Art otonià: diferència entre les revisions
m Format |
m Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica. |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
L'imperi otonià, anomenat així per referència al seu primer regnant [[Otó el Gran]],<ref name=:2>{{Ref-web|títol=Ottonian art|url=https://www.oxfordreference.com/view/10.1093/oi/authority.20110803100257692|consulta=2021-04-12|doi=10.1093/oi/authority.20110803100257692|llengua=anglès}}</ref> abastava territoris de l'actual [[Alemanya]], [[Suïssa]], i nord i centre d'[[Itàlia]]. Per consolidar el seu poder i prestigi va impulsar la creació artística dins el seu territori, fet que va coincidir temporalment amb un període de creixement i reforma a l'església, i això va generar una atmosfera molt favorable pel desenvolupament de les arts. A aquest ressorgiment de les [[art]]s, se li ha dit també "renaixement otonià", en el mateix sentit que es parla de "[[renaixement carolingi]]" per a referir-se al ressorgiment posterior a la coronació de [[Carlemany]] en l'any [[800]].<ref name=:0>{{Ref-web|url=https://www.metmuseum.org/toah/hd/oton/hd_oton.htm|consulta=2021-04-06|títol=Ottonian Art|editor=MET}}</ref><ref name=:3>{{Ref-web|títol=Ottonian Art Definition, Paintings, Sculptures Artists and Artworks|url=https://www.theartist.me/art-movement/ottonian-art/|consulta=2021-04-12|llengua=en-US}}</ref> |
L'imperi otonià, anomenat així per referència al seu primer regnant [[Otó el Gran]],<ref name=:2>{{Ref-web|títol=Ottonian art|url=https://www.oxfordreference.com/view/10.1093/oi/authority.20110803100257692|consulta=2021-04-12|doi=10.1093/oi/authority.20110803100257692|llengua=anglès}}</ref> abastava territoris de l'actual [[Alemanya]], [[Suïssa]], i nord i centre d'[[Itàlia]]. Per consolidar el seu poder i prestigi va impulsar la creació artística dins el seu territori, fet que va coincidir temporalment amb un període de creixement i reforma a l'església, i això va generar una atmosfera molt favorable pel desenvolupament de les arts. A aquest ressorgiment de les [[art]]s, se li ha dit també "renaixement otonià", en el mateix sentit que es parla de "[[renaixement carolingi]]" per a referir-se al ressorgiment posterior a la coronació de [[Carlemany]] en l'any [[800]].<ref name=:0>{{Ref-web|url=https://www.metmuseum.org/toah/hd/oton/hd_oton.htm|consulta=2021-04-06|títol=Ottonian Art|editor=MET}}</ref><ref name=:3>{{Ref-web|títol=Ottonian Art Definition, Paintings, Sculptures Artists and Artworks|url=https://www.theartist.me/art-movement/ottonian-art/|consulta=2021-04-12|llengua=en-US}}</ref> |
||
[[Fitxer:Christ Magdeburg Cathedral Met 41.100.157.jpg|alt=Voris de Magdeburg|miniatura|Voris de Magdeburg]] |
[[Fitxer:Christ Magdeburg Cathedral Met 41.100.157.jpg|alt=Voris de Magdeburg|miniatura|Voris de Magdeburg]] |
||
El concepte d'art otonià va ser creat l'any [[1890]] per Hurbert Janitscheck. En l'art otonià hi van confluir tres tradicions: l'[[antiguitat tardana]] (especialment de l'art del nord d'[[Itàlia]]) el període [[Art carolingi|carolingi]], i l'art de l'[[Imperi Romà d'Orient]]. Gran part de la producció artística otoniana es va fer en monestirs i es caracteritza per tenir un contingut principalment religiós. A nivell estètic és un estil més decoratiu que descriptiu, amb un punt carregós, i posa molta atenció en l'expressió i utilitza colors intensos, a diferència d'estils anteriors més sobris i naturalistes com ara l'[[art carolingi]].<ref name=:0/><ref name=:1>{{Ref-web|títol=Ottonian art|url=https://www.britannica.com/art/Ottonian-art|consulta=2021-04-06|llengua=anglès}}</ref><ref name= |
El concepte d'art otonià va ser creat l'any [[1890]] per Hurbert Janitscheck. En l'art otonià hi van confluir tres tradicions: l'[[antiguitat tardana]] (especialment de l'art del nord d'[[Itàlia]]) el període [[Art carolingi|carolingi]], i l'art de l'[[Imperi Romà d'Orient]]. Gran part de la producció artística otoniana es va fer en monestirs i es caracteritza per tenir un contingut principalment religiós. A nivell estètic és un estil més decoratiu que descriptiu, amb un punt carregós, i posa molta atenció en l'expressió i utilitza colors intensos, a diferència d'estils anteriors més sobris i naturalistes com ara l'[[art carolingi]].<ref name=:0/><ref name=:1>{{Ref-web|títol=Ottonian art|url=https://www.britannica.com/art/Ottonian-art|consulta=2021-04-06|llengua=anglès}}</ref><ref name=:3/> |
||
Podem trobar la majoria d'expressions artístiques d'aquest estil en la [[pintura]], la talla de [[vori]] i l'[[escultura]]. Mentre que les talles de vori van ser creades amb una finalitat principalment [[Litúrgia|litúrgica]], les escultures d'aquest estil van ser concebudes a gran escala i amb un ús preeminent del [[bronze]]. També cal destacar especialment l'[[orfebreria]] otoniana, sobretot pel que fa als relleus dels altars i a les portades de manuscrits.<ref name= |
Podem trobar la majoria d'expressions artístiques d'aquest estil en la [[pintura]], la talla de [[vori]] i l'[[escultura]]. Mentre que les talles de vori van ser creades amb una finalitat principalment [[Litúrgia|litúrgica]], les escultures d'aquest estil van ser concebudes a gran escala i amb un ús preeminent del [[bronze]]. També cal destacar especialment l'[[orfebreria]] otoniana, sobretot pel que fa als relleus dels altars i a les portades de manuscrits.<ref name=:2/> Pel que fa a l'arquitectura, hi trobem menys expressions i són molt més conservadores, ja que la majoria són només una racionalització de l'estil carolingi.<ref name=:0/><ref name=:1/> |
||
Algunes de les obres més destacables de l'art otonià són les [[Sitra|sitres]] de Godofred i Basilewsky, el [[Codex Aureus d'Echternach]], ''L'expulsió d'Adam i Eva'' de les portes de Bernward a la catedral d'[[Hildesheim]], els voris de la [[Dedicació]] de [[Magdeburg]], la creu de Gero de la [[catedral de Colònia]], i la placa de vori de ''Tres dones santes al sepulcre''.<ref name= |
Algunes de les obres més destacables de l'art otonià són les [[Sitra|sitres]] de Godofred i Basilewsky, el [[Codex Aureus d'Echternach]], ''L'expulsió d'Adam i Eva'' de les portes de Bernward a la catedral d'[[Hildesheim]], els voris de la [[Dedicació]] de [[Magdeburg]], la creu de Gero de la [[catedral de Colònia]], i la placa de vori de ''Tres dones santes al sepulcre''.<ref name=:3/> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 23:53, 27 set 2022
L'art otonià és un estil artístic englobat en l'art preromànic que es va manifestar sobretot en les arts menors. Va desenvolupar-se principalment a Alemanya des de mitjan segle x fins a mitjan segle xi, durant la dinastia saxona del Sacre Imperi Romanogermànic, i va acabar amb el final del regnat d'Otó III.[1][2]
L'imperi otonià, anomenat així per referència al seu primer regnant Otó el Gran,[3] abastava territoris de l'actual Alemanya, Suïssa, i nord i centre d'Itàlia. Per consolidar el seu poder i prestigi va impulsar la creació artística dins el seu territori, fet que va coincidir temporalment amb un període de creixement i reforma a l'església, i això va generar una atmosfera molt favorable pel desenvolupament de les arts. A aquest ressorgiment de les arts, se li ha dit també "renaixement otonià", en el mateix sentit que es parla de "renaixement carolingi" per a referir-se al ressorgiment posterior a la coronació de Carlemany en l'any 800.[4][5]
El concepte d'art otonià va ser creat l'any 1890 per Hurbert Janitscheck. En l'art otonià hi van confluir tres tradicions: l'antiguitat tardana (especialment de l'art del nord d'Itàlia) el període carolingi, i l'art de l'Imperi Romà d'Orient. Gran part de la producció artística otoniana es va fer en monestirs i es caracteritza per tenir un contingut principalment religiós. A nivell estètic és un estil més decoratiu que descriptiu, amb un punt carregós, i posa molta atenció en l'expressió i utilitza colors intensos, a diferència d'estils anteriors més sobris i naturalistes com ara l'art carolingi.[4][6][5]
Podem trobar la majoria d'expressions artístiques d'aquest estil en la pintura, la talla de vori i l'escultura. Mentre que les talles de vori van ser creades amb una finalitat principalment litúrgica, les escultures d'aquest estil van ser concebudes a gran escala i amb un ús preeminent del bronze. També cal destacar especialment l'orfebreria otoniana, sobretot pel que fa als relleus dels altars i a les portades de manuscrits.[3] Pel que fa a l'arquitectura, hi trobem menys expressions i són molt més conservadores, ja que la majoria són només una racionalització de l'estil carolingi.[4][6]
Algunes de les obres més destacables de l'art otonià són les sitres de Godofred i Basilewsky, el Codex Aureus d'Echternach, L'expulsió d'Adam i Eva de les portes de Bernward a la catedral d'Hildesheim, els voris de la Dedicació de Magdeburg, la creu de Gero de la catedral de Colònia, i la placa de vori de Tres dones santes al sepulcre.[5]
Referències
- ↑ Reading Medieval Latin, de Kenneth Sidwell. Editorial Cambridge University Press, 1995. (anglès)
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.139. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014].
- ↑ 3,0 3,1 «Ottonian art» (en anglès). DOI: 10.1093/oi/authority.20110803100257692. [Consulta: 12 abril 2021].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Ottonian Art». MET. [Consulta: 6 abril 2021].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Ottonian Art Definition, Paintings, Sculptures Artists and Artworks» (en anglès americà). [Consulta: 12 abril 2021].
- ↑ 6,0 6,1 «Ottonian art» (en anglès). [Consulta: 6 abril 2021].
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Art otonià |