Epona: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplazo automático de texto (-[[Image: +[[Imatge:, -[[Category: +[[Categoria:, -{{DEFAULTSORT: +{{ORDENA:)
mCap resum de modificació
Línia 6: Línia 6:
Se l´associa amb la mort, degut a l´antiga creencia segons la qual els cavalls eres els guies de les [[ànima|ànimes]] fins l´[[inframón|altre món]]. A vegades, també degut a aquesta associació, se la representa com una clau o un mapa que serveix guiar els morts en el seu camí fins el cel.
Se l´associa amb la mort, degut a l´antiga creencia segons la qual els cavalls eres els guies de les [[ànima|ànimes]] fins l´[[inframón|altre món]]. A vegades, també degut a aquesta associació, se la representa com una clau o un mapa que serveix guiar els morts en el seu camí fins el cel.


Sovint se la representa sentada sobre un cavall, de peu enmitg d´una manada de cavalls o alimentant els poltres, i en la [[Gal·lia]] com una [[nimfa]] acuàtica.
Sovint se la representa sentada sobre un cavall, de peu enmig d´una manada de cavalls o alimentant els poltres, i en la [[Gal·lia]] com una [[nimfa]] acuàtica. Acostumava a anar vestida amb robes llargues, i es cobria amb un mant o una diadema el cap, encara que de vegades anava despullada. Els seus atributs principals són la "pátera" (bol de poca fondària que s´utilitzava en els sacrificis), cistells de fuita o blat de moro i la Cornucopia o [[corn de l´abundància]] entre les mans.

Acostumava a anar vestida amb robes llargues, i es cobria amb un mant o una diadema el cap, encara que de vegades anava despullada.

Els seus atributs principals són la "pátera" (bol de poca fondària que s´utilitzava en els sacrificis), cistells de fuita o blat de moro i la Cornucopia o [[corn de l´abundància]] entre les mans.


Imatges d'aquesta deïtat es trobaven soviet als estables romans. Mitològicament era la filla de ''Fulvius Stellus '' (Juvenal 8.157; Plutarc Parall. Gr. et Rom. p. 312)
Imatges d'aquesta deïtat es trobaven soviet als estables romans. Mitològicament era la filla de ''Fulvius Stellus '' (Juvenal 8.157; Plutarc Parall. Gr. et Rom. p. 312)

Revisió del 20:20, 16 nov 2008

Estela del segle III a. de C

Epona (Ἵππωνα) o Rosette és la deesa celta delscavalls, de la fertilitat i de la natura, associada amb l´aigua, la curació i la mort indistintament, equivalent a Cibeles. El seu nom deriva de la paraula cèltica Epos (ἵππος), que significa cavall.

És originaria de la mitologia celta, i a Irlanda se la coneix com Edain. La seva equivalent en la mitologia gal·lesa es Rhiannon, esposa de Pwyll, la qual estava obligada a portar les visites del seu marit fins l´interior del palau com si fos una euga.

Se l´associa amb la mort, degut a l´antiga creencia segons la qual els cavalls eres els guies de les ànimes fins l´altre món. A vegades, també degut a aquesta associació, se la representa com una clau o un mapa que serveix guiar els morts en el seu camí fins el cel.

Sovint se la representa sentada sobre un cavall, de peu enmig d´una manada de cavalls o alimentant els poltres, i en la Gal·lia com una nimfa acuàtica. Acostumava a anar vestida amb robes llargues, i es cobria amb un mant o una diadema el cap, encara que de vegades anava despullada. Els seus atributs principals són la "pátera" (bol de poca fondària que s´utilitzava en els sacrificis), cistells de fuita o blat de moro i la Cornucopia o corn de l´abundància entre les mans.

Imatges d'aquesta deïtat es trobaven soviet als estables romans. Mitològicament era la filla de Fulvius Stellus (Juvenal 8.157; Plutarc Parall. Gr. et Rom. p. 312)