Antoní Liberal: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
 
Línia 65: Línia 65:


{{ORDENA:Antoni Liberal}}
{{ORDENA:Antoni Liberal}}
[[Categoria:Mitògrafs]]
[[Categoria:Escriptors en grec]]
[[Categoria:Escriptors en grec]]
[[Categoria:Metamorfosis en la mitologia grega]]
[[Categoria:Metamorfosis en la mitologia grega]]
[[Categoria:Escriptors de la Grècia romana]]
[[Categoria:Escriptors de la Grècia romana]]
[[Categoria:Mitògrafs de l'antiga Grècia]]

Revisió de 19:18, 13 març 2022

Infotaula de personaAntoní Liberal
Nom original(grc) Ἀντωνῖνος Λιβεράλις Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, gramàtic, mitògraf Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle II–segle III Modifica el valor a Wikidata)
Obra
Obres destacables
Publicació del 1676 de l'obra d'Antoní Liberal. Títol original: Μεταμορφώσεων Συναγωγή,(Metamorphoseon Synagoge, «col·lecció de transformacions»)

Antoní Liberal (en grec antic: Ἀντωνίνος Λιβεράλις; en llatí: Antoninus Liberalis) va ser l'autor d'una obra mitogràfica, anomenada Recull de metamorfosis (en grec antic: Μεταμορφώσεων Συναγωγή). Hom en desconeix completament la biografia, si bé de l'anàlisi de la llengua emprada en la redacció de la referida obra hom n'ha fet una datació aproximada entre els segles II i III dC.[1]

Recull de metamorfosis[modifica]

L'obra d'Antoní Liberal és un recull de quaranta-una narracions que contenen en prosa, cada una d'elles, la transformació (metamorfosi) d'un o més éssers, siguin déus, humans o animals.[2]

La relació de les indicades narracions és la següent:

La còpia més antiga que es conserva és un manuscrit de finals del segle ix, actualment a la Biblioteca Palatina de Heidelberg. L'any 1437 John Stojkovič el va portar al monestir del dominics a Basilea. El 1553, Hieronymus Froeben va donar el llibre a Otto Henrich, Elector del Palatinat qui el va desar a l'esmentada biblioteca. El 1623, amb la resta de llibres d'aquesta biblioteca, va ser portat a Roma. El 1798, va ser portat a París, com a part del botí de Napoleó Bonaparte pactat al Tractat de Tolentino. El 1816, va tornar a Heidelberg. Guilielmus Xylander en va fer una còpia impresa el 1598. Des d'aquesta data algunes pàgines han desaparegut.

Referències[modifica]

  1. Almirall i Sardà 2012 Introducció, p. 9
  2. Almirall i Sardà 2012 Introducció, p. 14

Bibliografia[modifica]