Braquiürs

Braquiürs

Brachyura
Liocarcinus vernalis
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Malacostraca
Ordre	Decapoda
Infraordre	Brachyura Linnaeus

Els braquiürs (Brachyura) formen un infraordre de crustacis decàpodes pleociemats, l'infraordre més nombrós; inclou la majoria del que hom coneix popularment com a crancs. Són dels crustacis més coneguts.

Morfologia

El cefalotòrax dels braquiürs és generalment més ample que llarg i està deprimit, és a dir, aixafat dorsoventralment. Porta inserits ventralment, com tots els decàpodes, cinc parells de pereiopodis o potes locomotores. El primer d'aquests cinc parells d'apèndix està transformat, com en molts altres decàpodes, en unes pinces que sovint s'han desenvolupat molt i, sovint, de manera asimètrica. Les usen per a la captura de l'aliment, per a la defensa i per a la comunicació social. L'últim parell de pereiopodis també pot estar modificat i tenir la forma d'un parell d'aletes.

El tret més característic, al qual fa referència el seu nom científic, és una extrema reducció de les dimensions de l'abdomen, que és una mica més gran que un apèndix que porten enganxat a la cara ventral del cefalotòrax. S'interpreta aquest tret com una adaptació a una marxa eficaç, traslladant el centre de gravetat damunt les potes. Els apèndixs de l'abdomen també s'han reduït, manquen els uropodis i en els mascles només resten els pleopodis copuladors. Les femelles, que tenen l'abdomen més ample, fan servir els seus quatre parells de pleopodis per subjectar els ous.

La mida dels braquiürs és molt variada, amb espècies que arriben amb prou feines al centímetre i d'altres que passen del mig metre. Entre ells es troben els artròpodes de major massa corporal.

Desplaçament

Els crancs solen desplaçar-se molt àgilment i de manera molt característica, ja que ho poden fer en totes direccions però especialment de costat; aquesta rapidesa afavoreix el desenvolupament d'una existència gairebé amfíbia. Alguns crancs són capaços de nedar amb eficàcia, sobretot els de la família dels portúnids (per ex., Callinectes sapidus), amb les potes posteriors aplanades que fan la funció d'unes aletes amb les que controlen la natació.

Hàbitat

Els crancs són bentònics, encara que també hi ha espècies que viuen, per exemple, entre els sargassos. Es troben a totes les profunditats, amb algunes estirps pròpies de fons abissals i altres en les aigües superficials, al costat de la costa. Són bastants els que passen una part del temps fora de l'aigua. Encara que la majoria dels braquiürs són marins, també existeixen formes d'aigua dolça i salabrosa, com en aiguamolls i estuaris.

Sistemàtica

Aquest gran infraordre conté 24 superfamílies i 74 famílies que, d'acord amb la NCBI, s'agrupen en dues seccions:

1. Podotremata o Dromiacea, de Haan, 1833.
2. Eubrachyura, de Saint Laurent, 1980.

1. Podotremata Cyclodorippoidea, Ortmann, 1892 Dromioidea, de Haan, 1833 Homolodromioidea Alcock, 1900 Homoloidea, de Haan, 1839 Raninoidea, de Haan, 1839 Grapsus grapsus Mictyris longicarpus

2. Eubrachyura Bellioidea, Dana, 1852 Bythograeoidea, Williams, 1980 Calappoidea, Milne Edwards, 1837 Cancroidea, Latreille, 1802 Cryptochiroidea, Paulson, 1875 Dorippoidea, MacLeay, 1838 Gecarcinucoidea, Rathbun, 1904 Grapsoidea, MacLeay, 1838 Hymenosomatoidea, MacLeay, 1838 Leucosioidea, Samouelle, 1819 Majoidea, Samouelle, 1819 Ocypodoidea, Rafinesque, 1815 Parthenopoidea, MacLeay, 1838 Pinnotheroidea, de Haan, 1833 Portunoidea, Rafinesque, 1815 Potamoidea, Ortmann, 1896 Pseudothelphusoidea, Ortmann, 1893 Retroplumoidea, Gill, 1894 Xanthoidea, MacLeay, 1838

Les superfamílies més nombroses són Xanthoidea (11 famílies), Majoidea (8 famílies), Cancroidea (6 famílies) i Grapsoidea (6 famílies).

Gastronomia

Els crancs suposen una cinquena part dels crustacis marins capturats a tot el món, amb prop d'un milió i mig de tones consumides anualment. Destaquen en ordre decreixent, Portunus trituberculatus, Portunus pelagicus, algunes espècies del gènere Chionoecetes, el Callinectes sapidus, espècies del gènere Charybdis, Cancer pagurus, Cancer magister i Scylla serrata, amb unes captures anuals al voltant de les 20.000 tones.

Fotos de crancs

• 
  Corystes cassivelaunus
• 
  Liocarcinus vernalis
• Geocarcinus ruricola
  Geocarcinus ruricola
• 
  Eriphia verrucosa
• 
  Thia scutellata
• 
  Macrocheira kaempferi
• 
  Ocypode quadrata
• 
  Uca pugnax
• 
  Hepatus epheliticus
• 
  Atelecyclus rotundatus
• 
  Stenorhynchus seticornis
• 
  Lyreidus tridentatus

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Braquiürs

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.