GNU Lesser General Public License: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Format
m simplificant dates de categories de manteniment
Línia 1: Línia 1:
{{FR|data=abril de 2018}}
{{FR|data=2018}}
{{Infotaula de llicència de programari
{{Infotaula de llicència de programari
| image = LGPLv3 Logo.svg
| image = LGPLv3 Logo.svg

Revisió del 11:58, 12 gen 2022

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula de llicència de programariGNU Lesser General Public License
AutorRichard Stallman
Versió3
EditorFree Software Foundation
Publicació29 de juny de 2007
Compatible amb DFSGSí
Aprovada per l'FSFSí
Aprovada per l'OSISí
Compatible amb GPLSí
CopyleftSí
Enllaç des del codi amb una llicència diferentSí

La LGPL (inicials de GNU Lesser General Public License) és una llicència lliure de GNU semblant a la GPL però que permet que programes propietaris usin les llibreries i aplicacions sota aquesta llicència.[1][2]

La Llicència pública general menor del projecte GNU (coneguda per les seves inicials en anglès, LGPL) és l'altra llicència de la Free Software Foundation. Pensada en els seus inicis per a utilitzar-la en biblioteques (la L, al començament, venia de library, 'llibreria' o ‘biblioteca'), es va modificar recentment perquè es considerés la germana menor (lesser, ‘menor') de la GPL.

L'LGPL permet l'ús de programes lliures amb programari propietari. El programa, per si mateix, es redistribueix com si estigués sota la llicència GPL, però es permet integrar-la a qualsevol altre programari gairebé sense cap limitació.[1]

Com es pot veure, al principi aquesta llicència estava orientada a les biblioteques de manera que se'n pogués potenciar l'ús i el desenvolupament sense tenir els problemes d'integració que implica la GPL. Tanmateix, quan es va veure que l'efecte buscat de popularitzar les biblioteques lliures no es compensava per la generació de programes lliures, la Free Software Foundation va decidir el canvi de «library» a «lesser» i en va desaconsellar l'ús, excepte per a condicions molt puntuals i especials. Avui dia hi ha molts programes que no són biblioteques llicenciats sota les condicions de l'LGPL.

Per exemple, el navegador Mozilla i el projecte OpenOffice.org de Sun Microsystems està llicenciat, entre altres, també sota l'LGPL.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Per què no hauríeu d'utilitzar la Llicència Pública General Reduïda per a la vostra pròxima biblioteca». FSF. [Consulta: 2 abril 2018].
  2. ↑ «Terminologia: Què és una llicència LGPL?». UB. [Consulta: 2 abril 2018].

Vegeu també

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=GNU_Lesser_General_Public_License&oldid=29218152»