Cenòmans: diferència entre les revisions

Cenòmans
	; Situació dels cenòmans prop d'Armòrica
Tipus	tribu
Part de	aulercs
Grups relacionats	brannovices, diablintes i eburovices
Geografia
Originari de	Gàl·lia Cèltica

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 11:31, 25 juny 2022

No s'ha de confondre amb Cenimagnes o Segobriges.

Els cenòmans^[1] (llatí Cenomani) foren un poble de la Gàl·lia Cèltica. Vivien a l'est dels carnuts entre el Sena i el Loira, a la zona del Maine. La seva capital fou, segons Ptolemeu, Vindinum. Es van unir a Vercingetòrix el 52 aC i van enviar cinc mil guerrers a Alèsia. Juli Cèsar els anomena Aulerci Cenomani.

A la Gàl·lia Cisalpina

Un altre grup de cenòmans vivia a la Gàl·lia Cisalpina, al nord del Po, entre els ínsubres a l'oest i els vènets a l'est. Les seves ciutats principals eren Brixia i Verona, segons Livi, i Brixia i Cremona segons Plini; Ptolemeu també els hi assigna Bèrgam i Màntua.

Van arribar a Itàlia vers el segle VI aC: n'expulsaren els etruscs i s'establiren als seus territoris del riu Po. Foren sempre amics dels romans i durant la guerra dels gals, el 225 aC, quan els ínsubres i els bois van combatre Roma, els cenòmans i els vènets van fer aliança amb la república i van aportar una força de vint mil soldats. També van romandre lleials quan Anníbal entrà a Itàlia i el combateren a Trèbia. Però al final de la guerra es van unir a la rebel·lió dels gals dirigida per Amílcar (200 aC) i l'any següent s'ajuntaren als ínsubres, però quan foren derrotats pel cònsol Gai Corneli Cetege el 197 aC en una batalla en què capturaren el cartaginès Amílcar,^[2] no se'ls va castigar i van tornar a ser considerats aliats. El 49 aC van adquirir tots els drets de ciutadania romana com tots els gals de la Transpadana.

Referències

↑ Cèsar, Juli. «Llibre VII, LXXV.3». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 71. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938.
↑ Livi, Titus. Ab Urbe Condita, p. XXXII, 30.

[1] Cèsar, Juli. «Llibre VII, LXXV.3». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 71. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938.

[2] Livi, Titus. Ab Urbe Condita, p. XXXII, 30.

[1]

[2]

@@ Línia 10: / Línia 10: @@
 Un altre grup de cenòmans vivia a la [[Gàl·lia Cisalpina]], al nord del [[Po]], entre els [[ínsubres]] a l'oest i els [[vènets]] a l'est. Les seves ciutats principals eren ''[[Brixia]]'' i [[Verona]], segons Livi, i ''[[Brixia]]'' i [[Cremona]] segons Plini; Ptolemeu també els hi assigna [[Bèrgam]] i [[Màntua]].
-Van arribar a Itàlia vers el segle VI aC: n'expulsaren els etruscs i s'establiren als seus territoris del riu Po. Foren sempre amics dels romans i durant la guerra dels gals, el [[225 aC]], quan els ínsubres i els [[bois]] van combatre Roma, els cenòmans i els [[vènets]] van fer aliança amb la república i van aportar una força de vint mil soldats. També van romandre lleials quan [[Anníbal]] entrà a Itàlia i el combateren a [[Trèbia]]. Però al final de la guerra es van unir a la rebel·lió dels gals dirigida per Amílcar ([[200 aC]]) i l'any següent s'ajuntaren als ínsubres, però quan foren derrotats pel cònsol [[Gai Corneli Cetege (cònsol)|Gai Corneli Cetege]] el [[197 aC]] en una batalla en què capturaren el cartaginès [[Amílcar (200 aC)|Amílcar]],<ref>{{ref-llibre|enllaçautor=Titus Livi |cognom=Livi |nom=Titus |títol=Ab Urbe Condita |url=http://books.google.cat/books?id=RqMNAAAAYAAJ&pg=PA390&dq=Caius+Cornelius+insubrians&hl=ca&sa=X&ei=KS0tUdmEOsqThgfDtYHAAw&ved=0CDoQ6AEwAjgK#v=onepage&q=Caius%20Cornelius%20insubrians&f=false |pàgines=XXXII, 30}}</ref> no se'ls va castigar i van tornar a ser considerats aliats. El [[49 aC]] van adquirir tots els drets de ciutadania romana com tots els gals de la [[Gàl·lia Transpadana|Transpadana]].
+Van arribar a Itàlia vers el segle VI aC: n'expulsaren els etruscs i s'establiren als seus territoris del riu Po. Foren sempre amics dels romans i durant la guerra dels gals, el [[225 aC]], quan els ínsubres i els [[Bois (poble celta)|bois]] van combatre Roma, els cenòmans i els [[vènets]] van fer aliança amb la república i van aportar una força de vint mil soldats. També van romandre lleials quan [[Anníbal]] entrà a Itàlia i el combateren a [[Trèbia]]. Però al final de la guerra es van unir a la rebel·lió dels gals dirigida per Amílcar ([[200 aC]]) i l'any següent s'ajuntaren als ínsubres, però quan foren derrotats pel cònsol [[Gai Corneli Cetege (cònsol)|Gai Corneli Cetege]] el [[197 aC]] en una batalla en què capturaren el cartaginès [[Amílcar (200 aC)|Amílcar]],<ref>{{ref-llibre|enllaçautor=Titus Livi |cognom=Livi |nom=Titus |títol=Ab Urbe Condita |url=http://books.google.cat/books?id=RqMNAAAAYAAJ&pg=PA390&dq=Caius+Cornelius+insubrians&hl=ca&sa=X&ei=KS0tUdmEOsqThgfDtYHAAw&ved=0CDoQ6AEwAjgK#v=onepage&q=Caius%20Cornelius%20insubrians&f=false |pàgines=XXXII, 30}}</ref> no se'ls va castigar i van tornar a ser considerats aliats. El [[49 aC]] van adquirir tots els drets de ciutadania romana com tots els gals de la [[Gàl·lia Transpadana|Transpadana]].
 == Referències ==