Jàson de Tars: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: Revertida
Etiqueta: Reversió manual
Línia 40: Línia 40:
[[Categoria:Sants de Tars]]
[[Categoria:Sants de Tars]]
[[Categoria:Setanta deixebles]]
[[Categoria:Setanta deixebles]]
[[Categoria:Religiosos turcs]]

Revisió del 00:21, 8 abr 2022

Per a altres significats, vegeu «Jàson (desambiguació)».
Infotaula de personasant Jàson
Nom original(el) Ἰάσων Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementgrec: Ἰάσων (Iásōn)
segle I a.C.
Tars? (Cilícia, actual Turquia)
Mortsegle I Modifica el valor a Wikidata
Corfú? (Grècia)
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perUn dels Setanta deixebles; bisbe de Tars
Activitat
Ocupaciósacerdot Modifica el valor a Wikidata
bisbe i confessor
CelebracióTota la cristiandat
CanonitzacióAntiga
Festivitat12 de juliol (catòlics); 28 d'abril (orient); 3 Baixons (coptes, correspon a l'11 de maig)
IconografiaAmb barba; llibre

Jàson de Tars fou un dels Setanta deixebles. Acollí tres seguidors de Jesús i els amagà de les autoritats, posteriorment viatjà a Corfú per predicar el cristianisme, convertint la princesa local (que va sobreviure a l'intent d'assassinat del seu pare per un miracle). Al final de la seva vida fou nomenat bisbe de Tars. És venerat com a sant a tota la cristiandat. Jàson és venerat per les tradicions catòlica i ortodoxa. La festivitat és, en el primer cas, el 12 de juliol, i el 28 d'abril en el segon. Els coptes el celebren el 3 de Baixons.

El seu nom apareix a les Fets dels Apòstols, 17. A casa seva, a Tessalònica, es refugiaren Pau de Tars, Silas i Timoteu d'Efes. Fou llavors arrestat i va haver de pagar una fiança per sortir-ne. També és citat a l'Epístola als romans, 16, 21. La tradició posterior afegeix detalls inversemblants a la seva vida. Segons ella, era nascut a Tars, i Sant Pau el va nomenar bisbe de Tars. Amb Sosípater viatjà a l'illa de Corfú, on edificà una església en honor de Sant Esteve màrtir i convertí molta gent al cristianisme. El rei de Corfú, en veure-ho, va fer-lo detenir i a la presó convertí set pagans més: Sadurní, Jaquíscol, Faustià, Januari, Marsali, Eufrasi i Mammi. El rei va fer matar aquests set fent-los ficar en una olla bullent.

La filla del rei, Cèrcira (el nom grec de l'illa de Corfú), en veure la mort dels màrtirs, es convertí i repartí les seves joies entre els pobres. El rei l'arrestà i la comminà a abjurar del cristianisme; com que no volgué, ordenà de cremar la presó, però la seva filla va sortir-ne il·lesa. El miracle va fer que molta gent es convertís i demanés el baptisme. Finalment, Cèrcira fou lligada a un arbre i morta assagetada.

Els nous cristians marxaren a una illa propera fugint del rei, que els perseguí però que, de camí, morí ofegat en enfonsar-se'n el vaixell. El nou rei es convertí al cristianisme i rebé el nom de Sebastià. Des de llavors, Sosípater i Jàson predicaren lliurement l'Evangeli i instituïren l'església de Corfú, i hi moriren en edat avançada.[1]

Notes

Enllaços externs