Cenòmans: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
retoc i referència
m bot: -coincideixen en què +coincideixen que
Línia 10: Línia 10:
Un altre grup de cenòmans vivia a la [[Gàl·lia Cisalpina]], al nord del [[Po]], entre els [[ínsubres]] a l'oest i els [[vènets]] a l'est. Les seves ciutats principals eren ''[[Brixia]]'' i [[Verona]], segons [[Titus Livi]], i ''Brixia'' i [[Cremona]] segons Plini el Vell. Claudi Ptolemeu també els hi assigna [[Bèrgam]] i [[Màntua]].
Un altre grup de cenòmans vivia a la [[Gàl·lia Cisalpina]], al nord del [[Po]], entre els [[ínsubres]] a l'oest i els [[vènets]] a l'est. Les seves ciutats principals eren ''[[Brixia]]'' i [[Verona]], segons [[Titus Livi]], i ''Brixia'' i [[Cremona]] segons Plini el Vell. Claudi Ptolemeu també els hi assigna [[Bèrgam]] i [[Màntua]].


Van arribar a Itàlia als voltants del {{segle|VI|-|s}}, van expulsar els [[etruscs]] i es van establir als seus territoris del riu Po. Tots els historiadors coincideixen en què van estar sempre a favor dels romans. Durant la invasió dels gals, l'any [[225 aC]], quan els ínsubres i els [[Bois (poble celta)|bois]] van combatre contra Roma, els cenòmans i els [[vènets]] van fer aliança amb la república i van aportar una força de vint mil soldats. També es van mantenir lleials a Roma quan [[Anníbal]] va entrar a Itàlia i el van combatre a la [[Batalla del Trèbia (218 aC)|Batalla de Trèbia]] l'any [[218 aC]], segons diu Titus Livi.<ref>Titus Livi. ''[[Ab Urbe Condita]]'', XXI, 55</ref> Però una vegada acabada la [[Segona Guerra Púnica]], es van unir a la rebel·lió dels gals dirigida per [[Amílcar (200 aC)|Amílcar]] l'any [[200 aC]] i l'any següent es van ajuntar als ínsubres, però quan el cònsol [[Gai Corneli Cetege (cònsol)|Gai Corneli Cetege]] els va derrotar el [[197 aC]] en una batalla on van capturar el cartaginès Amílcar,<ref>{{ref-llibre|enllaçautor=Titus Livi |cognom=Livi |nom=Titus |títol=Ab Urbe Condita |url=http://books.google.cat/books?id=RqMNAAAAYAAJ&pg=PA390&dq=Caius+Cornelius+insubrians&hl=ca&sa=X&ei=KS0tUdmEOsqThgfDtYHAAw&ved=0CDoQ6AEwAjgK#v=onepage&q=Caius%20Cornelius%20insubrians&f=false |pàgines=XXXII, 30}}</ref> no se'ls va castigar i van tornar a ser considerats aliats, ja que sembla que només va ser una part dels cenòmans el que s'havia unit a les revoltes. L'any [[49 aC]] van adquirir tots els drets de [[ciutadania romana]] com tots els gals de la [[Gàl·lia Transpadana|Transpadana]].<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0064%3Aentry%3Dcenomani-geo02 |consulta=6 d'agost de 2022 |títol=Cenomani 2 |obra=Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)}}</ref>
Van arribar a Itàlia als voltants del {{segle|VI|-|s}}, van expulsar els [[etruscs]] i es van establir als seus territoris del riu Po. Tots els historiadors coincideixen que van estar sempre a favor dels romans. Durant la invasió dels gals, l'any [[225 aC]], quan els ínsubres i els [[Bois (poble celta)|bois]] van combatre contra Roma, els cenòmans i els [[vènets]] van fer aliança amb la república i van aportar una força de vint mil soldats. També es van mantenir lleials a Roma quan [[Anníbal]] va entrar a Itàlia i el van combatre a la [[Batalla del Trèbia (218 aC)|Batalla de Trèbia]] l'any [[218 aC]], segons diu Titus Livi.<ref>Titus Livi. ''[[Ab Urbe Condita]]'', XXI, 55</ref> Però una vegada acabada la [[Segona Guerra Púnica]], es van unir a la rebel·lió dels gals dirigida per [[Amílcar (200 aC)|Amílcar]] l'any [[200 aC]] i l'any següent es van ajuntar als ínsubres, però quan el cònsol [[Gai Corneli Cetege (cònsol)|Gai Corneli Cetege]] els va derrotar el [[197 aC]] en una batalla on van capturar el cartaginès Amílcar,<ref>{{ref-llibre|enllaçautor=Titus Livi |cognom=Livi |nom=Titus |títol=Ab Urbe Condita |url=http://books.google.cat/books?id=RqMNAAAAYAAJ&pg=PA390&dq=Caius+Cornelius+insubrians&hl=ca&sa=X&ei=KS0tUdmEOsqThgfDtYHAAw&ved=0CDoQ6AEwAjgK#v=onepage&q=Caius%20Cornelius%20insubrians&f=false |pàgines=XXXII, 30}}</ref> no se'ls va castigar i van tornar a ser considerats aliats, ja que sembla que només va ser una part dels cenòmans el que s'havia unit a les revoltes. L'any [[49 aC]] van adquirir tots els drets de [[ciutadania romana]] com tots els gals de la [[Gàl·lia Transpadana|Transpadana]].<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0064%3Aentry%3Dcenomani-geo02 |consulta=6 d'agost de 2022 |títol=Cenomani 2 |obra=Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 19:52, 13 set 2022

No s'ha de confondre amb Cenimagnes o Segobriges.
Infotaula de grup humàCenòmans

Situació dels cenòmans prop d'Armòrica
Tipustribu
Part deaulercs
Grups relacionatsbrannovices, diablintes i eburovices
Geografia
Originari deGàl·lia Cèltica Modifica el valor a Wikidata

Els cenòmans[1] (llatí Cenomani) van ser un poble de la Gàl·lia Cèltica. Vivien a l'est dels carnuts entre el riu Sena i el Loira, a la zona del Maine. La seva ciutat principal era, segons Claudi Ptolemeu, Vindinum. Es van unir a Vercingetòrix en el gran aixecament dels gals contra Cèsar l'any 52 aC i van enviar cinc mil guerrers a Alèsia. Juli Cèsar els anomena Aulerci Cenomani. Segons Plini el Vell,[2] els cenòmans tenien un assentament vora Massàlia, entre la tribu dels volques, i van marxar amb ells cap a Itàlia.[3]

A la Gàl·lia Cisalpina

Un altre grup de cenòmans vivia a la Gàl·lia Cisalpina, al nord del Po, entre els ínsubres a l'oest i els vènets a l'est. Les seves ciutats principals eren Brixia i Verona, segons Titus Livi, i Brixia i Cremona segons Plini el Vell. Claudi Ptolemeu també els hi assigna Bèrgam i Màntua.

Van arribar a Itàlia als voltants del segle vi aC, van expulsar els etruscs i es van establir als seus territoris del riu Po. Tots els historiadors coincideixen que van estar sempre a favor dels romans. Durant la invasió dels gals, l'any 225 aC, quan els ínsubres i els bois van combatre contra Roma, els cenòmans i els vènets van fer aliança amb la república i van aportar una força de vint mil soldats. També es van mantenir lleials a Roma quan Anníbal va entrar a Itàlia i el van combatre a la Batalla de Trèbia l'any 218 aC, segons diu Titus Livi.[4] Però una vegada acabada la Segona Guerra Púnica, es van unir a la rebel·lió dels gals dirigida per Amílcar l'any 200 aC i l'any següent es van ajuntar als ínsubres, però quan el cònsol Gai Corneli Cetege els va derrotar el 197 aC en una batalla on van capturar el cartaginès Amílcar,[5] no se'ls va castigar i van tornar a ser considerats aliats, ja que sembla que només va ser una part dels cenòmans el que s'havia unit a les revoltes. L'any 49 aC van adquirir tots els drets de ciutadania romana com tots els gals de la Transpadana.[6]

Referències

  1. ↑ Cèsar, Juli. «Llibre VII, LXXV.3». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 71. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938. 
  2. ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, III, 19-23
  3. ↑ Smith, William (ed.). «Cenomani». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 6 agost 2022].
  4. ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXI, 55
  5. ↑ Livi, Titus. Ab Urbe Condita, p. XXXII, 30. 
  6. ↑ Smith, William (ed.). «Cenomani 2». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 6 agost 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cenòmans&oldid=30634734»