Transport blindat de personal: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: cs, fi, fr, hr, it, lt, ur, vi modifica: tr, zh
m Robot substituint el text: (-[[Imatge +[[Fitxer)
Línia 1: Línia 1:
[[Imatge:M113-fort-meade-1965.jpg|thumb|300px|El transport blindat de personal M113 dels Estats Units.]]
[[Fitxer:M113-fort-meade-1965.jpg|thumb|300px|El transport blindat de personal M113 dels Estats Units.]]
Un '''transport blindat de personal''', també conegut per les seves sigles en [[llengua anglesa|anglès]] ''APC'' (''Armoured Personnel Carrier''), és un [[vehicle blindat de combat]] lleuger dissenyat per al trasllat de la [[infanteria]]. Generalment només van armats amb una [[metralladora]] encara que hi poden haver variants que portin armes sense retrocés, [[míssil]]s guiats anticarro o [[Morter (arma)|morters]]. Els APC no estan dissenyats per prendre part d'un combat directe, sinó per portar les tropes al camp de batalla segures de la [[metralla]] i emboscades.
Un '''transport blindat de personal''', també conegut per les seves sigles en [[llengua anglesa|anglès]] ''APC'' (''Armoured Personnel Carrier''), és un [[vehicle blindat de combat]] lleuger dissenyat per al trasllat de la [[infanteria]]. Generalment només van armats amb una [[metralladora]] encara que hi poden haver variants que portin armes sense retrocés, [[míssil]]s guiats anticarro o [[Morter (arma)|morters]]. Els APC no estan dissenyats per prendre part d'un combat directe, sinó per portar les tropes al camp de batalla segures de la [[metralla]] i emboscades.


Línia 25: Línia 25:


== APC vs. IFV ==
== APC vs. IFV ==
[[Imatge:BTR-80 and Bradley.jpg|thumb|300px|Un APC, el BTR-80 rus (dreta), davant un IFV, el M2 Bradley nord-americà.]]
[[Fitxer:BTR-80 and Bradley.jpg|thumb|300px|Un APC, el BTR-80 rus (dreta), davant un IFV, el M2 Bradley nord-americà.]]
La idea de l'APC s'ha transformat en l'època actual en el [[vehicle de combat d'infanteria]] (IFV), en el que les tropes poden combatre utilitzant les seves armes a través de ranures del vehicle, en lloc de ser transportats només.
La idea de l'APC s'ha transformat en l'època actual en el [[vehicle de combat d'infanteria]] (IFV), en el que les tropes poden combatre utilitzant les seves armes a través de ranures del vehicle, en lloc de ser transportats només.



Revisió del 21:57, 22 des 2008

El transport blindat de personal M113 dels Estats Units.

Un transport blindat de personal, també conegut per les seves sigles en anglès APC (Armoured Personnel Carrier), és un vehicle blindat de combat lleuger dissenyat per al trasllat de la infanteria. Generalment només van armats amb una metralladora encara que hi poden haver variants que portin armes sense retrocés, míssils guiats anticarro o morters. Els APC no estan dissenyats per prendre part d'un combat directe, sinó per portar les tropes al camp de batalla segures de la metralla i emboscades.

En el seu disseny, els transports blindats de personal utilitzen un sistema de tracció a erugues, com el M-113 els Estats Units i el FV432 britànic, o amb rodes com el VAB -francès, el Boxer MRAV alemany i el BTR soviètic.

Història

Durant la I Guerra Mundial, quan es va desenvolupar el carro de combat, el Mark V britànic estava dissenyat amb un petit compartiment per transportar tropes. Aquest model pot ser considerat com el primer transport blindat de personal (APC), encara que al 1918 el Mark IX podia portar fins a 30 persones.

Fins i tot, en la Segona Guerra Mundial, els APC eren senzills vehicles blindats amb la capacitat de transportar tropes, que posteriorment evolucionaria a vehicles específicament dissenyats per a aquestes tasques.

El 1944, el General Guy Simonds va ordenar la conversió de 72 obusos autopropulsats M7 Priest a transports blindats de personal. A causa que eren vehicles per a reemplaçaments, els canons d'obús estaven desgastats. La peça d'artilleria va ser eliminada i es va tancar el forat amb l'acer disponible. El nou vehicle va rebre el nom de Kangaroo. Més tard, els tancs canadencs Ram van ser utilitzats com a base per a la majoria de les conversions, ja que llavors era obsolet.

Després de la guerra es van desenvolupar diferents APC especialitzats. Els Estats Units van fabricar una sèrie de vehicles de tracció a erugues, culminant en el M113, del qual es van construir 80.000 unitats. La Unió Soviètica va desenvolupar la sèrie de vehicles blindats BTR (literalment "transport blindat"). A finals dels anys 1980, Israel va transformar els seus tancs T-55 en APC, obtenint com a resultat un dels blindats més ben protegits, el IDF Achzarit.

Tecnologia

La majoria dels transports blindats de personal utilitzen un motor dièsel comparable al que usen un camió gran o un autobús urbà. El M113 portava el mateix motor que l'autobús comú de General Motors.

La majoria dels APC són amfibis. Els vehicles de tracció a erugues utilitzen les seves cadenes per moure's en l'aigua, mentre que els que utilitzen rodes només estan equipats amb motors específics. La velocitat típica en l'aigua són de 3 a 6 km/h i requereix aigües tranquil·les amb uns bons punts d'entrada i sortida.

Com a blindatge, els transports blindats utilitzen generalment acer o alumini, que és suficient com a protecció contra armes petites i la majoria de la metralla. Tanmateix, aquest blindatge és insuficient per a la majoria de les armes anticarro.

L'armament habitual d'un APC consta d'una metralladora pesada de calibre 12,7 o 14,5 mm. Sol estar muntada en la part superior del vehicle, en ocasions amb proteccions per al tirador o en una petita torreta. Algunes vegades porta al seu lloc un llançagranades automàtic.

APC vs. IFV

Un APC, el BTR-80 rus (dreta), davant un IFV, el M2 Bradley nord-americà.

La idea de l'APC s'ha transformat en l'època actual en el vehicle de combat d'infanteria (IFV), en el que les tropes poden combatre utilitzant les seves armes a través de ranures del vehicle, en lloc de ser transportats només.

L'experiència real en combat, tanmateix, ha demostrat que la infanteria no pot lluitar amb eficàcia des del seu vehicle i que un atac és pràcticament un suïcidi. Com a resultat, la majoria dels vehicles d'infanteria no tenen les ranures de tret, cobrint-los amb blindatge addicional. En els nous dissenys, aquestes ranures s'ometen completament.

En conseqüència, la major diferència entre els APC i els IFV és actualment el tipus d'armament que porten: els vehicles d'infanteria porta armament pesat com canons automàtics de 20 a 40 mm amb capacitat anticarro, mentre que els transports de personal només porten metralladores.

Molts dissenys d'APC s'han convertits en IFV afegint-los un canó automàtic, i molts xassís tenen una versió de transport de personal amb metralladora i llançagranades i de vehicle d'infanteria amb canó. La raó per a això pot ser els costos o la necessitat de més espai interior, ja que el canó automàtic i la seva munició redueix la capacitat de tropes que pot portar.

Galeria


Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Transport blindat de personal