Dodecafonisme

El dodecafonisme, del grec dodeka (dotze) i fonos (so), és una tècnica de composició en la que es dóna la mateixa importància a les dotze notes de l'escala cromàtica, a diferència d'altres sistemes en els que hi ha una nota central i les altres compleixen relacions harmòniques. Utilitza plenament els dotze sons de l'escala cromàtica, rebutja el sistema tonal i estableix altres bases de composició.

Tècnica de composició ideada per Arnold Schönberg (1923) que consisteix a estructurar cada obra musical sobre una sèrie de dotze sons (les notes de l'escala cromàtica), presentats un sol cop i en un ordre determinat pel compositor. La sèrie pot oferir quatre modalitats: original, retrògrada (interpretació de l'original en sentit contrari), inversió de l'original (en la qual els intervals originals són interpretats en mode contrari) i retrògrada de la inversió. Pot ésser emprada en totes les seves transposicions i aparèixer en posició horitzontal, vertical o bé en una combinació d'ambdues. El mètode dodecatònic fou considerat la màxima creació musical de l'avantguardisme, i els principals compositors foren el mateix Schönberg, A.Berg i A. Webern. Posteriorment, donà origen al serialisme. La introducció del mètode dodecatònic a Catalunya fou obra de Robert Gerhard, deixeble directe de Schönberg, amb el Quintet per a instruments de vent (1933).

Com compondre una peça dodecafònica

1) A partir de l'escala cromàtica:

2) Construïm una sèrie, la sèrie dodecafònica, ordenant lliurement cada una de les notes de la sèrie cromàtica:

3) Construïm la sèrie retrògada

4) Construïm la sèrie invertida

5) Construïm la sèrie retrògrada invertida

6) A continuació ja podem escriure les notes a la partitura, amb les següents condicions:

• Hem de començar amb una de les sèries i copiar totes les notes seguint el mateix ordre, amb les figures que vulguem.
• Podem continuar amb la mateixa sèrie o amb una altra, i anar repetint el procés fins que tinguem acabada la composició.