Passatge de Bacardí: diferència entre les revisions
moguda imatge |
|||
| Línia 16: | Línia 16: | ||
Per ampliar-hi l'hostal, el seu fill [[Ramon de Bacardí i Cuyàs]] va adquirir una casa situada entre la Rambla i el carreró del Llorer, i el 1848 va demanar permís per a reedificar-la segons el projecte de l'aquitecte [[Francesc Daniel Molina i Casamajó|Francesc Daniel Molina]] (actual núm. 38).<ref>{{ref-web|url=https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/ms-opac/permalink/1@383512|títol=Permís a Ramón Bacardi per reedificar la seva casa a la Rambla 38|obra=Q136, Obres Públiques, 3/1 947|data=1848|editor=Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona}}</ref> El 1854, el mateix Molina va ser l'encarregat de reformar el vell hostal amb la remunta d'un pis i l'obertura del passatge que duu el nom del propietari i amb l'any 1856 a la reixa. Posteriorment, tota la façana de l'edifici núms. 40-42 de la Rambla fou objecte d'una reforma per tal d'unificar-la formalment amb la del núm. 38. La data de 1865 que apareix a la reixa sobre el portal núm. 40, obert seguint el model del passatge i integrat en un eix vertical que repeteix els trets del cos de l'edifici de 1849, ens serveix d'orientació per situar cronològicament aquesta reforma que conferí al conjunt la imatge actual.<ref name=ipac/> |
Per ampliar-hi l'hostal, el seu fill [[Ramon de Bacardí i Cuyàs]] va adquirir una casa situada entre la Rambla i el carreró del Llorer, i el 1848 va demanar permís per a reedificar-la segons el projecte de l'aquitecte [[Francesc Daniel Molina i Casamajó|Francesc Daniel Molina]] (actual núm. 38).<ref>{{ref-web|url=https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/ms-opac/permalink/1@383512|títol=Permís a Ramón Bacardi per reedificar la seva casa a la Rambla 38|obra=Q136, Obres Públiques, 3/1 947|data=1848|editor=Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona}}</ref> El 1854, el mateix Molina va ser l'encarregat de reformar el vell hostal amb la remunta d'un pis i l'obertura del passatge que duu el nom del propietari i amb l'any 1856 a la reixa. Posteriorment, tota la façana de l'edifici núms. 40-42 de la Rambla fou objecte d'una reforma per tal d'unificar-la formalment amb la del núm. 38. La data de 1865 que apareix a la reixa sobre el portal núm. 40, obert seguint el model del passatge i integrat en un eix vertical que repeteix els trets del cos de l'edifici de 1849, ens serveix d'orientació per situar cronològicament aquesta reforma que conferí al conjunt la imatge actual.<ref name=ipac/> |
||
Poc després de la seva finalització, el passatge Bacardí va acollir diversos establiments comercials. El 1858 es va obrir la confiteria La Dulce Alianza, i tot seguit, la camiseria Bel, el magatzem de partitures de Manel Salvat, la perfumeria Vives, la fàbrica de llits i bàscules de Tomàs Rosal o l'editorial de Rafael Guàrdia; tocant a la plaça Reial hi havia la camiseria ''A la Abeja'' i les oficines de la ''Companyia Ferroviaria de Montblanc a Reus''.<ref name=ipac/> |
Poc després de la seva finalització, el passatge Bacardí va acollir diversos establiments comercials. El 1858 es va obrir la confiteria La Dulce Alianza, i tot seguit, la camiseria Bel, el magatzem de partitures de Manel Salvat, la perfumeria Vives, la fàbrica de llits i bàscules de Tomàs Rosal o l'editorial de Rafael Guàrdia; tocant a la plaça Reial hi havia la camiseria ''A la Abeja'' i les oficines de la ''[[Companyia del Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona|Companyia Ferroviaria de Montblanc a Reus]]''.<ref name=ipac/> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 12:56, 29 jul 2022
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Ramon de Bacardí i Cuyàs  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Conjunt d'edificis i passatge | |||
| Arquitecte | Francesc Daniel Molina i Casamajó | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | La Rambla, 38 i 40-42, Nou de Zurbano, 2 i Plaça Reial, 16 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 41336 | |||
| Id. Barcelona | 3046 | |||
| Plànol | ||||
 Projecte de reforma i remunta de la casa de Ramon Bacardí a la Rambla, Francesc Daniel Molina
| ||||
El Passatge de Bacardí (Hostal de les Quatre Nacions) és un conjunt arquitectònic del barri Gòtic de Barcelona declarat Bé cultural d'interès local.[1]
Descripció
El passatge de Bacardí és un passeig cobert, apte exclusivament per vianants, que uneix la Rambla, a l'alçada del número 42, amb la plaça Reial.[2]
L'accés al passatge des de la Rambla es produeix per un portal resolt amb arc de mig punt. El portal està flanquejat per dues pilastres d'escàs relleu que s'alcen fins a l'alçada de l'inici de l'arc. A aquesta alçada s'hi emplacen sengles impostes de les que es reinicien novament les pilastres fins a arribar a les mènsules de la balconada situada just sobre l'entrada al passatge. La porta pot ser tancada mitjançant una reixa de ferro forjat de la qual la part de l'arc és fixa i ornada amb motius geomètrics radials que surten d'un medalló central amb la lletra "R" i, sota, l'any "1856". La part de la porta disposa de dues fulles amb austers barrots verticals. L'accés des de la plaça Reial es realitza des d'un portal similar si bé de factura una mica menys elaborada. Ja a dins, el passatge compta amb dos trams diferenciats per la seva coberta. El tram més pròxim a la Rambla està cobert a l'altura del sostre de l'entresòl per un embigat paral·lel al carrer que suporta l'edifici superior; en canvi, la meitat més pròxima a la plaça Reial està coberta per un envidriat a l'alçada de la coberta que dona llum a tot l'espai.[2]
Els baixos i les finestres dels entresòls situats a banda i banda al llarg del passatge presenten una uniformitat que donen coherència al conjunt. Totes les portes de comerç i la finestra de l'entresòl situada al seu damunt segueixen un patró que es repeteix al llarg de l'espai. Cada obertura comercial i la finestra de l'entresòl estan flanquejats per sengles pilastres amb una basa de més volum que la resta de l'element, un fust amb el tram inferior amb solcs verticals i el superior llis, amb un únic rectangle en relleu, coronat per un capitell jònic. A aquesta alçada dos escultures de nens suporten el guardapols que cobreix la finestra. Entre la finestra i la porta inferior hi ha l'espai en què originalment aniria el nom del comerç. Les baranes de les finestres són de ferro forjat.[2]
Un dels elements més destacables d'aquest passatge és la galeria que la travessa en paral·lel al carrer a mitjana alçada del recorregut. Està fabricada amb estructura de ferro, de la que destaquen unes elaborades mènsules i totalment envidriada.[2]
Història
Els orígens de l'Hostal de les Quatre Nacions es remunten al 1788, quan el comerciant ennoblit Baltasar de Bacardí i Clavell va obtenir la concessió reial d'un magatzem adossat a la muralla de la Rambla per a construir-hi una fonda.[3] El 1798, el seu fill Baltasar de Bacardí i Tomba va demanar permís per a construir-hi un edifici de planta, baixa i entresol i dos pisos, segons el projecte del mestre de cases Miquel Bosch.[4]
Per ampliar-hi l'hostal, el seu fill Ramon de Bacardí i Cuyàs va adquirir una casa situada entre la Rambla i el carreró del Llorer, i el 1848 va demanar permís per a reedificar-la segons el projecte de l'aquitecte Francesc Daniel Molina (actual núm. 38).[5] El 1854, el mateix Molina va ser l'encarregat de reformar el vell hostal amb la remunta d'un pis i l'obertura del passatge que duu el nom del propietari i amb l'any 1856 a la reixa. Posteriorment, tota la façana de l'edifici núms. 40-42 de la Rambla fou objecte d'una reforma per tal d'unificar-la formalment amb la del núm. 38. La data de 1865 que apareix a la reixa sobre el portal núm. 40, obert seguint el model del passatge i integrat en un eix vertical que repeteix els trets del cos de l'edifici de 1849, ens serveix d'orientació per situar cronològicament aquesta reforma que conferí al conjunt la imatge actual.[2]
Poc després de la seva finalització, el passatge Bacardí va acollir diversos establiments comercials. El 1858 es va obrir la confiteria La Dulce Alianza, i tot seguit, la camiseria Bel, el magatzem de partitures de Manel Salvat, la perfumeria Vives, la fàbrica de llits i bàscules de Tomàs Rosal o l'editorial de Rafael Guàrdia; tocant a la plaça Reial hi havia la camiseria A la Abeja i les oficines de la Companyia Ferroviaria de Montblanc a Reus.[2]
Referències
- ↑ «Hotel de les Quatre Nacions i Passatge Bacardí». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Hotel les Quatre Nacions i Passatge Bacardí». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 juliol 2002].
- ↑ «CONCESION REAL DE ALMACEN EN LA RAMBLA PARA CONSTRUIR UNA DECENTE FONDA». Portal de l'investigador Julio-Carlos García Castrillón sobre la família Bacardí.
- ↑ Baltasar Bacardi. «Rambla. Cases. Planta baixa, entresòl més dos pisos. Edificar». C.XIV, Obreria, C80/1798-191. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 13-11-1798.
- ↑ «Permís a Ramón Bacardi per reedificar la seva casa a la Rambla 38». Q136, Obres Públiques, 3/1 947. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 1848.
Enllaços externs
- «Hotel Quatre Nacions». Catàleg del patrimoni històric i artístic dels municipis catalans. Pobles de Catalunya.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Passatge de Bacardí |