Uthman ibn Umara ibn Khuraym al-Murrí: diferència entre les revisions
tipografia i unicodi |
m Robot: Reemplazo automático de texto (-Veure també +Vegeu també, -= Veure també +=Vegeu també, - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Uthman ben Umara ben Khozaima''' fou [[ostikan]] d'[[Armènia]] vers el [[778]]-[[785]] |
'''Uthman ben Umara ben Khozaima''' fou [[ostikan]] d'[[Armènia]] vers el [[778]]-[[785]] |
||
El [[778]] els bizantins van derrotar |
El [[778]] els bizantins van derrotar els àrabs a [[Cilícia ]] sota la direcció de dos exiliats armenis: [[Tadjat Antzevatsi]] i Artavasdes Mamikonian. Aquest darrer fou nomenat strategos del thema (província) dels [[Thema dels Buccel·laris|Buccel·laris]] a [[Anatòlia]]. Tadjat per la seva banda va caure en desgracia el [[780]] al arribar al tron l'emperadriu Irene. Tadjat va passar llavors al servei dels àrabs. El Califa el va acollir i el va nomenar patrici i generalíssim (càrrecs vacants des el 772) amb possessió plena del seu districte de [[Antzevasiq]], que entrava a terres del [[Ardzruni]] (pel sud-oest). Des llavors els nakharars, sobretot els [[Ardzruni]], no van parar de conspirar contra ell. |
||
Vers el [[782]] (abans del 785) un atac dels khàzars va obligar a Uthman i Tadjat a sortir en campanya a la zona de [[Derbent]]. Van acampar a la plana de Keran, però es va declarar una epidèmia i Tadjat va morir. |
Vers el [[782]] (abans del 785) un atac dels khàzars va obligar a Uthman i Tadjat a sortir en campanya a la zona de [[Derbent]]. Van acampar a la plana de Keran, però es va declarar una epidèmia i Tadjat va morir. |
||
Va governar fins el [[785]] en |
Va governar fins el [[785]] en què fou nomenat [[Khozaima ben Khazim]]. |
||
[[Categoria:Emirs d'Armènia]] |
[[Categoria:Emirs d'Armènia]] |
||
Revisió del 14:40, 14 nov 2008
Uthman ben Umara ben Khozaima fou ostikan d'Armènia vers el 778-785
El 778 els bizantins van derrotar els àrabs a Cilícia sota la direcció de dos exiliats armenis: Tadjat Antzevatsi i Artavasdes Mamikonian. Aquest darrer fou nomenat strategos del thema (província) dels Buccel·laris a Anatòlia. Tadjat per la seva banda va caure en desgracia el 780 al arribar al tron l'emperadriu Irene. Tadjat va passar llavors al servei dels àrabs. El Califa el va acollir i el va nomenar patrici i generalíssim (càrrecs vacants des el 772) amb possessió plena del seu districte de Antzevasiq, que entrava a terres del Ardzruni (pel sud-oest). Des llavors els nakharars, sobretot els Ardzruni, no van parar de conspirar contra ell.
Vers el 782 (abans del 785) un atac dels khàzars va obligar a Uthman i Tadjat a sortir en campanya a la zona de Derbent. Van acampar a la plana de Keran, però es va declarar una epidèmia i Tadjat va morir.
Va governar fins el 785 en què fou nomenat Khozaima ben Khazim.