d'Independència de Catalunya|declaració parcial d'independència]], a l'espera d'una mediació internacional.<ref>{{ref-notícia|cognom=Pruna|nom=Gerard|títol=Puigdemont posa en pausa la DUI per obrir una última porta al diàleg|publicació=Ara|url=http://www.ara.cat/politica/compareixenca-Puigdemont-Parlament-referendum-1-O-DUI-independencia_0_1885011673.html|consulta=11 octubre 2017|data=11 octubre 2017}}</ref> El president va anunciar immediatament que la declaració quedava en suspens temporal per obrir un període de negociació amb el govern espanyol.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Pi|nom=Jaume|article=Puigdemont suspende los efectos de la independencia para contribuir al diálogo|publicació=La Vanguardia|llengua=castellà|url=http://www.lavanguardia.com/politica/20171010/431964991716/puigdemont-declaracion-parlament.html|consulta=10 octubre 2017|data=10 octubre 2017}}</ref>

Arran d'aquests fets, el govern espanyol va anunciar el 21 d'octubre la seva voluntat d'aplicar l'[[article 155 de la Constitució Espanyola|article 155 de la Constitució]]. L'aplicació d'aquest article també planteja que el Parlament no pugui proposar un candidat a la presidència ni celebrar debat d'investidura. L'aplicació del 155 es va aprovar al [[Senat d'Espanya|Senat]] 27 d'octubre, el mateix dia que el [[Parlament de Catalunya]] va [[Declaració d'Independència de Catalunya|declarar formalment la independència]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Santos|nom=Pilar|títol=Rajoy destituye a todo el Govern y vacía de poder al Parlament|publicació=El Periódico|url=http://www.elperiodico.com/es/politica/20171021/gobierno-aprueba-medidas-articulo-155-constitucion-catalunya-puigdemont-6369109}}</ref>

=== Aplicació de l'article 155 i cessament ===
L'endemà de la declaració d'independència, el 28 d'octubre, Puigdemont va ser destituït del càrrec de President de la Generalitat, juntament amb tot el seu govern, com a part de l'aplicació de l'[[Article 155 de la Constitució espanyola de 1978|article 155 de la Constitució Espanyola]]. Dos dies després, el fiscal general de l'Estat espanyol, [[José Manuel Maza]], va anunciar la presentació d'una querella davant l'[[Audiència Nacional]] per [[rebel·lió]], [[sedició]] i [[Malversació de fons|malversació de fons públics]] contra Puigdemont i la resta del seu Govern, així com una altra querella davant el [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem espanyol]] contra la [[Mesa del Parlament de Catalunya|Mesa del Parlament]]. El dia 31 d'octubre, l'[[Audiència Nacional]] va citar a declarar el president Carles Puigdemont i tots els seus consellers els dies 2 i 3 de novembre a les nou del matí.<ref>{{Ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/laudiencia-espanyola-cita-puigdemont-i-tot-el-govern-dijous-i-divendres/|títol=L'Audiència espanyola cita Puigdemont i tot el govern dijous i divendres|consulta= 1 novembre 2017|editor=Vilaweb|data=31 octubre 2017}}</ref> No obstant això, en aquell moment Puigdemont ja no es trobava a Espanya; juntament amb els consellers cessats [[Antoni Comín i Oliveres|Antoni Comín]] (Salut), [[Lluís Puig i Gordi|Lluís Puig]] (Cultura), [[Meritxell Serret i Aleu|Meritxell Serret]] (Agricultura) i [[Clara Ponsatí i Obiols|Clara Ponsatí]] (Educació), havia marxat a Brussel·les el dia anterior.<ref>{{Ref-publicació|url=http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1271707-carles-puigdemont-es-troba-a-brussel-les.html|títol=Carles Puigdemont es troba a Brussel·les amb una part del seu govern|consulta= 1 novembre 2017|publicació=El Punt Avui|data=30 octubre 2017}}</ref> Segons algunes fons, va aconseguir arribar a Bèlgica en un avió que va agafar a [[Marsella]] (França), on havia arribat mitjançant un cotxe d'incògnit de matinada en una ruta de més de 5 hores que partia de la seva residència a [[Sant Julià de Ramis]].<ref>{{Ref-publicació|article=El expresidente catalán y cinco de sus consejeros viajaron a Bruselas desde Marsella|publicació=www.efe.com|llengua=castellà|url=https://www.efe.com/efe/america/mundo/el-expresidente-catalan-y-cinco-de-sus-consejeros-viajaron-a-bruselas-desde-marsella/20000012-3423228}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Cómo Puigdemont logró huir metido en un maletero|publicació=ABC|llengua=castellà|url=https://www.abc.es/espana/abci-coches-contra-dignidad-201712070238_noticia.html}}</ref>

En una compareixença el 31 d'octubre, ja des de la capital belga, Puigdemont va demanar a la [[comunitat internacional]] que s'involucrés en el cas català, assegurant l'existència d'una ofensiva brutal per part del govern espanyol contra les institucions catalanes i tots els seus funcionaris. En aquell moment, va assegurar, el govern va optar per la prudència i la moderació per tal d'evitar la violència i l'agressivitat del govern espanyol. També va afirmar que el govern espanyol «cercava venjança» i que mentre hi hagués un context d'amenaça continuaria a Brussel·les. Finalment, Puigdemont va fer una crida a l'independentisme d'aprofitar les [[Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017|eleccions convocades pel govern espanyol per al 21 de desembre]] per a «consolidar la República» i combatre la intervenció de la Generalitat.<ref>{{Ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/pendents-de-la-compareixenca-de-puigdemont-a-brusselles/|títol=Ampli ressò de la compareixença de Puigdemont a Brussel·les|consulta= 1 novembre 2017|editor=Vilaweb|data=30 octubre 2017}}</ref>

== Període a l'estranger (2017-actualitat) ==
=== Primera euroordre ===
El dia 3 de novembre, després que, tal com havia anunciat l'advocat de Puigdemont a Bèlgica, [[Paul Bekaert]], Puigdemont no s'hagué presentat a l'Audiència Nacional atès que l'advocat no creia que hi hagués garanties per rebre un judici just, la jutge Carmen Lamela emeté una euroordre de detenció europea contra Carles Puigdemont i els quatre consellers del seu govern que no s'havien presentat a la citació judicial del 2 de novembre.<ref>{{Ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/ladvocat-de-puigdemont-creu-que-el-president-no-anira-a-declarar-a-laudiencia-espanyola/|títol=L'advocat de Puigdemont creu que el president no anirà a declarar a l'Audiència espanyola|consulta= 1 novembre 2011|editor=Vilaweb|data= 1 novembre 2011}}</ref> El 5 de novembre, Puigdemont i els consellers [[Meritxell Serret]], [[Toni Comín]], [[Lluís Puig i Gordi|Lluís Puig]] i [[Clara Ponsatí]] es presentaren a una comissaria belga en presència dels seus advocats i es posaren a disposició de les autoritats belgues, «amb la voluntat de no eludir l'acció de la justícia sinó simplement defensar-se en un procés just i imparcial».<ref>{{Ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/puigdemont-i-els-consellers-declararan-aquesta-tarda-davant-dun-jutge-belga/|títol=Puigdemont i els consellers declararan aquesta tarda davant d'un jutge belga|consulta= 5 novembre 2017|editor=Vilaweb|data= 5 novembre 2017}}</ref> El jutge d'instrucció de Brussel·les el va deixar en llibertat provisional juntament amb els quatre consellers que eren a la capital belga,<ref>{{Ref-publicació|url=http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1276485-llibertat-amb-mesures-cautelars-per-a-puigdemont-i-els-consellers-a-brussel-les.html|títol=Llibertat amb mesures cautelars per a Puigdemont i els consellers a Brussel·les|consulta= 6 novembre 2017|publicació=El Punt Avui|data= 6 novembre 2017}}</ref> i va afirmar en la seva interlocutòria que «la presó preventiva hauria causat danys irreparables».<ref name="Forès">{{ref-publicació|url=https://www.ara.cat/politica/jutge-preventiva-hauria-causat-irreparables_0_1906609373.html|títol=El jutge belga: “La presó preventiva hauria causat danys irreparables”|consulta= 15 novembre 2017|nom=Laia|cognom=Forès|publicació=Ara|data= 15 novembre 2017}}</ref>

El dia 14 de novembre el jutge belga s'havia de pronunciar sobre la petició d'extradició, però el 5 de desembre, el magistrat del Tribunal Suprem [[Pablo Llarena Conde|Pablo Llarena]] va retirar l'ordre europea de detenció, però no pas l'ordre de detenció espanyola, de manera que, en cas que tornessin a Catalunya, podrien ser immediatament detinguts. Es va interpretar que el jutge espanyol no volia que la justícia belga decidís sobre la situació de Puigdemont i els altres quatre consellers destituïts,<ref name="Vilaweb512">{{ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/el-suprem-retira-la-peticio-dextradicio-de-puigdemont-i-els-consellers-perque-la-justicia-belga-no-li-limiti-les-acusacions/|títol=El Suprem retira la petició d'extradició de Puigdemont i els consellers perquè la justícia belga no li limiti les acusacions|consulta=5 desembre 2017|editor=Vilaweb}}</ref> i evitar així que només se'ls jutgés per un delicte de malversació i no per sedició i rebel·lió, que no existeixen a Bèlgica.<ref name="Ferrer">{{ref-publicació|url=https://www.ara.cat/politica/Llarena-euroordres-Puigdemont-consellers-Brusselles_0_1918608223.html|títol=El Suprem retira les euroordres de cerca i captura contra Puigdemont i els quatre consellers a Bèlgica|consulta=5 desembre 2017|nom=Mariona|cognom=Ferrer|publicació=Ara}}</ref>

=== Candidat a les eleccions al Parlament ===
[[Fitxer:Intervenció en la Nit de Santa Llúcia de Carles Puigdemont, des de Brussel·les.jpg|miniatura|Intervenció des de Brussel·les en la [[Nit de Santa Llúcia]] (15 de desembre de 2017).]]
Puigdemont es presentà a les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 2017]] com a cap de llista de la [[Circumscripció electoral de Barcelona|circumscripció de Barcelona]] per a la candidatura [[Junts per Catalunya]], optant d'aquesta manera a la presidència de la Generalitat,<ref>{{Ref-web|url=https://www.naciodigital.cat/noticia/142548/junts/catalunya/marca/liderara/puigdemont/eleccions/21-d|títol=Junts per Catalunya: la marca que liderarà Puigdemont a les eleccions del 21-D|editor=Nació Digital}}</ref> càrrec del qual havia sigut cessat, segons el Govern central espanyol. Junts per Catalunya quedà segona a les eleccions amb un resultat de 940.602 vots i 34 escons, per darrere de [[Ciutadans - Partit de la Ciutadania|Ciutadans]], però els partits republicans van mantenir la majoria parlamentària, car la suma de tots els escons (34 de Junts per Catalunya, 32 d'Esquerra Republicana i 4 de la CUP) fou de 70 escons, dos més dels necessaris per a obtenir la majoria absoluta al Parlament.<ref>{{ref-publicació|url=https://eleccions.ara.cat/parlament-21d|consulta=24 desembre 2017|títol=Resultats Eleccions al Parlament de Catalunya del 2017|publicació=Ara}}</ref>

Des de Brussel·les, va gravar el 30 de desembre el seu discurs de Cap d'Any, que no va ser emès per [[TV3]] a causa de l'aplicació de l'article 155.<ref name=":02"/> En la intervenció difosa per les xarxes socials, Puigdemont va reclamar la fi de la intervenció i va afirmar: «D'aquí un any el discurs, com no pot ser d'una altra manera, es farà des de la Generalitat».<ref name=":02"/>

Carles Puigdemont era candidat inicial a presidir la Generalitat de Catalunya, però degut a la seva situació judicial i d'exili el [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]] va prohibir-ne la seva candidatura. Després de diverses candidatures fallides, [[Joaquim Torra i Pla|Quim Torra]] el succeiria com a president el 17 de maig de 2018.

El dia 22 de gener de 2018 Puigdemont havia viatjar a [[Copenhaguen]], tot i el risc de poder ésser arrestat si el jutge hagués acceptat a tràmit l'emissió d'una nova [[Ordre de detenció europea|euroordre]] de detenció demanada per la fiscalia espanyola,<ref>{{Ref-publicació|article=Llarena ja té sobre la taula la petició de la fiscalia d'activar l'euroordre contra Puigdemont a Dinamarca|publicació=Ara.cat |url=https://www.ara.cat/politica/fiscalia-Llarena-leuroordre-Carles-Puigdemont_0_1947405326.html}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=El jutge Llarena difícilment tramitarà l'euroordre per detenir el president|publicació=Ara.cat |url=https://www.ara.cat/politica/puigdemont-dinamarca_0_1947405310.html}}</ref> per participar en una conferència a la [[Universitat de Copenhaguen]] sobre la situació de Catalunya i els reptes que encarava en el context europeu.<ref>{{Ref-publicació|article=Puigdemont viatja a Dinamarca tot i l'amenaça de la Fiscalia de reactivar l'euroordre|publicació=Ara.cat |url=https://www.ara.cat/politica/Puigdemont-Dinamarca-debat_0_1947405313.html}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://politicalscience.ku.dk/calendar/debate-with-carles-puigdemont/|títol=Catalonia and Europe at a Crossroads for Democracy? Debate with Carles Puigdemont|consulta=2018-01-22|nom=Lise|cognom=Sonnichsen|llengua=anglès|data=2018-01-22|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180122181954/http://politicalscience.ku.dk/calendar/debate-with-carles-puigdemont/|arxiudata=2018-01-22}}</ref> Pocs dies després, Puigdemont va deixar Brussel·les i es va instal·lar en una vil·la de [[Waterloo]], a 20 quilòmetres al sud de la capital, amb la intenció de convertir-la amb la [[Casa de la República]] a l'exili.<ref name=":11"/>

Al mes de març, l'actor autoproclamat president de [[Tabàrnia]], [[Albert Boadella]], es personà a la casa de Puigdemont, a Waterloo, per a fer-li un [[escarni]]. Carles Puigdemont en eixos moments es trobava a [[Finlàndia]].<ref>{{ref-notícia|títol=Boadella es planta a la casa de Puigdemont mentre el president és de viatge a Finlàndia|publicació=El Nacional.cat|url=https://www.elnacional.cat/ca/politica/boadella-visita-casa-puigdemont-belgica_250479_102.html|consulta=24 maig 2018|data=22-3-2018}}</ref> Mesos mes tard es va saber que el viatge de Boadella es va pagar amb fons europeus, baix el mecanisme pensat per la Unió Europea perquè els ciutadans europeus coneguen el Parlament Europeu.<ref>{{ref-notícia|títol=Membres de Tabàrnia proven de pagar l'escarni a Puigdemont amb fons europeus|publicació=El Nacional.cat|url=https://www.elnacional.cat/ca/politica/tabarnia-waterloo-puigdemont-parlament-europeu_270885_102.html|consulta=24 maig 2018|data=24-5-2018}}</ref>

=== Procés judicial a Alemanya ===
{{VT|Mobilitzacions contra la detenció de Carles Puigdemont}}
[[Fitxer:Neumünster JVA Proteste Puigdemont.jpg|miniatura|[[Llaç groc|Llaços grocs]] a l'entrada de la [[presó de Neumünster]]]]
El 23 de març de 2018, el jutge instructor [[Pablo Llarena Conde|Pablo Llarena]] va procedir a emetre una segona ordre de detenció europea i internacional contra Puigdemont, que en aquell moment es trobava a Hèlsinki (Finlàndia), acusant-lo d'haver comès els delictes de rebel·lió i malversació. Dos dies després, el 25 de març, fou detingut per la [[Policia Federal (Alemanya)|Policia Federal alemanya]] a la població de [[Schuby]], al ''[[Estat federat alemany|land]]'' alemany de [[Slesvig-Holstein]], mentre retornava en cotxe del viatge a [[Finlàndia]],<ref>{{Ref-publicació|article=La policia alemanya deté Puigdemont quan entrava al país des de Dinamarca| publicació=Ara|url=https://www.ara.cat/politica/policia-alemanya-Puigdemont-entrava-Dinamarca_0_1984601707.html}}</ref> i ingressà seguidament a la presó de [[Neumünster]], ubicada al mateix estat federal.<ref>{{Ref-publicació|article=La detenció de Puigdemont fa tornar l'independentisme a la casella del 21-D|publicació=Nació Digital |url=https://www.naciodigital.cat/noticia/151370/detencio/puigdemont/fa/tornar/independentisme/casella/21-d}}</ref> L'endemà va comparèixer davant del [[Tribunal Suprem de Slesvig-Holstein]] amb el propòsit que es comprovés la seva identitat i tractar altres qüestions formals. Després de la compareixença al Tribunal, el jutge alemany decidí de mantenir a Puigdemont sota custòdia policial a la [[presó de Neumünster]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/puigdemont-compareix-davant-del-jutge-a-alemanya/|títol=El jutge alemany manté Puigdemont sota custòdia policíaca|consulta=2018-03-26}}</ref> El seu advocat a Alemanya era [[Wolfgang Schomburg]], ex-magistrat del [[Tribunal Suprem Federal Alemany]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.elnacional.cat/ca/politica/advocat-alemany-puigdemont-wolfgang-schomburg_253047_102.html|títol=Qui és Wolfgang Schomburg, l'advocat alemany de Carles Puigdemont?|consulta=2018-03-29}}</ref>

El 5 d'abril l'Audiència de Slesvig-Holstein descartà l'extradició de Puigdemont per un delicte de rebel·lió i el deixà en llibertat sota una fiança de 75.000 €, amb la prohibició d'abandonar Alemanya i amb l'obligació de presentar-se a qualsevol comissaria del país un cop per setmana.<ref>{{Ref-web |url=http://www.ccma.cat/324/la-justicia-alemanya-deixa-puigdemont-en-llibertat-i-descarta-el-delicte-de-rebellio/noticia/2848507/ |editor=CCMA |títol=La justícia alemanya deixa Puigdemont en llibertat i descarta el delicte de rebel·lió |data=5 abril 2018 |consulta=5 abril 2018}}</ref> L'endemà es feu efectiva la seva posada en llibertat,<ref>{{Ref-web|url=https://www.elnacional.cat/ca/politica/carles-puigdemont-surt-preso-alemanya_255372_102.html|títol=Puigdemont surt de la presó de Neumünster|consulta=2018-04-07|editor=El Nacional}}</ref> al mateix dia que es va traslladar a Berlín on va anunciar que fixaria la seva residència mentre durés el seu procés judicial a Alemanya.<ref name="Ref">{{Ref-publicació|cognom=Carbajosa|nom=Ana|article=Puigdemont anuncia que fija ahora su residencia en Berlín|publicació=EL PAÍS|llengua=castellà|url=https://politica.elpais.com/politica/2018/04/07/actualidad/1523095198_406843.html|data=2018-04-07}}</ref> Dos mesos després, no obstant això, es va traslladar a [[Hamburg]].<ref name=":12"/>

El 9 de maig, un cop descartada l'extradició pel delicte de rebel·lió, el jutge [[Pablo Llarena Conde|Pablo Llarena]] va obrir la porta a rebaixar les acusacions de rebel·lió per les de sedició, fet que hagués pogut permetre una possible extradició a [[Espanya]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=324cat|article=Pablo Llarena obre la porta a rebaixar les acusacions de rebel·lió|publicació=CCMA |url=http://www.ccma.cat/324/llarena-obre-la-porta-a-acusar-puigdemont-tambe-de-sedicio/noticia/2854621/}}</ref> El jutge Llarena tancà el sumari de la investigació feta a Puigdemont i altres diputats i els suspengué dels seus càrrecs de diputat.<ref>{{ref-notícia|url=https://www.diariovasco.com/politica/llarena-suspende-puigdemont-20180710142456-ntrc.html|publicació=Diario Vasco|títol=Llarena deja sin escaños a Puigdemont y a cinco diputados procesados por el 1-O|data=11-7-2018|consulta=11-7-2018}}</ref> No obstant això, al juliol de 2018, el tribunal de Slesvig-Holstein només va acceptar extradir Puigdemont per malversació de fons públics, descartant els altres delictes.<ref>{{Ref-publicació|article=El jutge Llarena s'inclina per renunciar a l'extradició de Puigdemont|publicació=Ara|url=https://www.ara.cat/politica/Llarena-inclina-renunciar-extradicio-Puigdemont_0_2049995173.html}}</ref> Això va fer que el jutge Llarena no acceptés l'extradició i retirés l'euroordre contra ell i la resta dels membres del Govern a l'estranger, fet que va permetre a Puigdemont deixar Alemanya i retornar a Bèlgica.

El 16 de juliol, Puigdemont va presentar juntament amb Quim Torra el seu nou projecte polític, la [[Crida Nacional per la República]], un moviment amb la voluntat de convertir-se en un partit polític que aglutini la majoria del vot independentista català.<ref name=":10"/>

=== Retorn a Waterloo ===
[[Fitxer:Carles_Puigdemont_i_Casamajó_-_Comissió_Europea_(1).jpg|miniatura|Carles Puigdemont i Casamajó en un acte de suport a [[Adrià Carrasco i Tarrés]] davant de la [[Comissió Europea]].]]
El 28 de juliol de 2018, Puigdemont va retornar a Bèlgica després de quatre mesos a Alemanya, agafant un vol des d'Hamburg a Brussel·les, on per primer cop des que va marxar de Catalunya va entrar a la delegació de la Generalitat a Brussel·les. El mateix dia, acompanyat d'Antoni Comín i Meritxell Serret entre d'altres, i acompanyat d'un centenar de persones, va fer una declaració conjunta a l'anomenada [[Casa de la República]], la vil·la ubicada a Waterloo que Puigdemont havia llogat el febrer del mateix any i seu del [[Consell per la República]], un organisme establert al pacte de govern entre [[Junts per Catalunya]] i [[Esquerra Republicana de Catalunya|Esquerra]] després de les eleccions de 2017.<ref>{{Ref-publicació|article=Puigdemont es retroba amb Torra i els consellers a l'exili a Bèlgica|publicació=NacióDigital|url=https://www.naciodigital.cat/noticia/160199/puigdemont/es/retroba/amb/torra/consellers/exili/belgica}}</ref>

El 2020 va ser escollit president del partit [[Junts per Catalunya (partit polític)|Junts per Catalunya]] amb 2.115 vots dels militants. De cara a les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 2021]], Puigdemont va anunciar que lideraria la llista de JxCAT per la circumscripció de Barcelona per tal d'ajudar la candidata a la presidència, [[Laura Borràs]].

=== Detenció a Itàlia ===
{{Article principal|Detenció de Carles Puigdemont a Sardenya}}
[[Fitxer:Carles Puigdemont i Gonzalo Boye en un pla general durant una roda de premsa a l'Alguer.jpg|miniatura|esquerra|Carles Puigdemont a una roda de premsa a l'Alguer amb Gonzalo Boye]]
El [[23 de setembre]] de [[2021]], el [[president de la Generalitat de Catalunya]] a l'[[exili]] i actual [[Diputat europeu|eurodiputat]] [[Catalans|català]] Carles Puigdemont fou detingut a l’[[Aeroport de l'Alguer|aeroport de l’Alguer]] just després de baixar de l’avió amb què viatjava des de [[Brussel·les]] arran una [[Ordre de detenció europea|euroordre]] del [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem espanyol]] emesa el 2019. El motiu del viatge era reunir-se amb autoritats [[L'Alguer|alguereses]] i [[Nacionalisme sard|independentistes sardes]], coincidint amb la seva assistència al 33è [[L'Aplec Internacional|Aplec d'Adifolk]] que aquest any, ajornat des del 2020, acollia la localitat sarda.

L'endemà es va posar a disposició judicial de la Cort d’Apel·lació de [[Sàsser]] i el fiscal italià es va aferrar completament a les decisions del [[Tribunal General de la Unió Europea|TGUE]] i, per tant, no va demanar cap mesura cautelar.<ref name=":32">{{Ref-web|títol=El fiscal italià i el jutge sard s'han adherit a la decisió presa pel Tribunal de Luxemburg|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/el-fiscal-italia-i-el-jutge-sard-shan-adherit-a-la-decisio-presa-pel-tribunal-de-luxemburg/|consulta=2021-09-25}}</ref> La resolució de la magistrada Plinia Azzena<ref>{{Ref-web|títol=El dia que l’Alguer es va fer independentista|url=https://elmon.cat/politica/el-dia-que-lalguer-es-va-fer-independentista-309243/|consulta=2021-09-25}}</ref> va seguir en la mateixa línia que la del fiscal i va decretar la sortida de la presó de Carles Puigdemont en el mateix dia. Nogensmenys, l'únic requisit fou que hauria de comparèixer el 4 d'octubre següent davant del jutge sard, la qual cosa significava que fins aleshores podria moure's lliurement pels països de la [[Unió Europea]].<ref name=":33">{{Ref-web|títol=El fiscal italià i el jutge sard s'han adherit a la decisió presa pel Tribunal de Luxemburg|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/el-fiscal-italia-i-el-jutge-sard-shan-adherit-a-la-decisio-presa-pel-tribunal-de-luxemburg/|consulta=2021-09-25}}</ref>

Per tal d'evitar en el futur que es repetissin aquestes situacions, l'[[1 d'octubre]] de 2021 el president de la Generalitat a l'exili va presentar una sol·licitud de mesures cautelars davant del [[Tribunal General de la Unió Europea]] (TGUE).<ref>{{Ref-web|títol=Puigdemont demana mesures cautelars al TGUE per recuperar la immunitat|url=https://www.elnacional.cat/ca/politica/puigdemont-demana-mesures-cautelars-tgue-recuperar-immunitat_652106_102.html|consulta=2021-10-01|editor=ElNacional.cat|data=2021-10-01}}</ref> El tribunal va donar immediatament un termini de 15 dies al [[Parlament Europeu]] perquè presentés les seves observacions en relació a aquesta demanda de mesures cautelars del president de la Generalitat a l'exili, per tal que es posicionés de nou després que un dels seus [[Diputat europeu|membres]] hagués estat detingut quan, des de la seu del [[Parlament Europeu a Luxemburg|Parlament a Luxemburg]], se li havia assegurat que aquest risc no existia.<ref>{{Ref-web|títol=El TGUE dona 15 dies al Parlament Europeu per pronunciar-se sobre Puigdemont|url=https://www.elnacional.cat/ca/politica/tgue-dona-15-dies-eurocambra-pronunciar-se-puigdemont_652157_102.html|consulta=2021-10-01|editor=ElNacional.cat|data=2021-10-01}}</ref>

El dia 3 d'octubre van arribar a l'[[aeroport de l'Alguer]] Carles Puigdemont i Toni Comín en un vol directe des de Brussel·les, mentre que Clara Ponsatí ho havia fet el dia anterior, sense cap problema al control de passatgers, per tal de comparèixer presencialment davant del tribunal d'apel·lació de Sàsser.<ref name=":72">{{Ref-web|títol=Cop a Llarena: Puigdemont, Comín i Ponsatí arriben a l'Alguer|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/cop-a-llarena-puigdemont-comin-i-ponsati-arriben-sense-cap-impediment-a-lalguer/|consulta=2021-10-03|editor=Vilaweb|data=2021-10-03}}</ref> Finalment, el dia 4 d'octubre, després de prendre declaració durant dues hores a Carles Puigdemont, el tribunal d'apel·lació de Sàsser va dictaminar posar en suspens ''sine die'' el [[Extradició|procediment d'extradició]] a l'espera de la resolució del TGUE, que és la posició que havia exposat la defensa, i a la que també s'hi va sumar la fiscalia italiana.<ref name=":102">{{Ref-web|títol=El tribunal de Sardenya suspèn el cas Puigdemont|url=https://elmon.cat/politica/carles-puigdemont-extradicio-suspensio-tribunal-sardenya-pablo-llarena-312902/|consulta=2021-10-04|editor=ElMón.cat|data=2021-10-04}}</ref><ref name=":112">{{Ref-web|títol=Fort ressò internacional pel revés judicial de Puigdemont a Llarena|url=https://www.elnacional.cat/ca/politica/resso-internacional-reves-judicial-puigdemont-llarena_653222_102.html|consulta=2021-10-04|editor=ElNacional.cat|data=2021-10-04}}</ref>

En relació a la petició de cautelars, l'11 d'octubre fonts del Parlament Europeu van avançar a l'[[Agència Catalana de Notícies|ACN]] que els seus serveis jurídics s'hi oposarien.<ref>{{Ref-web|títol=L’Eurocambra tornarà a oposar-se a la immunitat de Puigdemont|url=https://elmon.cat/politica/carles-puigdemont-eurocambra-parlament-europeu-immunitat-315462/|consulta=2021-10-11|editor=ElMón.cat|data=2021-10-11}}</ref>

== Vida privada ==
[[Fitxer:Entrega de la rosa a l'esposa.jpg|miniatura|Carles Puigdemont entrega la rosa a Marcela Topor durant la [[Diada de Sant Jordi]] de 2016.]]
La vila natal de Puigdemont és Amer, poble on va viure fins que va començar a exercir de periodista, quan es traslladà a [[Girona]]. En ser investit President de la Generalitat el 2016 va anar a viure a [[Sant Julià de Ramis]]. Es va casar l'any 2000 amb la periodista [[Romania|romanesa]] [[Marcela Topor]] i té dues filles, la Magalí i la Maria.<ref name=:2/><ref>{{Ref-publicació|cognom=Vilà|nom=Dani|article=“Si sabem oferir un producte genuí, la marca Barcelona és una oportunitat”|publicació=El Punt Avui|url= http://www.elpuntavui.cat/article/3-politica/17-politica/721983-si-sabem-oferir-un-producte-genui-la-marca-barcelona-es-una-oportunitat.html|data=5 març 2014}}</ref><ref>{{Ref-web|url= http://www.naciodigital.cat/noticia/101153/perfil/carles/puigdemont/independentista/avant/lettre|títol=Carles Puigdemont, un independentista «avant la lettre»| editor=Nació Digital|data=9 gener 2016}}</ref> És amic del president del [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]] [[Joan Laporta i Estruch|Joan Laporta]] i han compartit vacances fins i tot a l'estranger.<ref>{{Ref-publicació|url= http://www.diaridegirona.cat/girona/2014/05/04/laporta-puigdemont-dos-turistes-romania/667922.html|títol=Joan Laporta i Carles Puigdemont, dos turistes a Romania| consulta=28 de juliol de 2016| publicació=Diari de Girona}}</ref> A Girona, Puigdemont també és conegut amb el [[malnom]] de ''Puigdi''.<ref>{{Ref-publicació|url= http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/01/10/catalunya/1452455597_405710.html|títol=‘Puigdi’, el independentista de Amer| consulta=28 de juliol de 2016|llengua=castellà| publicació=El País}}</ref>

Quan era petit somniava a ser [[astronauta]].<ref>{{Ref-publicació| url=http://www.diaridegirona.cat/portada/2016/01/10/nen-que-volia-astronauta/761808.html| títol=El nen que volia ser astronauta| consulta=28 de juliol de 2016| publicació=Diari de Girona}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160720151021/http://www.diaridegirona.cat/portada/2016/01/10/nen-que-volia-astronauta/761808.html |date=2016-07-20}}</ref> Entre les seves aficions destaquen la música i la lectura, i tanmateix és un gran apassionat de la cuina, i el seu dolç predilecte és el [[xuixo]] de Girona.<ref>{{Ref-web|url= https://www.youtube.com/watch?v=Q2yFjqiBw0A|títol=Entrevista de Carles Puigdemont al Canal Parlament| consulta=28 de juliol de 2016| editor=TempsDeCanvi}}</ref> [[Paul Gauguin]] és un dels pintors que més l'apassiona, i el seu disc preferit és la banda sonora de [[Jesus Christ Superstar]].<ref name=":6">{{Ref-publicació|url= http://www.huffingtonpost.es/2016/01/11/carles-puigdemont-biograf_n_8953352.html|títol=21 cosas que no sabías de Carles Puigdemont| consulta=28 de juliol de 2016|llengua=castellà| publicació=El HuffPost}}</ref> Parla [[català]], [[anglès]], [[francès]], [[castellà]] i [[romanès]]. Va tenir un [[iPhone]] abans que [[Apple Inc|Apple]] en comencés a vendre a [[Europa]], i va ser un dels primers usuaris de [[Twitter]] a Catalunya.<ref>{{Ref-web|url= http://www.elnacional.cat/es/politica/4-cosas-de-carles-puigdemont-que-no-sabias-y-una-receta_47203_102.html|títol=Cuatro cosas de Carles Puigdemont que no sabías (y una receta)| consulta=28 de juliol de 2016|llengua=castellà| editor=El Nacional}}</ref> De fet, és un apassionat de les noves tecnologies i de les [[Xarxa social|xarxes socials]]. Al seu compte de Twitter (@KRLS), ha escrit més de 15.000 missatges i té més de 700.000 seguidors.<ref name=":6"/>

El 30 d'octubre de 2017, es va traslladar a la ciutat de [[Brussel·les]] (Bèlgica),<ref name=":8"/><ref name=":9"/> on es va estar en diversos hotels, tot i que alguns caps de setmana els va passar a una vil·la de [[Sint-Pauwels]], un poble situat al nord de [[Flandes]] molt proper a la frontera amb els [[Països Baixos]], cedida per un empresari flamenc proper a la [[Nieuw-Vlaamse Alliantie|N-VA]]. El febrer del 2018, quatre mesos després de la seva arribada a Bèlgica, va fixar la seva residència en una casa de [[Waterloo]], a 20 km al sud de Brussel·les.<ref name=":11">{{Ref-publicació|cognom=324cat|article=Puigdemont lloga una casa a Waterloo, segons informa la premsa belga|publicació=[[Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals]]|url=http://www.ccma.cat/324/puigdemont-deixa-brusselles-i-lloga-una-casa-a-waterloo/noticia/2835465/}}</ref> El 6 d'abril del mateix any, un cop va ser posat en llibertat després de passar 12 dies a la [[presó de Neumünster]] (Alemanya) arran de la seva detenció en aquest país quan tornava d'un viatge des de Finlàndia, va anunciar en un primer moment que fixaria la seva residència a [[Berlín]], la capital d'Alemanya, almenys fins que s'acabés el procés judicial al país germànic que havia de decidir si l'extradia o no a Espanya.<ref name="Ref"/> No obstant això, Puigdemont va deixar la capital alemanya al juny per instal·lar-se a [[Hamburg]], ciutat més propera al tribunal de Slesvig-Holstein i on «no estava tan exposat» com a Berlín, segons afirmà el seu advocat a Catalunya, [[Jaume Alonso-Cuevillas]].<ref name=":12">{{Ref-publicació|cognom=324cat|article=Puigdemont trasllada la residència de Berlín a Hamburg per "seguretat"|publicació=[[Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals]]|url=http://www.ccma.cat/324/puigdemont-es-trasllada-de-berlin-a-hamburg-per-questions-de-seguretat/noticia/2862124/}}</ref> Un mes després, ja acabat el procés judicial i sense mesures cautelars, Puigdemont va tornar-se a instal·lar a la vil·la que havia llogat mesos abans a Waterloo, l'anomenada [[Casa de la República]].<ref>{{Ref-publicació|article=Puigdemont torna a la Casa de la República|publicació=El Món|url=https://elmon.cat/politica/puigdemont-torna-casa-republica}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180803163753/https://elmon.cat/politica/puigdemont-torna-casa-republica |date=2018-08-03}}</ref>

== Premis i reconeixements ==
* [[2016]] – Insígnia d'or del [[Girona Futbol Club|Girona FC]].<ref>{{ref-web| url=http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/290199/ca/president-carles-puigdemont-rep-insignia-dor-girona-fc.do| consulta=18 gener 2016| títol=El president Carles Puigdemont rep la insígnia d'or del Girona FC| editor=Generalitat de Catalunya| arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170923145025/http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/290199/ca/president-carles-puigdemont-rep-insignia-dor-girona-fc.do| arxiudata=23 de setembre 2017}}</ref>

== Notes ==
{{notes}}

== Referències ==
{{referències}}

== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|q=Carles Puigdemont i Casamajó|Viquitexts=Autor:Carles Puigdemont i Casamajó}}
* {{Oficial}}
* [http://www.parlament.cat/web/composicio/diputats-fitxa/index.html?p_codi=1176 Carles Puigdemont al web del Parlament de Catalunya]
{{Presidents de la Generalitat|4}}
{{Consell per la República}}
{{Govern Puigdemont}}
{{Procés independentista català}}

{{Autoritat}}

{{ORDENA:Puigdemont Casamajo, Carles}}
[[Categoria:Alcaldes de Girona]]
[[Categoria:Diputats al Parlament de Catalunya per CDC]]
[[Categoria:Amerencs]]
[[Categoria:Diputats al Parlament de Catalunya per Junts pel Sí]]
[[Categoria:Polítics de la Selva]]
[[Categoria:Periodistes del Gironès]]
[[Categoria:Presidents de la Generalitat de Catalunya contemporanis]]
[[Categoria:Activistes catalans del sud contemporanis]]
[[Categoria:Associats al Partit Demòcrata Europeu Català]]
[[Categoria:Europeistes]]
[[Categoria:Diputats al Parlament de Catalunya per Junts per Catalunya]]
[[Categoria:Presos polítics al segle XXI]]
[[Categoria:Exiliats d'Espanya al segle XXI]]
[[Categoria:Diputats al Parlament Europeu en representació d'Espanya (2019-2024)]]
[[Categoria:Militants de Junts per Catalunya]]
[[Categoria:Militants de la Joventut Nacionalista de Catalunya]]
<!-- referència: http://www.sueddeutsche.de/politik/verhaftung-von-carles-puigdemont-deutschland-hat-seinen-ersten-politischen-gefangenen-1.3920198 -->

Revisió del 18:58, 31 des 2021

Directrius
Normes d'estil
Vegeu també
Modifica

La Viquipèdia no és un servei de planes personals. L'objectiu de les pàgines d'usuari és facilitar la comunicació entre les participants en el projecte. La vostra pàgina d'usuari, i les pàgines relacionades, són:

  • La vostra pàgina d'usuari és «Usuari:Nom d'usuari» (o Especial:Pàgina personal).
  • La vostra pàgina de discussió d'usuari és «Usuari Discussió:Nom d'usuari» (o Especial:Discussió personal).
  • Les vostres subpàgines d'usuari són les pàgines amb la forma «Usuari:Nom d'usuari/Subpàgina» o «Usuari Discussió:Nom d'usuari/Subpàgina

Què es pot posar en una pàgina d'usuari?

La vostra pàgina d'usuari pot tenir qualsevol contingut relatiu al projecte Viquipèdia. Les coses que habitualment hi posen els usuaris poden ser:

  • L'organització del treball que esteu fent en els articles. Llistes de coses fetes o a fer.
  • Els vostres coneixements d'idiomes. Vegeu Viquipèdia:Babel.
  • Les vostres àrees d'interès, o de coneixements, que puguin ajudar als altres usuaris. Alguns usuaris prefereixen utilitzar unes etiquetes predissenyades. Vegeu Viquipèdia:Etiquetes d'usuari.
  • La vostra planificació d'activitat: esporàdica, viquivacances...
  • Una petita informació personal (nom, residència, fotografia, adreces de contacte, web personal, aficions, etc.). Si voleu mantenir l'anonimat, no cal que hi poseu res personal.
  • Enllaços d'ajuda per tenir-los a mà.
  • Les vostres opinions sobre la Viquipèdia, les polítiques o sobre algun article.

Tingueu en compte que:

  • IMPORTANT: Sigueu prudents amb la informació que doneu sobre vosaltres mateixos. Si sou menor d'edat a la vostra legislació, no reveleu informació personal sense el consentiment dels vostres tutors legals.
  • Tot el que hi afegiu és sota la llicència GNU de documentació lliure (GFDL, GNU Free Documentation License).
  • Si afegiu alguna categoria, no es pot barrejar amb els articles.
  • És més fàcil accedir a la vostra pàgina d'usuari si signeu els vostres comentaris a les pàgines de discussió.

Per a què són les subpàgines d'usuari?

Si necessiteu més pàgines, podeu crear una subpàgina. S'hi pot posar tot allò que també és acceptable en la pàgina d'usuari, especialment:

  • Arxius de la discussió.
  • Proves que un vol conservar un cert temps i, especialment, proves de plantilles.
  • Articles inacabats.
  • Seccions de la pàgina d'usuari que són massa grans.

Existeixen certes subpàgines d'usuari que modifiquen la configuració de la vostra aparença base (la que s'escolleix a la pàgina de preferències) i permeten que cada usuari se la configuri al seu gust. Això s'utilitza especialment per a afegir-hi scripts que millorin la navegació o l'edició en la Viquipèdia. Aquestes pàgines porten el nom de l'aparença que feu servir. Per exemple, per a la MonoBook (la que surt per defecte) són /monobook.js i /monobook.css.

Podeu trobar les subpàgines amb la pàgina especial Especial:Prefixindex.

Què no es pot posar en una pàgina d'usuari?

Generalment, heu d'evitar els continguts significatius en la vostra pàgina d'usuari que no estiguin relacionat amb la Viquipèdia. Les pàgines d'usuari són pels Viquipedistes, no és un servei de planes personals. Exemples de continguts no adequats:

  • Informació personal excessiva.
  • Opinions personals no relacionades amb la Viquipèdia.
  • Un bloc d'activitats o d'informació fora de la Viquipèdia.
  • Discussions excessives sobre temes no enciclopèdics.
  • Afirmacions polèmiques més enllà del funcionament de la Viquipèdia.
«Difamar algú en pàgines d'usuari és una mala idea, i de fet, usar les pàgines d'usuari per atacar algú o fer campanya a favor o en contra d'alguna cosa o d'algú és una mala idea» (Jimbo Wales [1])
  • Entreteniments, jocs, i tot allò que no sigui escriure una enciclopèdia, particularment d'usuaris que no són actius en el projecte.
  • Comunicacions amb gent que no estigui involucrada amb el projecte.
  • Imatges que no siguin lliures. Les imatges d'ús legítim o d'ús no comercial poden ser retirades de les pàgines d'usuari sense avís, i ser esborrades si no s'usen enlloc més.

En general, si teniu material que no voleu que els altres editin, considereu utilitzar un servei de pàgines personals.

Penseu que una pàgina d'usuari pertany a la Viquipèdia. Són aplicables les polítiques i normes relacionades amb la comunitat. Normalment els viquipedistes respecten les pàgines d'altres usuaris, però si una pàgina no respecta la comunitat o les normes de la Viquipèdia, pot ser modificada.

En general, es considera una bona pràctica no fer edicions substancials de la pàgina d'un altre usuari sense una bona raó i sense el seu permís. Aviseu-lo a la seva pàgina de discussió perquè ho pugui corregir ell mateix. Si un usuari no coopera eliminant el contingut inapropiat que no té el consentiment de la comunitat, la seva pàgina pot ser editada en conseqüència. En casos extrems, una pàgina o subpàgina d'usuari pot ser esborrada seguint les polítiques d'eliminació de pàgines (Viquipèdia:Esborrar pàgines).

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Viquipèdia:Pàgina_d%27usuari&oldid=29052642»