Antoni Abat: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiqueta: Revertida
m Revertides les edicions de 95.169.237.201. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 18: Línia 18:
Entre les seves gestes més conegudes, són molt anomenades les seves lluites contra les temptacions [[Diable|diabòliques]], així com la visita que feu a [[Sant Pau l'Ermità|sant Pau l'ermità]].<ref name=:2>{{Ref-web|títol=Sant Antoni Abat {{!}} Museu Nacional d'Art de Catalunya|url=https://www.museunacional.cat/ca/sant-antoni-abat|consulta=2021-06-23}}</ref> A l’alta edat mitjana, es va fundar, sota la seva invocació, l’orde religiós dels [[Antonians|Canonges Regulars de Sant Antoni]] o Antonians, una congregació especialitzada en la curació de [[Malaltia contagiosa|malalties contagioses]].<ref name=":2" />
Entre les seves gestes més conegudes, són molt anomenades les seves lluites contra les temptacions [[Diable|diabòliques]], així com la visita que feu a [[Sant Pau l'Ermità|sant Pau l'ermità]].<ref name=:2>{{Ref-web|títol=Sant Antoni Abat {{!}} Museu Nacional d'Art de Catalunya|url=https://www.museunacional.cat/ca/sant-antoni-abat|consulta=2021-06-23}}</ref> A l’alta edat mitjana, es va fundar, sota la seva invocació, l’orde religiós dels [[Antonians|Canonges Regulars de Sant Antoni]] o Antonians, una congregació especialitzada en la curació de [[Malaltia contagiosa|malalties contagioses]].<ref name=":2" />


Sant Antoni es representa com un ancià amb barba, vestit amb roba de sac i amb caputxa, i amb una campana, un porquet, un bàcul amb forma de [[Tau (lletra grega)|tau]] i el foc sagrat, en al·lusió a l'[[ergotisme]] que curaven els antonians.<ref name=":2" /> Tant a Orient com a Occident, el sant gaudeix de molta popularitat. Així, als Països Catalans diverses [[Església (edifici)|esglésies]] i [[Capella (arquitectura)|capelles]] honoren el seu nom.<ref name=:0/> Se'l considera patró dels animals,<ref name=:1 /> dels [[Pagès|pagesos]] i dels [[Traginer|traginers]].<ref name=:3>{{Ref-web|títol=Sant Antoni Abat, 17 de gener. Calendari l'Ermità|url=http://www.calendariermita.cat/sant-antoni-abat-17-gener/|data=2022-01-13|consulta=2022-01-17}}</ref> Així, el 17 de gener, dia de la seva festa, se celebra amb la benedicció del bestiar i la [[Tres Tombs|cavalcada dels Tres Tombs]].<ref name=:0/><ref name=":3" />
Sant Antoni es representa com un ancià amb barba, vestit amb roba de sac i amb caputxa, i amb una campana, un porquet, un bàcul amb forma de [[Tau (lletra grega)|tau]] i el foc sagrat, en al·lusió a l'[[ergotisme]] que curaven els antonians.<ref name=":2" /> Tant a Orient com a Occident, el sant gaudeix de molta popularitat. Així, als Països Catalans diverses [[Església (edifici)|esglésies]] i [[Capella (arquitectura)|capelles]] honoren el seu nom.<ref name=:0/> Se'l considera patró dels animals,<ref name=:1 /> dels [[Pagès|pagesos]] i dels [[Traginer|traginers]].<ref name=:3>{{Ref-web|títol=Sant Antoni Abat, 17 de gener. Calendari l'Ermità|url=http://www.calendariermita.cat/sant-antoni-abat-17-gener/|data=2022-01-13|consulta=2022-01-17}}</ref> Així, el 17 de gener, dia de la seva festa, se celebra amb la benedicció del bestiar i la [[Tres Tombs|cavalcada dels Tres Tombs]].<ref name=:0/><ref name=":3" /> <gallery>
Fitxer:Heiliger Antonius Abbas.jpg|Pintura del Mestre de Meßkirch, 1535 (Donaueschingen, Fürstenbergsammlungen)
Fitxer:4531 - Milano - S. Maria d. Carmine - Osvaldo Bignami, S. Antonio Abate - Foto Giovanni Dall'Orto, 3-Jan-2008.jpg|Pintura d'Osvaldo Bignami, 1909 (Milà, Santa Maria del Carmine)
Fitxer:Au grand Saint-Antoine.jpg|Escultura a París, antic senyal de la xarcuteria "Grand Saint-Antoine"
Fitxer:Antoniuserem.jpg|Gravat, s. XIX
</gallery>

<gallery perrow="6">
Fitxer:Anthony_Abbot_by_Zurbaran.jpeg|'''Sant Antoni Abat''' segons Francisco de Zurbarán
Fitxer:Diego Velázquez 010.jpg|Sant Antoni visitant Pau l'Ermità, per D. Velázquez, 1636-1638 (Madrid, Prado)
Fitxer:Saint-antony-beaten-by-the-devils-- Sassetta--Siena Pinacoteca.jpg|Pintura de Sassetta, 1435 (Siena, Pinacoteca nazionale)
Fitxer:Temptation of Saint Anthony central panel by Bosch.jpeg|Temptacions de Sant Antoni, per H. Bosch, ca. 1515 (Lisboa, Museu d'Arte Antiga)
</gallery>


== Referències ==
== Referències ==
Línia 24: Línia 36:


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
{{Commonscat}}
* [[Joan Rallo i García]]. Aproximació a Sant Antoni. Vida, trufes, ergotisme i dimonis. Majorals de Sant Antoni 1997. Morella, 1996.
* [[Joan Rallo i García]]. Aproximació a Sant Antoni. Vida, trufes, ergotisme i dimonis. Majorals de Sant Antoni 1997. Morella, 1996.



Revisió del 14:43, 14 maig 2022

Infotaula de personaSant Antoni abat, o
Antoni el Gran, o
Antoni d'Egipte

Talla del s. XV (Volkertshaus, Bad Waldsee, Landkreis Ravensburg)
Nom original(el) Ἀντώνιος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementἈβᾶς Ἀντώνιος ( 'Abas 'Antónios)
251 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Coma, Egypt (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 357 Modifica el valor a Wikidata (105/106 anys)
Tebes Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMonestir de Sant Antoni (Desert oriental d'Egipte); en 561, cos traslladat a Alexandria; el 663, a Constantinoble; s. XI, a Saint-Antoine-l'Abbaye (Isère, França) 
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Es coneix per"Pare de tots els monjos"
Activitat
Ocupaciómonjo cristià, anacoreta, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
abat; Pare Venerable, Portador de Déu
CelebracióTota la cristiandat
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeMonestir de Sant Antoni; Saint-Antoine l'Abbaye
Festivitat17 de gener (catòlics i ortodoxos); 30 de gener (coptes)
IconografiaVell i amb barba, amb una gaiata en forma de "tau" i amb una campana penjada; amb un porc (a Occident); amb un llibre; amb una creu en forma de "tau" (creu de Sant Antoni); com a monjo; com a ermità essent temptat per dimonis i figures femenines
Patró deAnimals (a Catalunya, especialment els animals de peu rodó); traginers i corredors d'animals; el Perelló; Illes Balears, Menorca, Sant Antoni de Portmany (Eivissa); Orde dels Canonges Regulars de Sant Antoni de Viena

Antoni Abat, també conegut com sant Antoni el Gran, sant Antoni del porquet o sant Antoni dels ases (Memfis, 250Kolzim, 17 de gener de 356) va ser un anacoreta i sant d'origen egipci.[1] Va néixer en el si d'una família apoderada. En quedar-se orfe de ben jove, però, va repartir la seva fortuna entre les persones més necessitades i va iniciar una vida d'ermità.[2] El 270, es retirà al desert, on passà la major part de la seva vida.[1]

Entre les seves gestes més conegudes, són molt anomenades les seves lluites contra les temptacions diabòliques, així com la visita que feu a sant Pau l'ermità.[3] A l’alta edat mitjana, es va fundar, sota la seva invocació, l’orde religiós dels Canonges Regulars de Sant Antoni o Antonians, una congregació especialitzada en la curació de malalties contagioses.[3]

Sant Antoni es representa com un ancià amb barba, vestit amb roba de sac i amb caputxa, i amb una campana, un porquet, un bàcul amb forma de tau i el foc sagrat, en al·lusió a l'ergotisme que curaven els antonians.[3] Tant a Orient com a Occident, el sant gaudeix de molta popularitat. Així, als Països Catalans diverses esglésies i capelles honoren el seu nom.[1] Se'l considera patró dels animals,[2] dels pagesos i dels traginers.[4] Així, el 17 de gener, dia de la seva festa, se celebra amb la benedicció del bestiar i la cavalcada dels Tres Tombs.[1][4]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Antoni Abat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 juny 2021].
  2. 2,0 2,1 «Qui era, segons la tradició cristiana, Sant Antoni Abat?». [Consulta: 23 juny 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Sant Antoni Abat | Museu Nacional d'Art de Catalunya». [Consulta: 23 juny 2021].
  4. 4,0 4,1 «Sant Antoni Abat, 17 de gener. Calendari l'Ermità», 13-01-2022. [Consulta: 17 gener 2022].

Bibliografia

  • Joan Rallo i García. Aproximació a Sant Antoni. Vida, trufes, ergotisme i dimonis. Majorals de Sant Antoni 1997. Morella, 1996.