Guillem de Volpiano: diferència entre les revisions
m Robot posa la Categoria:Artistes piemontesos intersecant Categoria:Artistes i Categoria:Piemontesos |
m Preparació del Diumenge de les referències en aquesta categoria |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona |
{{FR|data=2022}}{{Infotaula persona |
||
| nom = Sant Guillem de Volpiano, o<br>de Dijon |
| nom = Sant Guillem de Volpiano, o<br>de Dijon |
||
| nom_naixement = Guglielmo da Volpiano |
| nom_naixement = Guglielmo da Volpiano |
Revisió del 20:43, 9 jul 2022
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Estàtua de Guillem al seu mausoleu a Fécamp | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Guglielmo da Volpiano 962 Isola San Giulio (Itàlia) (en) |
Mort | 1r gener 1031 (68/69 anys) Fécamp |
Sepultura | Abadia de la Trinitat (Fécamp, Normandia) |
Abat abadia de Saint-Germain-des-Prés | |
Activitat | |
Ocupació | arquitecte |
Professors | Maiol de Cluny |
Orde religiós | Cluniacencs |
Abat | |
Celebració | Església Catòlica Romana |
Canonització | Antiga |
Festivitat | 1 de gener |
Guillem de Volpiano, de Cluny o de Dijon (Volpiano o Novara, Piemont, ~960 - Fécamp, Normandia, 1 de gener de 1031) fou un religiós, reformador litúrgic i arquitecte piemontès. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
Biografia
Sembla que nasqué en una família noble, al castell familia de l'illa de San Giulio, a llac d'Orta (Novara, Piemont). Era fill del comte Roberto de Volpiano i de Perinzia, potser germana d'Arduí d'Ivrea, rei italià. Va néixer durant l'assalt al castell, pres per l'aspirant al tron Berenguer II d'Itàlia, per l'emperador Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic, que l'apadrinà i en fou el mecenes. En 969 va començar a educar-se a l'abadia benedictina de Locadio (Vercelli), on ingressà com a monjo. Va viatjar per la Campània, la Basilicata i Venècia.
En 987 marxà a l'abadia de Cluny, on era abat Maiol de Cluny. Seguidor de la reforma cluniacenca, va reorganitzar l'abadia de Sant Serni, vora el Roine. Fou ordenat en 990 i nomenat abat de l'abadia de Saint-Bénigne de Dijon (avui Cathédrale Saint-Bénigne), que convertí en un centre d'espiritualitat, ensenyament i cultura de la reforma cluniacenca. L'abadia fou casa mare de prop de quaranta monestir a la Borgonya, Lorena, Normandia i el nord d'Itàlia, com els de Jumièges o Troarn, que al seu torn van reformar monestirs anglesos com els de Hailes (Winchcombe) i Gloucester.
En 1001, marxà cap al ducat de Normandia, cridat pel jove duc Ricard l'irascible perquè hi restaurés l'abadia de Fécamp i la residència i panteó dels ducs, l'abadia de Notre-Dame de Bernay. Cridat a Metz, fou a les abadies de Saint-Arnould i Gorze (1008-1031) amb Adalberó II de Metz. Morí a Fécamp en 1031, de mort natural.
En les noves fundacions, va plantejar la construcció d'esglésies i edificis a la manera llombarda, contribuint a la difusió de l'arquitectura romànica llombarda i les voltes de canó per tot França. Li fou encarregada la construcció del monestir de Mont Saint-Michel, que projectà en estil romànic, ubicant el transsepte al damunt del turó i configurant així l'estructura del lloc, ja que calia edificar-hi criptes i capelles que compensessin l'església. També reconstruí l'abadia de Saint-Germain-des-Prés, a París. A Itàlia construí l'abadia de Fruttuaria (San Benigno Canavese).
-
Campanar de Fruttuaria
-
Part romànica de la nau de l'abadia de Mont-Saint-Michel, obra de Guillem
-
Cripta de la Mare de Déu dels Ciris, a Mont-Saint-Michel
-
Cripta romànica de S. Benigne de Dijon, projectada per Guillem de Volpiano
-
Cripta de la catedral de Dijon
-
Capçalera de Fécamp, iniciada per Guillem i reconstruïda més tard; és el lloc on fou enterrat
-
Nau de Notre-Dame de Bernay, projectada per Guillem
-
Absis de Bernay
-
Campanar de Saint-Germain-des-Prés (París)
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillem de Volpiano |
- Guillaume de Volpiano en Normandie : état des questions
- Véronique Gazeau et Monique Goullet, Guillaume de Volpiano, un réformateur en son temps
- Abats benedictins italians
- Arquitectes francesos
- Arquitectes italians
- Arquitectes medievals
- Arquitectura romànica
- Artistes del romànic
- Sants cluniacencs
- Sants artistes
- Sants de l'anglicanisme
- Sants piemontesos
- Sants morts al segle XI
- Persones de la província de Novara
- Morts a França
- Sants benedictins
- Abats benedictins francesos
- Religiosos piemontesos
- Sants francesos
- Artistes piemontesos