Casal del Metge: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «Edifici encarregat pel [Sindicat Català de Metges]], el 1930, i projectat pels arquitectes Adolf Florensa i Ferrer i Enric Catà i Catà. Situat a la Vi...». |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
Edifici encarregat pel [Sindicat |
Edifici encarregat pel [[Sindicat de Metges de Catalunya]], el 1930, i projectat pels arquitectes [[Adolf Florensa i Ferrer]] i [[Enric Catà i Catà]]. Pensat per a seu del Sindicat (amb les seccions de Mutual Mèdica, Cooperativa de Consum, Caixa, etc.), el Col·legi de Metges de Barcelona i l'[[Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya]], a més d'una residència d'estudiants i una pensió per a metges. Està situat a la Via Laietana, 31, de [[Barcelona]], entre els carrers d'Argenteria i Manresa, és un dels millors exponents de l'arquitectura [[noucentisme|noucentista]]. Avui hostatja oficines sindicals. |
||
Edifici de pisos entre medianeres, va |
Edifici de pisos entre medianeres, va començar a construir-se el gener de 1931. El juliol de 1932 ja hi va tenir lloc la primera assemblea de l'associació, tot i que l'acte d'inauguració es va fer el 10 de desembre següent. El seu estil, dins els paràmetres conceptuals del noucentisme, fa servir un llenguatge netament classicista de referències florentines. La façana, simètrica, té un eix vertical central, lleugerament sobresortit. La planta baixa es distingeix de la resta pel seu acabat encoixinat. El pis principal reforça la seva jerarquia amb la balconada amb balustres i els frontons que coronen les obertures. Dos nivells més amunt, centrant la façana, una altra balconada, aquesta amb la barana de forja, introdueix un element d'horitzontalitat. Al nivell superior apareix una galeria de tipus toscà, capçada amb un frontó triangular. A l'interior, cal destacar-hi el pati central, l'escala i la sala d'actes. |
||
==Sala d'actes== |
==Sala d'actes== |
||
La sala d'actes té capacitat per a 320 persones. S'utilitza en actes institucionals i està oberta a actes públics com concerts. Per les seves dimensions, s'hi han dut a terme concerts de cambra o de solistes, alguns de molta anomenada. |
La sala d'actes té capacitat per a 320 persones. S'utilitza en actes institucionals i està oberta a actes públics com concerts, representacions teatrals i conferències. Hi han parlat Ángel Ossorio y Gallardo, [[Emil Ludwig]] (1933) |
||
Per les seves dimensions i bona acústica, s'hi han dut a terme concerts de cambra o de solistes, alguns de molta anomenada. |
|||
Des del 30 de desembre de 1932 s'hi van donar els concerts d''''Audicions Íntimes''' de l'[[Associació de Música da Càmera]]. L'abril de 1936 va ser una de les seus del Congrés Internacional de Musicologia el Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània, i hi va acollir concerts de música contemporània, amb actuacions de músics com [[Ernsk Krenek]] (com a pianista, autor i conferenciant, 17 d'abril) i [[Benjamin Britten]] (21 d'abril). |
|||
Hi han actuat: [[Gaspar Cassadó]] (abril de 1933 i hi actuarà més vegades), [[Pau Casals]] (1935), [[Emili Pujo]] (1936), [[Concepció Badia]] diversos cops, [[Ruggiero Ricci]] (1998), etc. |
|||
S'hi estrenaren obres com l'òpera de cambra ''Dafnis i Cloe'' d'Antoni Marqués (27 de gener de 1935) i les ''Set cançons'' de Pau Casals (30 de gener de 1935). |
|||
Revisió del 17:32, 1 des 2008
Edifici encarregat pel Sindicat de Metges de Catalunya, el 1930, i projectat pels arquitectes Adolf Florensa i Ferrer i Enric Catà i Catà. Pensat per a seu del Sindicat (amb les seccions de Mutual Mèdica, Cooperativa de Consum, Caixa, etc.), el Col·legi de Metges de Barcelona i l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, a més d'una residència d'estudiants i una pensió per a metges. Està situat a la Via Laietana, 31, de Barcelona, entre els carrers d'Argenteria i Manresa, és un dels millors exponents de l'arquitectura noucentista. Avui hostatja oficines sindicals.
Edifici de pisos entre medianeres, va començar a construir-se el gener de 1931. El juliol de 1932 ja hi va tenir lloc la primera assemblea de l'associació, tot i que l'acte d'inauguració es va fer el 10 de desembre següent. El seu estil, dins els paràmetres conceptuals del noucentisme, fa servir un llenguatge netament classicista de referències florentines. La façana, simètrica, té un eix vertical central, lleugerament sobresortit. La planta baixa es distingeix de la resta pel seu acabat encoixinat. El pis principal reforça la seva jerarquia amb la balconada amb balustres i els frontons que coronen les obertures. Dos nivells més amunt, centrant la façana, una altra balconada, aquesta amb la barana de forja, introdueix un element d'horitzontalitat. Al nivell superior apareix una galeria de tipus toscà, capçada amb un frontó triangular. A l'interior, cal destacar-hi el pati central, l'escala i la sala d'actes.
Sala d'actes
La sala d'actes té capacitat per a 320 persones. S'utilitza en actes institucionals i està oberta a actes públics com concerts, representacions teatrals i conferències. Hi han parlat Ángel Ossorio y Gallardo, Emil Ludwig (1933)
Per les seves dimensions i bona acústica, s'hi han dut a terme concerts de cambra o de solistes, alguns de molta anomenada.
Des del 30 de desembre de 1932 s'hi van donar els concerts d'Audicions Íntimes de l'Associació de Música da Càmera. L'abril de 1936 va ser una de les seus del Congrés Internacional de Musicologia el Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània, i hi va acollir concerts de música contemporània, amb actuacions de músics com Ernsk Krenek (com a pianista, autor i conferenciant, 17 d'abril) i Benjamin Britten (21 d'abril).
Hi han actuat: Gaspar Cassadó (abril de 1933 i hi actuarà més vegades), Pau Casals (1935), Emili Pujo (1936), Concepció Badia diversos cops, Ruggiero Ricci (1998), etc.
S'hi estrenaren obres com l'òpera de cambra Dafnis i Cloe d'Antoni Marqués (27 de gener de 1935) i les Set cançons de Pau Casals (30 de gener de 1935).