Constança d'Arle: diferència entre les revisions
m simplificant dates de categories de manteniment |
m eliminant text d'indexació automàtica ocult |
||
| Línia 27: | Línia 27: | ||
{{Commonscat}} |
{{Commonscat}} |
||
{{ORDENA:Constanca D'Arle}} |
{{ORDENA:Constanca D'Arle}} |
||
[[Categoria:Arlesians]] |
[[Categoria:Arlesians]] |
||
[[Categoria:Infants de Provença]] |
[[Categoria:Infants de Provença]] |
||
Revisió del 17:19, 9 juny 2022
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Nom original | (fr) Constance d'Arles |
|---|---|
| Biografia | |
| Mort | valor desconegut Melun |
| Sepultura | basílica de Saint-Denis |
| Activitat | |
| Ocupació | reina consort |
| Altres | |
| Títol | Reina |
| Cònjuge | Robert II de França (1003 (Gregorià)–) |
| Fills | Hedwiga de França, Adela de França, Robert I de Borgonya, Enric I de França, Hug II de França, Eudes de France (en)  |
| Pares | Guillem I de Provença i Adelaida d'Anjou |
| Germans | Ermengarda, Guillem III de Tolosa, Guillem II de Provença-Arle, Ponç de Gavaldà i Esteve de Gavaldà |
Constança d'Arle (986 - Melun 1032), o de Provença, infanta de Provença i reina consort de França (1003-1031).
Orígens familiars
Filla del comte Guillem I de Provença i la seva esposa Adelaida d'Anjou.
Núpcies i descendents
Es casà l'any 1003 amb Robert II de França i es convertí en la seva tercera esposa. D'aquesta unió nasqueren:
- Advisa d'Auxerre (1003-1063, comtessa d'Auxerre i casada el 1015 amb Renald I de Nevers
- Hug II de França (1007-1026), rei de França
- Enric I de França (1008-1060), rei de França
- Robert I de Borgonya (1011-1076), duc de Borgonya i comte d'Auxerre
- Eudes de França (1013-?), malalt mental
- Adele de França (1009-1079), promesa el 1027 amb Ricard III de Normandia i casada el 1028 amb Balduí IV de Flandes
- Constança de França
Tercer matrimoni de Robert II
Constança d'Arle es convertí en la tercera esposa del rei francès després que aquest hagués repudiat les dues anteriors. Pel que fa a la primera, Susanna d'Itàlia, havia estat un enllaç preparat pel pare de Robert, Hug Capet, amb finalitats polítiques. La segona, Berta de Borgonya, va esdevenir el gran amor del rei, però dos fets van fer repudiar-la: l'excomunió que li realitzà la Santa Seu pel gran grau de parentesc entre els dos esposos i per l'esterilitat de Berta, la qual ja era gran quan es casà amb Robert II.
Constança d'Arle no fou ben rebuda a la cort francesa a causa de les seves intrigues i crueltats; així, realitzà diverses acusacions d'heretgia contra diversos nobles de la Cort.
A la mort del rei Robert II, Constança intentà en va aconseguir que el seu fill petit Robert I de Borgonya es fes amb el tron en detriment d'Enric I. Finalment aconseguí per al seu fill estimat el ducat de Borgonya.
Constança d'Arle morí a Melun el 25 de juliol de 1032, un any després del seu marit, i fou enterrada a la Catedral de Saint-Denis.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constança d'Arle |