Agapito Marazuela Albornos: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Agapito Marazuela Albornos''' ([[Valverde del Majano]], [[Província de Segòvia|Segòvia]], [[1891]] - [[Segòvia]], [[1983]]) va ser un folclorista, musicòleg i destacat [[dolçaina|dolçainer]] [[Espanya|espanyol]]. Es va dedicar durant tota la seva vida a recopilar la tradició musical [[Castella|castellana]], amenaçada d'extinció (tonades i romanços populars, melodies per a [[tamboril]] i [[dolçaina]]). Va postular l'origen [[ |
'''Agapito Marazuela Albornos''' ([[Valverde del Majano]], [[Província de Segòvia|Segòvia]], [[1891]] - [[Segòvia]], [[1983]]) va ser un folclorista, musicòleg i destacat [[dolçaina|dolçainer]] [[Espanya|espanyol]]. Es va dedicar durant tota la seva vida a recopilar la tradició musical [[Castella|castellana]], amenaçada d'extinció (tonades i romanços populars, melodies per a [[tamboril]] i [[dolçaina]]). Va postular l'origen [[berbers|berber]] de la música castellana. |
||
Als catorze anys es guanyava ja la vida |
Als catorze anys es guanyava ja la vida com [[dolçaina|dolçainer]], i aquesta va ser la seva professió durant les dues primeres dècades del [[segle XX]]. Va ser també un destacat [[guitarra|guitarrista]]. En [[1932]] va ingressar en el [[PCE]]. Aquest mateix any va publicar una de les seves obres més importants, ''Cancionero de Castella la Vella''. Quatre anys després, les [[Joventuts Socialistes Unificades]] li van encarregar seleccionar els grups folklòrics que actuarien a [[Olimpíada Popular|l'Olimpíada de Barcelona]] de [[1936]] (la "Olimpíada roja"). En iniciar-se la [[guerra civil espanyola]], va escapar de [[Salamanca]] a [[Madrid]], on va passar gairebé tot el temps que va durar la contesa. Va passar gran part de la postguerra en diferents presons com [[Madrid]], [[Burgos]], [[Ocaña]] i [[Vitòria]]. En [[1964]] va publicar la seva ''Cancionero segoviano''. Va fundar una escola de [[dolçaina]] a [[Segòvia]]. En la seva memòria es concedeix anualment el Premi Nacional de Folklore "Agapito Marazuela".<ref>[http://jsanzoli.iespana.es/paginas/premio/premio.html Sobre el premi]</ref> |
||
== Discografia == |
== Discografia == |
||
Revisió del 01:01, 13 gen 2009
Agapito Marazuela Albornos (Valverde del Majano, Segòvia, 1891 - Segòvia, 1983) va ser un folclorista, musicòleg i destacat dolçainer espanyol. Es va dedicar durant tota la seva vida a recopilar la tradició musical castellana, amenaçada d'extinció (tonades i romanços populars, melodies per a tamboril i dolçaina). Va postular l'origen berber de la música castellana.
Als catorze anys es guanyava ja la vida com dolçainer, i aquesta va ser la seva professió durant les dues primeres dècades del segle XX. Va ser també un destacat guitarrista. En 1932 va ingressar en el PCE. Aquest mateix any va publicar una de les seves obres més importants, Cancionero de Castella la Vella. Quatre anys després, les Joventuts Socialistes Unificades li van encarregar seleccionar els grups folklòrics que actuarien a l'Olimpíada de Barcelona de 1936 (la "Olimpíada roja"). En iniciar-se la guerra civil espanyola, va escapar de Salamanca a Madrid, on va passar gairebé tot el temps que va durar la contesa. Va passar gran part de la postguerra en diferents presons com Madrid, Burgos, Ocaña i Vitòria. En 1964 va publicar la seva Cancionero segoviano. Va fundar una escola de dolçaina a Segòvia. En la seva memòria es concedeix anualment el Premi Nacional de Folklore "Agapito Marazuela".[1]
Discografia
- Folclore castellano. Discos Columbia, 1975.
Bibliografia
Obres seves
- Agapito Marazuela Albornos: Cancionero de Castilla. / Agapito Marazuela Albornos. Madrid: Diputación Provincial, Delegación Cultural, 1981, ISBN 978-84-500-5150-6.(Primera edición 1932)
- Agapito Marazuela Albornos:Cancionero de Castilla Reedición Editorial Endymion, 1997 (reedición?) ISBN 84-7731-258-3
Obras sobre ell o la seva obra
- Fernández Cocero, Pedro: Agapito Marazuela, el último juglar castellano. Santander, 1976. ISBN 84-400-1756-1
- Manuel González Herrero: Agapito Marazuela o el despertar del alma castellana. Segovia, Diputación Provincial de Segovia, 1985. ISBN 84-505-1905-5.
- Sanz, Ignacio; Santos, Claudia de: Agapito, pito, pito: fabulación sobre la infancia de Agapito Marazuela. Ramillete de folklore infantil Ediciones de la Torre / Madrid, 1988 ISBN 978-84-86587-33-8
- Urrialde Martín, Eugenio: Apuntes sobre el maestro : libro homenaje a Agapito Marazuela. Comisión Homenaje a Agapito Marazuela El Adelantado de Segovia. 1984. ISBN 84-505-0287-X
Curiositats
- Hi ha un documental sobre Agapito Marazuela dirigit per Miguel Velasco, 1978 titulat Agapito Marazuela y el Folklore castellano[2]
Referències
Enllaços externs
- Article sobre Agapito Marazuela, a tierrafolk. com Originalment publicat el 1977 s la revista La Calle, firmat per Manuel Domínguez.
- Entrevista a Agapito Marazuela a "Revista de folklore" de la fundació Joaquín Díaz
- Fitxers MIDI amb melodies del Cancionero de Segovia a càrrec de Wenceslao Martínez Calonge. *Duplicat de la pàgina.
- Biografia i algunes fotos
- Homenatge a Agapito Marazuela
- Sobre la seva vida i obra