Èfeta: diferència entre les revisions
m bot: -Sembla ser que +Sembla que |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
Un '''èfeta''' (en [[grec antic]] ἐφέτης) a l'[[antiga Grècia]] era un membre d'un tribunal d'[[Atenes]]<ref>{{GEC|0100352}}</ref> constituït per jutjar certs casos d'homicidi. |
Un '''èfeta''' (en [[grec antic]] ἐφέτης) a l'[[antiga Grècia]] era un membre d'un tribunal d'[[Atenes]]<ref>{{GEC|0100352}}</ref> constituït per jutjar certs casos d'homicidi. |
||
N'hi havia 51 en total i eren anomenats οἱ πεντήκοντα καὶ εἷς ("oí pentékonta kai eís", els cinquanta més un), seleccionats entre les més nobles famílies. Havien de tenir més de cinquanta anys i constituïen un tribunal molt antic. La seva creació va ser atribuïda a [[Dracó d'Atenes]], segons diu [[ |
N'hi havia 51 en total i eren anomenats οἱ πεντήκοντα καὶ εἷς ("oí pentékonta kai eís", els cinquanta més un), seleccionats entre les més nobles famílies. Havien de tenir més de cinquanta anys i constituïen un tribunal molt antic. La seva creació va ser atribuïda a [[Dracó d'Atenes]], segons diu [[Juli Pòl·lux]]. [[Plutarc]] diu que en temps de [[Soló]] ja coexistien el tribunals dels èfetes i el de l'[[areòpag]], eren tribunals diferents i el dels èfetes es va constituir per pressió popular, perquè l'areòpag estava en mans dels aristòcrates. Però el nou tribunal el formaven als seus inicis persones de la família dels [[Eupàtrides]], i no va satisfer a ningú. El tribunal tenia cinc corts segons la natura de les causes que havia de jutjar. |
||
Sembla que els casos que veien tenien a veure amb el vessament de sang, no només amb l'homicidi, i es tractaven més des d'un punt de vista religiós i no tant com un delicte contra la societat. Establien rituals de purificació, exilis, i reconciliació amb els parents del mort. Prenien també decisions en cas de fugida de l'assassí i en casos d'homicidi justificat o accidental. Per als casos d'assassinat intencionat la pena era de mort. Juli Pòl·lux diu que aviat van perdre les seves funcions, i que cap al {{segle|IV|-|s}} ja pràcticament no actuaven.<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0063%3Aalphabetic+letter%3DE%3Aentry+group%3D2%3Aentry%3Dephetae-cn |consulta=11 de desembre de 2020 |títol=Ephetae |obra=A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890)}}</ref> |
Sembla que els casos que veien tenien a veure amb el vessament de sang, no només amb l'homicidi, i es tractaven més des d'un punt de vista religiós i no tant com un delicte contra la societat. Establien rituals de purificació, exilis, i reconciliació amb els parents del mort. Prenien també decisions en cas de fugida de l'assassí i en casos d'homicidi justificat o accidental. Per als casos d'assassinat intencionat la pena era de mort. Juli Pòl·lux diu que aviat van perdre les seves funcions, i que cap al {{segle|IV|-|s}} ja pràcticament no actuaven.<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0063%3Aalphabetic+letter%3DE%3Aentry+group%3D2%3Aentry%3Dephetae-cn |consulta=11 de desembre de 2020 |títol=Ephetae |obra=A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890)}}</ref> |
||
Revisió del 23:47, 7 abr 2022
Un èfeta (en grec antic ἐφέτης) a l'antiga Grècia era un membre d'un tribunal d'Atenes[1] constituït per jutjar certs casos d'homicidi.
N'hi havia 51 en total i eren anomenats οἱ πεντήκοντα καὶ εἷς ("oí pentékonta kai eís", els cinquanta més un), seleccionats entre les més nobles famílies. Havien de tenir més de cinquanta anys i constituïen un tribunal molt antic. La seva creació va ser atribuïda a Dracó d'Atenes, segons diu Juli Pòl·lux. Plutarc diu que en temps de Soló ja coexistien el tribunals dels èfetes i el de l'areòpag, eren tribunals diferents i el dels èfetes es va constituir per pressió popular, perquè l'areòpag estava en mans dels aristòcrates. Però el nou tribunal el formaven als seus inicis persones de la família dels Eupàtrides, i no va satisfer a ningú. El tribunal tenia cinc corts segons la natura de les causes que havia de jutjar.
Sembla que els casos que veien tenien a veure amb el vessament de sang, no només amb l'homicidi, i es tractaven més des d'un punt de vista religiós i no tant com un delicte contra la societat. Establien rituals de purificació, exilis, i reconciliació amb els parents del mort. Prenien també decisions en cas de fugida de l'assassí i en casos d'homicidi justificat o accidental. Per als casos d'assassinat intencionat la pena era de mort. Juli Pòl·lux diu que aviat van perdre les seves funcions, i que cap al segle iv aC ja pràcticament no actuaven.[2]
Referències
- ↑ «Èfeta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Smith, William (ed.). «Ephetae». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 11 desembre 2020].