Rupit: diferència entre les revisions
Imatge |
Categoria:Rupit i Pruit |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
El nom de Rupit deriva del llatí ''Rupes'', en referència a la gran roca on es recolza el castell, construït l'any 1000, origen de la vila i del nucli al voltant del qual aquesta va anar creixent. El moment de màxim esplendor de la vila fou entre els segles XVI i XVIII. Les cases de pedra i els carrers estrets d'aquest període es conserven en l'actualitat. Els elements constructius més característics de la vila són: el carrer de Fossar, on es troba la Casa de la Ferreria; el pont penjant i el medieval; l'església parroquial de Sant Miquel, erigida possiblement entre els segles XIII i XIV, coronada per la torre campanar, treballada en pedra entre els anys 1786 i 1789, i l'ermita de Santa Magdalena. |
El nom de Rupit deriva del llatí ''Rupes'', en referència a la gran roca on es recolza el castell, construït l'any 1000, origen de la vila i del nucli al voltant del qual aquesta va anar creixent. El moment de màxim esplendor de la vila fou entre els segles XVI i XVIII. Les cases de pedra i els carrers estrets d'aquest període es conserven en l'actualitat. Els elements constructius més característics de la vila són: el carrer de Fossar, on es troba la Casa de la Ferreria; el pont penjant i el medieval; l'església parroquial de Sant Miquel, erigida possiblement entre els segles XIII i XIV, coronada per la torre campanar, treballada en pedra entre els anys 1786 i 1789, i l'ermita de Santa Magdalena. |
||
[[Categoria:Rupit i Pruit]] |
|||
[[categoria:Osona]] |
|||
Revisió del 19:56, 24 nov 2008
Rupit és un poble de Rupit i Pruit a la comarca d'Osona. Ambdós eren dins del terme del castell de Fàbregues i posteriorment del castell de Rupit, propietat inicial dels vescomtes d'Osona-Cardona.
El nom de Rupit deriva del llatí Rupes, en referència a la gran roca on es recolza el castell, construït l'any 1000, origen de la vila i del nucli al voltant del qual aquesta va anar creixent. El moment de màxim esplendor de la vila fou entre els segles XVI i XVIII. Les cases de pedra i els carrers estrets d'aquest període es conserven en l'actualitat. Els elements constructius més característics de la vila són: el carrer de Fossar, on es troba la Casa de la Ferreria; el pont penjant i el medieval; l'església parroquial de Sant Miquel, erigida possiblement entre els segles XIII i XIV, coronada per la torre campanar, treballada en pedra entre els anys 1786 i 1789, i l'ermita de Santa Magdalena.