Classificació del sòl: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
afegit enllaç extern
afegit encapçalament "Història", text i referència
Línia 2: Línia 2:
[[Fitxer:Vadose zone.gif|miniatura|Secció transversal d'un pendent d'un turó mostrant la [[zona vadosa]], la part capil·lar, el mantell freàtic, i la zona saturada o freàtica ''(Font: [[United States Geological Survey]]'']]
[[Fitxer:Vadose zone.gif|miniatura|Secció transversal d'un pendent d'un turó mostrant la [[zona vadosa]], la part capil·lar, el mantell freàtic, i la zona saturada o freàtica ''(Font: [[United States Geological Survey]]'']]
[[Fitxer:Bodenart.jpg|miniatura|Tipus de sòls]]
[[Fitxer:Bodenart.jpg|miniatura|Tipus de sòls]]
La '''classificació dels sòl''' tracta de la categorització sistemàtica del [[Sol (geologia)|sòl]]s basada en característiques distintives i també respecte als criteris que dicten les opcions d'ús.
La '''classificació del sòl''' tracta de la categorització sistemàtica del [[Sol (geologia)|sòl]]s basada en característiques distintives i també respecte als criteris que dicten les opcions d'ús.


La classificació de sòls és un subjecte dinàmic, des de l'estructura del mateix sistema, a les definicions de classes i finalment en les aplicacions en el camp. La classificació del sòl es pot fer des de la perspectica d'un sòl com a material i del sòl com a recurs.
La classificació de sòls és un subjecte dinàmic, des de l'estructura del mateix sistema, a les definicions de classes i finalment en les aplicacions en el camp. La classificació del sòl es pot fer des de la perspectica d'un sòl com a material i del sòl com a recurs.
Línia 9: Línia 9:
Els enginyers, típicament enginyers geotècnics, classifiquen els sòls d'acord amb les seves propietats enginyeres relacionades amb l'ús com asuport dels fonaments o de material de construcció..
Els enginyers, típicament enginyers geotècnics, classifiquen els sòls d'acord amb les seves propietats enginyeres relacionades amb l'ús com asuport dels fonaments o de material de construcció..


El sistema més comú de classificació de sòla a Amèrica del Nord és l'[[Unified Soil Classification System]] (USCS). The USCS té tres grups de classificació principals: (1) Sòls granulats gruixuts "coarse-grained soils" (per exemple, sorres i graves); (2) Sòls granulats fins "fine-grained soils" (per exemple llims i argiles); i (3) Sòls molt orgànics "highly organic soils" (referit a la "[[torba]]"). El USCS ho subdivideix en tres classes principals de sòls.
El sistema més comú de classificació de sòls a Amèrica del Nord és l'[[Unified Soil Classification System]] (USCS) i tres grups de classificació principals:
# Sòls granulats gruixuts "coarse-grained soils" (per exemple, sorres i graves);
# Sòls granulats fins "fine-grained soils" (per exemple llims i argiles);
# Sòls molt orgànics "highly organic soils" (referit a la "[[torba]]") USCS ho subdivideix en tres classes principals de sòls.


Altres classificacions d'enginyers als Estats Units inclouen l'[[AASHTO Soil Classification System]] i el ''Modified Burmister''
Altres classificacions d'enginyers als Estats Units inclouen l'[[AASHTO Soil Classification System]] i el ''Modified Burmister''


Una completa descripció del sòl inclourà també altres de les seves propietats com els color, el contingut de la humitat, resistència ''in situ'' i altres detalls.
Una completa descripció del sòl inclourà també altres de les seves propietats com el color, la humitat, la resistència ''in situ'' i altres detalls.

== Història ==

* Es poden distingir tres etapes diferents per il·lustrar el desenvolupament dels sistemes de classificació del sòl. Els primers sistemes de classificació del sòl (RÚSSIA i USDA 1938) es van centrar en el medi ambient i els factors de formació del sòl per classificar els sòls en sòls zonals (en els quals la pedogènesi estava determinada principalment pel clima i la vegetació) i azonals i intrazonals (en què la pedogènesi estava determinada principalment per material parental i temps de desenvolupament). La diferència entre sòls azonals i intrazonals es va fer en funció del desenvolupament del perfil del sòl. Un desenvolupament posterior es va centrar en els processos que tenen lloc en el propi sòl (com feral·litització, salinització, lixiviació i acumulació, etc.). Aquests processos es van caracteritzar aproximadament per les propietats del sòl. Un bon exemple d'aquest últim enfocament és el sistema de classificació francès (CPCS, 1967). La classificació moderna del sòl va començar amb la publicació de la 7a aproximació de la taxonomia del sòl de l'USDA, on es van utilitzar propietats del sòl definides i quantificades amb precisió com a tals, o en combinació, per definir "horitzons de diagnòstic del sòl".<ref>{{Ref-web|url=https://www.fao.org/soils-portal/data-hub/soil-classification/en/|títol=Soil classification, Fao Soils Portal|consulta=01-02-2022|llengua=anglès|editor=FAO, Food and Agriculture organization of the United Nations|data=2022}}</ref>
* La classificació de sòls es refereix a l'agrupació de sòls amb una gamma similar de propietats (químiques, físiques i biològiques) en unitats que es poden georeferenciar i cartografiar. Els sòls són un recurs natural molt complex, molt més que l'aire i l'aigua. Els sòls contenen tots els elements químics naturals i combinen simultàniament estats sòlid, líquid i gasós. A més, el nombre de característiques físiques, químiques i biològiques i les seves combinacions són gairebé infinites. No és estrany, doncs, que s'hagin proposat molts enfocaments diferents per arribar a una agrupació raonable de sòls diferents. També es van desenvolupar sistemes de classificació de sòls amb diferents finalitats:

=== Taxonomia dels sòls ===
Soil taxonomy: per a la interpretació dels estudis de sòls

Aquest sistema de classificació de sòls "nacional" original dels EUA - Keys to Soil Taxonomy, Twelfth Edition (2014) - ha trobat una àmplia acceptació internacional, especialment als països d'Amèrica Llatina i Àsia. Els principis desenvolupats per Soil Taxonomy van ser adoptats per WRB i la FAO Legend per establir estàndards internacionals. Aquest sistema es va publicar per primera vegada l'any 1975 i des de llavors ha sofert diverses revisions. És una classificació jeràrquica que intenta agrupar sòls similars en categories cada cop més generals. Va ser dissenyat per donar suport a l'enquesta de sòls als EUA, específicament la correlació de sèries de sòls i el subministrament de noms d'unitats cartogràfiques a diversos nivells de detall cartogràfic. Intenta classificar tots els sòls del món, però l'objectiu principal sempre ha estat agrupar els sòls dels EUA.

=== Llegenda FAO/UNESCO del Mapa de Sòls del Món ===
El catàleg o llegenda de la [[Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació|FAO]] per representar la distribució global i la geografia dels sòls

Per tal d'elaborar un mapa de sòls del món tal com va demanar la IUSS l'any 1968, la FAO va desenvolupar una llegenda supranacional que s'ha utilitzat com a sistema internacional de classificació de sòls. Molts dels noms que s'ofereixen en aquesta classificació són coneguts a molts països i tenen un significat similar. La llegenda FAO/UNESCO és un sistema de classificació molt senzill amb unitats molt àmplies, però va ser el primer sistema realment internacional, i la majoria dels sòls es podien acomodar a partir de les seves descripcions de camp. El mapa de sòls de la FAO estava pensat per cartografiar sòls a escala continental però no a escala local. L'any 1988 es va publicar una revisió important del sistema. Aquest sistema va ser finalment substituït per la Base de referència mundial per als recursos del sòl el 1998. Molts informes i mapes de sòls heretats van utilitzar aquest sistema.

=== World Reference Base, WRB ===
Per facilitar les correlacions entre diferents sistemes de classificació de sòls

És l'estàndard internacional per al sistema de classificació de sòls aprovat per la Unió Internacional de Ciències del Sòl. Va ser desenvolupat per una col·laboració internacional coordinada pel Grup de Treball IUSS. Va substituir la llegenda FAO/UNESCO per al mapa de sòls del món com a estàndard internacional. El WRB manlleva en gran mesura els conceptes moderns de classificació del sòl, com ara la taxonomia del sòl, la llegenda del mapa mundial de sòls de la FAO 1988, el Référentiel Pédologique i els conceptes russos. En la mesura del possible, els criteris de diagnòstic coincideixen amb els dels sistemes existents, de manera que la correlació amb els sistemes nacionals i internacionals anteriors sigui el més senzilla possible.


== Ciència del sòl ==
== Ciència del sòl ==

Revisió del 20:06, 1 feb 2022

Per a altres significats, vegeu «Classificació del sòl (desambiguació)».
Secció transversal d'un pendent d'un turó mostrant la zona vadosa, la part capil·lar, el mantell freàtic, i la zona saturada o freàtica (Font: United States Geological Survey
Tipus de sòls

La classificació del sòl tracta de la categorització sistemàtica del sòls basada en característiques distintives i també respecte als criteris que dicten les opcions d'ús.

La classificació de sòls és un subjecte dinàmic, des de l'estructura del mateix sistema, a les definicions de classes i finalment en les aplicacions en el camp. La classificació del sòl es pot fer des de la perspectica d'un sòl com a material i del sòl com a recurs.

Enginyeria

Els enginyers, típicament enginyers geotècnics, classifiquen els sòls d'acord amb les seves propietats enginyeres relacionades amb l'ús com asuport dels fonaments o de material de construcció..

El sistema més comú de classificació de sòls a Amèrica del Nord és l'Unified Soil Classification System (USCS) i tres grups de classificació principals:

  1. Sòls granulats gruixuts "coarse-grained soils" (per exemple, sorres i graves);
  2. Sòls granulats fins "fine-grained soils" (per exemple llims i argiles);
  3. Sòls molt orgànics "highly organic soils" (referit a la "torba") USCS ho subdivideix en tres classes principals de sòls.

Altres classificacions d'enginyers als Estats Units inclouen l'AASHTO Soil Classification System i el Modified Burmister

Una completa descripció del sòl inclourà també altres de les seves propietats com el color, la humitat, la resistència in situ i altres detalls.

Història

  • Es poden distingir tres etapes diferents per il·lustrar el desenvolupament dels sistemes de classificació del sòl. Els primers sistemes de classificació del sòl (RÚSSIA i USDA 1938) es van centrar en el medi ambient i els factors de formació del sòl per classificar els sòls en sòls zonals (en els quals la pedogènesi estava determinada principalment pel clima i la vegetació) i azonals i intrazonals (en què la pedogènesi estava determinada principalment per material parental i temps de desenvolupament). La diferència entre sòls azonals i intrazonals es va fer en funció del desenvolupament del perfil del sòl. Un desenvolupament posterior es va centrar en els processos que tenen lloc en el propi sòl (com feral·litització, salinització, lixiviació i acumulació, etc.). Aquests processos es van caracteritzar aproximadament per les propietats del sòl. Un bon exemple d'aquest últim enfocament és el sistema de classificació francès (CPCS, 1967). La classificació moderna del sòl va començar amb la publicació de la 7a aproximació de la taxonomia del sòl de l'USDA, on es van utilitzar propietats del sòl definides i quantificades amb precisió com a tals, o en combinació, per definir "horitzons de diagnòstic del sòl".[1]
  • La classificació de sòls es refereix a l'agrupació de sòls amb una gamma similar de propietats (químiques, físiques i biològiques) en unitats que es poden georeferenciar i cartografiar. Els sòls són un recurs natural molt complex, molt més que l'aire i l'aigua. Els sòls contenen tots els elements químics naturals i combinen simultàniament estats sòlid, líquid i gasós. A més, el nombre de característiques físiques, químiques i biològiques i les seves combinacions són gairebé infinites. No és estrany, doncs, que s'hagin proposat molts enfocaments diferents per arribar a una agrupació raonable de sòls diferents. També es van desenvolupar sistemes de classificació de sòls amb diferents finalitats:

Taxonomia dels sòls

Soil taxonomy: per a la interpretació dels estudis de sòls

Aquest sistema de classificació de sòls "nacional" original dels EUA - Keys to Soil Taxonomy, Twelfth Edition (2014) - ha trobat una àmplia acceptació internacional, especialment als països d'Amèrica Llatina i Àsia. Els principis desenvolupats per Soil Taxonomy van ser adoptats per WRB i la FAO Legend per establir estàndards internacionals. Aquest sistema es va publicar per primera vegada l'any 1975 i des de llavors ha sofert diverses revisions. És una classificació jeràrquica que intenta agrupar sòls similars en categories cada cop més generals. Va ser dissenyat per donar suport a l'enquesta de sòls als EUA, específicament la correlació de sèries de sòls i el subministrament de noms d'unitats cartogràfiques a diversos nivells de detall cartogràfic. Intenta classificar tots els sòls del món, però l'objectiu principal sempre ha estat agrupar els sòls dels EUA.

Llegenda FAO/UNESCO del Mapa de Sòls del Món

El catàleg o llegenda de la FAO per representar la distribució global i la geografia dels sòls

Per tal d'elaborar un mapa de sòls del món tal com va demanar la IUSS l'any 1968, la FAO va desenvolupar una llegenda supranacional que s'ha utilitzat com a sistema internacional de classificació de sòls. Molts dels noms que s'ofereixen en aquesta classificació són coneguts a molts països i tenen un significat similar. La llegenda FAO/UNESCO és un sistema de classificació molt senzill amb unitats molt àmplies, però va ser el primer sistema realment internacional, i la majoria dels sòls es podien acomodar a partir de les seves descripcions de camp. El mapa de sòls de la FAO estava pensat per cartografiar sòls a escala continental però no a escala local. L'any 1988 es va publicar una revisió important del sistema. Aquest sistema va ser finalment substituït per la Base de referència mundial per als recursos del sòl el 1998. Molts informes i mapes de sòls heretats van utilitzar aquest sistema.

World Reference Base, WRB

Per facilitar les correlacions entre diferents sistemes de classificació de sòls

És l'estàndard internacional per al sistema de classificació de sòls aprovat per la Unió Internacional de Ciències del Sòl. Va ser desenvolupat per una col·laboració internacional coordinada pel Grup de Treball IUSS. Va substituir la llegenda FAO/UNESCO per al mapa de sòls del món com a estàndard internacional. El WRB manlleva en gran mesura els conceptes moderns de classificació del sòl, com ara la taxonomia del sòl, la llegenda del mapa mundial de sòls de la FAO 1988, el Référentiel Pédologique i els conceptes russos. En la mesura del possible, els criteris de diagnòstic coincideixen amb els dels sistemes existents, de manera que la correlació amb els sistemes nacionals i internacionals anteriors sigui el més senzilla possible.

Ciència del sòl

Triangle de la textura dels sòls, USDA.

Un sistema natural de classificació és basant-se en la morfologia del sòl, comportament o gènesi aquesta contrasta amb la basada en l'aptitud dels sòls per determinats usos i característiques edàfiques.

Els sistema de referència dels sòls francès (Référentiel pédologique français) és del tipus natural i basat en la gènesi suposada del sòl. Els sistemes com USDA soil taxonomy i World Reference Base for Soil Resources,[2][3] fan servir criteris de taxonomia que impliquen proves de laboratori de morfologia per fer i ajustar les classes de sòl.

La classificació numèrica (ordinació estadística) on els sòls individuals s'agrupen per mètodes estadístics multivariats com el cluster analysis. Això produeix grups naturals independents de la seva gènesi.

En la pràctica dels Estats Units la classificació es fa basada en la morfologia del sòl afegint característiques de la formació del sòl. Els criteris estan dissenyats per escollir opcions en l'ús de la terra i la gestió del sòl. És un sistema híbrid entre el "natural" i el de criteris objectius.

Durant milers d'anys s'han fert servir els sistemes populars de classificació.[4]

Vegeu també

Referències

  1. «Soil classification, Fao Soils Portal» (en anglès). FAO, Food and Agriculture organization of the United Nations, 2022. [Consulta: 1r febrer 2022].
  2. IUSS Working Group WRB. «World Reference Base for Soil Resources 2014, Update 2015». World Soil Resources Reports 106, FAO, Rome, 2015.
  3. H.-P. Blume, P. Schad. «90 Years of Soil Classification of the IUSS». IUSS Bulletin 126, 38–45, 2015. Arxivat de l'original el 2018-09-06. [Consulta: 9 desembre 2018].
  4. Soil classification systems Arxivat 2006-09-07 a Wayback Machine.. Url last accessed 2006-04-18

Bibliografia

  • Eswaran, H., Rice, T., Ahrens, R., & Stewart, B. A. (Eds.). (2002). Soil classification : a global desk reference. Boca Raton, Fla.: CRC Press.

Sistemes internacionals actuals

  • Buol, S.W., Southard, R.J., Graham, R.C., and McDaniel, P.A. (2003). Soil Genesis and Classification, 5th Edition. Iowa State Press - Blackwell, Ames, IA.
  • Driessen, P., Deckers, J., Spaargaren, O., & Nachtergaele, F. (Eds.). (2001). Lecture notes on the major soils of the world. Rome: FAO.
  • IUSS Working Group WRB: World Reference Base for Soil Resources 2014, Update 2015. World Soil Resources Reports 106, FAO, Rome 2015. ISBN 978-92-5-108369-7. (PDF 2,3 MB).
  • IUSS Working Group WRB: Base referencial mundial del recurso suelo 2014, Actualización 2015. Informes sobre recursos mundiales de suelos 106, FAO, Roma 2016. ISBN 978-92-5-308369-5. (PDF 2,8 MB).

Sistemes nacionals actuals

  • Agriculture Canada Expert Committee on Soil Survey. (1987). The Canadian system of soil classification (2nd ed.). Ottawa: Canadian Government Publishing Centre.
  • Avery, B. W. (1980). Soil classification for England and Wales: higher categories. Cranfield, England: Cranfield University, Soil Survey & Land Research Centre/National Soil Resources Institute.
  • Baize, D., & Girard, M. C. (Eds.). (1995). Référentiel pédologique 1995. Paris: Institut National de la Recherche Agronomique.
  • Baize, D., & Girard, M. C. (Eds.). (1998). A sound reference base for soils: The "Référentiel Pédologique" (English translation by Hodgson J.M., Eskenazi N.R., & Baize D. ed.). Paris: Institut National de la Recherche Agronomique.
  • Hewitt, A. E. (1992). Soil classification in New Zealand: legacy and lessons. Australian Journal of Soil Research, 30, 843-854.
  • Isbell, R. F. (1996). The Australian soil classification. Collingwood, Victoria, Australia: CSIRO.
  • Soil Classification Working Group. (1991). Soil classification: a taxonomic system for South Africa. Pretoria: Department of Agricultural Development, RSA.
  • Soil Survey Staff. (1999). Soil taxonomy: a basic system of soil classification for making and interpreting soil surveys (2nd ed.). Washington, DC: US Department of Agriculture Soil Conservation Service.

Sistemes tècnics actuals

Els sistemes tècnics de classificació del sòl se centren a representar alguna faceta o qualitat del sòl, més que no pas en una classificació pedogenètica directa. Aquestes classificacions tècniques estan desenvolupades pensant en aplicacions específiques, com són les relacions sòl-aigua, l'avaluació de la qualitat de la terra i l'enginyeria geotècnica.

  • Boorman, D. B., Hollis, J. M., & Lilly, A. (1995). Hydrology of soil types: a hydrologically-based classification of the soils of the United Kingdom (No. 126): UK Institute of Hydrology.
  • Klingebiel, A. A., & Montgomery, P. H. (1961). Land capability classification. Washington, DC: US Government Printing Office.
  • Sanchez, P. A., Palm, C. A., & Buol, S. W. (2003). Fertility capability soil classification: a tool to help assess soil quality in the tropics. Geoderma, 114(3-4), 157-185.
  • American Society for Testing and Materials, 1985, D 2487-83, Classification of Soils for Engineering Purposes: Annual Book of ASTM Standards. Vol. 04.08, pp 395-408.

Sistemes antics interessants

  • Baldwin, M., Kellogg, C. E., & Thorp, J. (1938). Soil classification. In Soils and men: Yearbook of agriculture (pp. 979-1001). Washington, DC: U.S. Department of Agriculture.
  • Simonson, R. W. (1989). Historical aspects of soil survey and soil classification with emphasis on the United States, 1899-1970. Wageningen, NL: International Soil Reference and Information Centre (ISRIC).

Principis

  • Butler, B. E. (1980). Soil classification for soil survey. Oxford: Oxford Science Publications.Science, 96,
  • Cline, M. G. (1949). Basic principles of soil classification. Soil Science, 67(2), 81-91.
  • Cline, M. G. (1963). Logic of the new system of soil classification. Soil 17-22.
  • Webster, R. (1968). Fundamental objections to the 7th approximation. Journal of Soil Science, 19, 354-366.
  • Terzaghi Karl (1924). Soil Mechanics in Engineering Practice, Wiley-Interscience; 3 Sub-edition (January 1996, ISBN 0471086584)

Classificació numèrica

  • McBratney, A. B., & de Gruijter, J. J. (1992). A continuum approach to soil classification by modified fuzzy k-means with extragrades. Journal of Soil Science, 43(1), 159-175.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Classificació del sòl