León Febres-Cordero Ribadeneyra: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m León Febres Cordero Rivadeneira mogut a León Febres-Cordero Ribadeneyra
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:León Febres Cordero.jpg|thumb|right|León Febres Cordero en una imatge de [[1985]].]]
[[Fitxer:León Febres Cordero.jpg|thumb|right|León Febres Cordero en una imatge de [[1985]].]]
'''León Febres Cordero Rivadeneira''' ([[Guayaquil]], [[9 de març]] de [[1931]]), [[polític]] i empresari equatorià, [[President de l'Equador|president]] de la [[República de l'Equador]] entre [[1984]] i [[1988]].
'''León Esteban Febres-Cordero Ribadeneyra''' ([[Guayaquil]], [[9 de març]] de [[1931]]), [[polític]] i empresari equatorià, [[President de l'Equador|president]] de la [[República de l'Equador]] entre [[1984]] i [[1988]].


Es va educar en el col·legi Cristóbal Colón de Guayaquil i es va llicenciar com a enginyer industrial als [[Estats Units]]. Provenia de la família del veneçolà [[León de Febres-Cordero]], un dels gestors de la revolta del [[9 d'octubre]] de [[1820]] a Guayaquil que inicià la campanya definitiva per a la independència d'Espanya. Es va dedicar als negocis i va arribar a administrar les empreses del primer agroexportador del país, l'empresari Luis Noboa. Va ser president de la càmera d'indústria. La dictadura militar de [[Guillermo Rodríguez Lara]] el va empresonar durant 94 dies per un plet d'impostos i exempcions. Entre 1968 i 1970 fou senador i el 1978 es va afiliar al Partit Socialcristià (PSC). Amb retorn de la democràcia el 1979 va ser triat diputat nacional pel PSC i fou president de la República de 1984 a 1988. Quatre anys més tard, el 1992, va ser escollit alcalde de Guayaquil.
Es va educar en el col·legi Cristóbal Colón de Guayaquil i es va llicenciar com a enginyer industrial als [[Estats Units]]. Provenia de la família del veneçolà [[León de Febres-Cordero]], un dels gestors de la revolta del [[9 d'octubre]] de [[1820]] a Guayaquil que inicià la campanya definitiva per a la independència d'Espanya. Es va dedicar als negocis i va arribar a administrar les empreses del primer agroexportador del país, l'empresari Luis Noboa. Va ser president de la càmera d'indústria. La dictadura militar de [[Guillermo Rodríguez Lara]] el va empresonar durant 94 dies per un plet d'impostos i exempcions. Entre 1968 i 1970 fou senador i el 1978 es va afiliar al Partit Socialcristià (PSC). Amb retorn de la democràcia el 1979 va ser triat diputat nacional pel PSC i fou president de la República de 1984 a 1988. Quatre anys més tard, el 1992, va ser escollit alcalde de Guayaquil.

Revisió del 13:21, 19 des 2008

León Febres Cordero en una imatge de 1985.

León Esteban Febres-Cordero Ribadeneyra (Guayaquil, 9 de març de 1931), polític i empresari equatorià, president de la República de l'Equador entre 1984 i 1988.

Es va educar en el col·legi Cristóbal Colón de Guayaquil i es va llicenciar com a enginyer industrial als Estats Units. Provenia de la família del veneçolà León de Febres-Cordero, un dels gestors de la revolta del 9 d'octubre de 1820 a Guayaquil que inicià la campanya definitiva per a la independència d'Espanya. Es va dedicar als negocis i va arribar a administrar les empreses del primer agroexportador del país, l'empresari Luis Noboa. Va ser president de la càmera d'indústria. La dictadura militar de Guillermo Rodríguez Lara el va empresonar durant 94 dies per un plet d'impostos i exempcions. Entre 1968 i 1970 fou senador i el 1978 es va afiliar al Partit Socialcristià (PSC). Amb retorn de la democràcia el 1979 va ser triat diputat nacional pel PSC i fou president de la República de 1984 a 1988. Quatre anys més tard, el 1992, va ser escollit alcalde de Guayaquil.

Febres Cordero és uns dels personatges politics més influents de l'Equador, perquè ha aconseguit acumular un enorme poder i influència en diferents esferes de l'administració pública, especialment en el poder judicial, i dels sectors empresarials. Per a alguns historiadors i analistes aquest poder de Febres Cordero ha contribuït a perpetuar la inestabilitat política del país, entrampat en pugnes d'hegemonia entre diferents sectors de poder. Actualment el poder de Febres Cordero en la funció judicial s'ha vist parcialment reduït, atès que s'ha triat una nova Cort Suprema de Justícia, amb la intervenció d'organismes com la OEA. D'altra banda, com a representant del sector més dur del PSC, està enfrontat a l'ala més liberal, representada per Jaime Nebot, actual alcalde de Guayaquil.



Precedit per:
Osvaldo Hurtado
President de l'Equador
19841988
Succeït per:
Rodrigo Borja