Servidor de so: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 27: Línia 27:
== Servidors de so ==
== Servidors de so ==
=== Servidor d'àudio de sistema ===
=== Servidor d'àudio de sistema ===
ESD (Enlightened Sound Daemon o EsounD) era el servidor de per a escriptoris [[Enlightenment]], després [[GNOME]] va adoptar aquest per fer-ho el seu servidor de so estàndard també. Suporta full duplex, i és transparent en xarxa. Proporciona les capacitats de mescla i [[multiplexació]] fonamentals per a la reproducció i gravació de fluxos d'àudio [[PCM]]. Els fluxos s'escriuen i es llegeixen com a [[sockets]] de Unix. És transparent en xarxa, capaç de treballar sobre xarxes i enviar un flux a un servidor ESD localitzat en un altre sistema d'una xarxa.
=====[[aRts]]=====
=====[[aRts]]=====
aRts (analog Real time synthesizer) és una simulació per programari d'un sintetitzador analògic a temps real. Un dels seus components és artsd, el demoni que realitza mescles de diferents fonts d'àudio a temps real. Es va utilitzar com a peça fonamental de [[KDE]], essent el seu servidor de so a les versions 2 i 3. Alguns comentaris suggereixen que les rutines de processat donen una millor qualitat de so que ESD, però fent servir una latència superior. Suporta [[full duplex]] i és transparent en xarxa.
aRts (analog Real time synthesizer) és una simulació per programari d'un sintetitzador analògic a temps real. Un dels seus components és artsd, el demoni que realitza mescles de diferents fonts d'àudio a temps real. Es va utilitzar com a peça fonamental de [[KDE]], essent el seu servidor de so a les versions 2 i 3. Alguns comentaris suggereixen que les rutines de processat donen una millor qualitat de so que ESD, però fent servir una latència superior. Suporta [[full duplex]] i és transparent en xarxa.
=====[[Phonon]]=====

=====[[ESD]]=====
ESD (Enlightened Sound Daemon o EsounD) era el servidor de per a escriptoris [[Enlightenment]] i [[GNOME]]. Suporta full duplex, i és transparent en xarxa.

=====[[PulseAudio]]=====
=====[[PulseAudio]]=====
=====[[Phonon]]=====
=====[[JACK]]=====
=====[[JACK]]=====
=====[[RoarAudio]]=====
=====[[RoarAudio]]=====

Revisió del 17:55, 22 des 2008

Un servidor de so és un programari que s'encarrega de la gestió de l'ús i accés als dispositius d'àudio, habitualment, les tarjetes de so. Normalment s'executen com un procés de segon pla, com a dimoni de sistema.

El mateix terme pot aplicar-se també per referir-se a un servidor dedicat a l'streaming d'àudio, és a dir, l'emissió en temps real d'un flux de dades d'àudio a través d'Internet o d'una xarxa local.


Servidor de so d'un sistema operatiu

Capes de funcionament per a un servidor de so

En un sistema operatiu obert de la família GNU/Linux, o sistemes basats en UNIX, la tasca principal d'un servidor de so és realitzar la mescla de diferents fluxos de dades i enviar una única sortida unificada al dispositiu de sortida d'àudio del sistema. Aquesta mescla es farà habitualment per software, o be per hardware si es disposa d'una targeta de so avançada que estigui suportada.

Motivació

Els servidors de so van aparèixer donats els problemes que hi havien amb l'antic sistema de so OSS (Open Soud System). Aquest és massa bàsic i només és capaç de rebre un sol flux de dades i reproduir-ho a la sortida de la targeta de so. Només alguns models eren capaços de reproduir més d'un flux de dades a la vegada. Amb aquesta limitació, es donava un problema comú, si un programa enviava un flux de dades de so mentre s'estava reproduint un altre, no s'escoltaria, i això suposava un problema per a l'usuari comú d'un sistema d'escriptori.

Molts d'aquests problemes, es solien evitar de formes poc eficients. Alguns programes esperaven a trobar el dispositiu d'àudio no bloquejat, per poder fer-ho servir. Altres, prèviament realitzaven una comprovació d'estat, i si no el trobaven lliure, desactivaven les funcionalitats de so per evitar un possible penjament del programa.

Els servidors d'àudio s'executen com a dimoni de sistema treballant en segon pla. Reben crides de programes i diferents fluxos de so, els mesclen, i envien la sortida al dispositiu d'àudio a través del mòdul de so que es faci servir. En l'actualitat, s'aprofiten les característiques avançades que proporciona ALSA, la qual cosa ha contribuït a reduir la quantitat de problemes de les distribucions de GNU/Linux relacionats amb el so, doncs des de la versió 2.6 del kernel ja s'ha integrat com a part d'aquest.

Diversificació i problemes

Actualment, existeixen diversos servidors de so, alguns es centren en donar molt baixa latència, i d'altres, en oferir característiques generalistes per a sistemes d'escriptori i el millor suport possible per a tot tipus d'aplicacions. Aquesta varietat, ha donat lloc a algunes posicions critiques que defensen que és necessària una estandardització per a una API única o centrar esforços en un únic servidor de so.

Amb la diversificació de servidors, una persona pot triar quina alternativa fer servir, però els programadors han d'afegir mes treball i mes línies de codi al seu programari per que sigui compatible amb els diferents servidors disponibles.

Els programes van haver de deixar d'enviar els sons directament al dispositiu de so per fer-ho al servidor de so. Si aquests no estan preparats, o envien directament un flux de dades directament al dispositiu d'àudio, és possible que es trobin bloquejat aquest dispositiu i no el puguin fer servir. En alguns casos, existeixen mecanismes per forçar que el dispositiu de sortida de so que farà servir un programari durant la seva execució serà el servidor d'àudio que s'estigui fent servir.

Servidor de so per fer streaming

Un servidor d'streaming de so és un programari dedicat a gestionar les connexions d'usuaris a un mateix flux de dades reproduint les mostres a temps real sense la necessitat de copiar el fitxer d'àudio sencer al sistema receptor alleugerint el temps de transferència d'un fitxer d'àudio a través d'una xarxa local o Internet.

Segons el programari, podrà treballar en primer pla, o bé, com a dimoni de sistema o servei.

Servidors de so

Servidor d'àudio de sistema

ESD (Enlightened Sound Daemon o EsounD) era el servidor de per a escriptoris Enlightenment, després GNOME va adoptar aquest per fer-ho el seu servidor de so estàndard també. Suporta full duplex, i és transparent en xarxa. Proporciona les capacitats de mescla i multiplexació fonamentals per a la reproducció i gravació de fluxos d'àudio PCM. Els fluxos s'escriuen i es llegeixen com a sockets de Unix. És transparent en xarxa, capaç de treballar sobre xarxes i enviar un flux a un servidor ESD localitzat en un altre sistema d'una xarxa.

aRts

aRts (analog Real time synthesizer) és una simulació per programari d'un sintetitzador analògic a temps real. Un dels seus components és artsd, el demoni que realitza mescles de diferents fonts d'àudio a temps real. Es va utilitzar com a peça fonamental de KDE, essent el seu servidor de so a les versions 2 i 3. Alguns comentaris suggereixen que les rutines de processat donen una millor qualitat de so que ESD, però fent servir una latència superior. Suporta full duplex i és transparent en xarxa.

PulseAudio
Phonon
JACK
RoarAudio
Altres

Servidor de streaming de àudio

Icecast
SHOUTcast
BroadWare Streaming Audio Server
Flumotion

Vegeu també

Enllaços externs