Vés al contingut

Lluís Enric de Borbó-Condé: diferència entre les revisions

m
Robot substituint el text: (-Revolució francesa +Revolució Francesa)
m (Robot substituint el text: (-[[Imatge +[[Fitxer))
m (Robot substituint el text: (-Revolució francesa +Revolució Francesa))
La parella aviat observà la seva incompatibilitat. Així, l'any [[1780]] pràcticament feien vides per separat. El duc de Borbó començà un idili públic amb la cantant d'opera Marguerite Michelot de qui tingué dues filles il·legítimes.
 
Durant la [[Revolució francesaFrancesa]], el duc acompanyà al seu pare a l'exili anglès, sobrevivint d'aquesta forma a una mort segura. No fou fins el període de [[Napoleó I de França]] que la família Condé pogué retornar a [[França]] recuperant el seu estatus públic i la seva fortuna. Ara bé, l'any [[1804]], l'emperador decidí executar al príncep [[Lluís Antoni de Borbó-Condé (duc d'Enghien)|Lluís Antoni de Borbó-Condé]] per la seva pressumpta participació a un complot en contra de l'emperador.
 
Amb la mort del duc d'Enghien l'any [[1804]] i com a conseqüència de la inexistència d'altres hereus masculins, la Casa de Condé acabà definitivament l'any [[1830]] amb la mort de Lluís Enric. L'any [[1829]], el príncep redactà un testament en el qual donava 2 milions de francs francesos al baró de Feuchères així com els castells i propietats de Saint-Leu, Taverny, Enghien, Montmorency i Montefontaine amb la condició que construís un orfanat pels fills dels soldats de l'exèrcit Condé i Vendée. La resta de la seva fortuna, més de 66 milions de francs francesos, era cedida al seu nebot i fillol, el príncep [[Enric d'Orleans (duc d'Aumale)|Enric d'Orleans]], fill del rei [[Lluís Felip I de França]].
851.856

modificacions