Aspazija: diferència entre les revisions
m Enllaços a Google Llibres en català |
|||
| Línia 36: | Línia 36: | ||
[[Categoria:Morts a Riga]] |
[[Categoria:Morts a Riga]] |
||
[[Categoria:Distingits amb l'Orde de les Tres Estrelles]] |
[[Categoria:Distingits amb l'Orde de les Tres Estrelles]] |
||
[[Categoria:Naixements del 1865]] |
|||
Revisió del 23:59, 18 oct 2022
 Aspazija al 1920  | |
| Nom original | (lv) Johanna Emīlija Lizete Rozenberga |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Elza Rozenberga 4 març 1865 (Julià) Mitava parish (en)  |
| Mort | 5 novembre 1943 (78 anys) Dubulti (Letònia) (en) |
| Sepultura | Cementiri Rainis |
| Diputada del parlament letó | |
| | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poesia |
| Lloc de treball | Riga |
| Ocupació | Escriptora, poeta i dramaturga |
| Gènere | Poesia - Dramatúrgia |
| Llengua | letó |
| Família | |
| Cònjuge | Rainis |
Premis | |
   | |
Aspazija és el nom de ploma d'Elza Pliekšāne nom de naixement Elza Rozenberga (Pagasts Zaļenieku (prop de Jelgava), 16 de març de 1865 - Jurmala,5 de novembre de 1943),[1] va ser una poeta i dramaturga de Letònia. Aspazija és la transliteració en letó d'Aspàsia (un gènere d'orquídia).[2]
Biografia
Aspazija va néixer a la vora de Jelgava el 1865, on va estudiar i es va involucrar en organitzacions juvenils.
Amb els anys, ella es va anar interessant per la literatura i forma part del «nou corrent» (en letó: Jaunā strāva), on va conèixer un dels seus líders, Jānis Pliekšāns (més conegut com a Rainis), editor d'un diari, poeta i advocat. La parella es va casar el 1897 i van viure durant un temps a Panevėžys a Lituània. Van ser condemnats a l'exili per Rússia des de 1897 fins a 1903 i després es van traslladar a viure a Suïssa des de 1905 fins a 1920. Al seu retorn a la Letònia independent després de la Primera Guerra Mundial, va prendre part en el moviment feminista. Aspazija també es va unir al Partit Socialdemòcrata Obrer Letó i va ser membre de totes les sessions del Saeima des de 1920 a 1934.[3]
Obres literàries
Els primers treballs d'Aspazija van ser realistes, però la major part de la seva producció és neoromàntica. Algunes obres tenen una mirada nostàlgica cap al passat, per exemple, la peça Vaidelote (un servent dels déus a la mitologia lituana), escrita el 1894, i situada en el segle xiv del Gran Ducat de Lituània.[4]
Referències
- ↑ Zirin, Mary; Livezeanu, Irina; Worobec, Christine D.; Farris, June Pachuta. Women and Gender in Central and Eastern Europe, Russia, and Eurasia: A Comprehensive Bibliography Volume I: Southeastern and East Central Europe (Edited by Irina Livezeanu with June Pachuta Farris) Volume II: Russia, the Non-Russian Peoples of the Russian (en anglès). Routledge, 2015-03-26. ISBN 978-1-317-45196-9.
- ↑ Roszkowski, Wojciech; Kofman, Jan. Biographical Dictionary of Central and Eastern Europe in the Twentieth Century (en anglès). Routledge, 2016-07-08. ISBN 978-1-317-47593-4.
- ↑ Meškova, Sandra «Two mothers of Latvian literature: Aspazija and Anna Brigadere». Journal of Baltic Studies, 34, 3, 01-09-2003, pàg. 276–297. DOI: 10.1080/01629770300000091. ISSN: 0162-9778.
- ↑ Daugirdaitė, Solveiga «Who could we refer to as Lithuanian Aspazija and Rainis?». Aspazija un mūsdienas: dzimums, nācija, radošie izaicinājumi, 2016, pàg. 287–296.
Bibliografia
- Stahnke Astrida B., Aspazija: her life and her drama, University Press of America, Lanham, 1984, ISBN 0-8191-3681-6.
- Meskova Sandra, « Two mothers of Latvian literature : Aspazija and Anna Brigadere » dans Journal of Baltic studies. 34.3, 2003, pp.276-297.
- Nesaule Agate, « What happened to Aspazija? In search of feminism in Latvia » dans Hecate. 18.2, 1992, pp. 112-125, ISSN 0311-4198.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aspazija |