Batalla d'Aqbat al-Bakr: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Desfets els canvis en la revisió 3204548 de 79.156.67.146 Canvi innecessari que produeix una redirecció
Cap resum de modificació
Línia 26: Línia 26:


==Antecedents==
==Antecedents==
El [[califat de Còrdova]] és l'etapa política de la presència islàmica en la península Ibèrica de major esplendor, encara que de curta durada ja que en la pràctica acabà en el [[1009]] amb la [[fitna]] o guerra civil pel tron que es desencadenà entre els [[àrab]]s, partidaris de l'últim califa legítim [[Hixem II]], els [[berber]]s que donaven suport a [[Sulaiman al-Mustain]], i els successors del primer ministre o hayib, [[Almansor]], que donaven suport al fill d'aquest, [[Muhammad II]].
El [[califat de Còrdova]] és l'etapa política de la presència islàmica en la península Ibèrica de major esplendor, encara que de curta durada ja que en la pràctica acabà en el [[1009]] amb la [[fitna]] o guerra civil pel tron que es desencadenà entre els [[àrab]]s, partidaris de l'últim califa legítim [[Hixem II]], els [[berbers]] que donaven suport a [[Sulaiman al-Mustain]], i els successors del primer ministre o hayib, [[Almansor]], que donaven suport al fill d'aquest, [[Muhammad II]].


El [[comte de Castella]] [[Sanç I Garcia de Castella|Sanç I Garcia]] va ajudar als berbers liderats per Sulaiman al-Mustain, derrotant les tropes de frontera de [[Madina Salim]] (Medinaceli)<ref>{{es}} Luis Suárez Fernández ''Historia de España Antigua y media'' [http://books.google.com/books?id=OeiQxLSvC2IC&pg=PA370&lpg=PA370&dq=batalla+del+vacar+1010&source=web&ots=rQMHMt1Jwh&sig=JcMdrvyCGW1X59KZKksVfnELwow#PPA369,M1]</ref> va entrar a [[Qurtuba]] i deposar a Muhammad II, que va fugir a [[Tulaytula]] (Toledo), on va seguir actuant com a Califa.
El [[comte de Castella]] [[Sanç I Garcia de Castella|Sanç I Garcia]] va ajudar els berbers liderats per Sulaiman al-Mustain, derrotant les tropes de frontera de [[Madina Salim]] (Medinaceli)<ref>{{es}} Luis Suárez Fernández ''Historia de España Antigua y media'' [http://books.google.com/books?id=OeiQxLSvC2IC&pg=PA370&lpg=PA370&dq=batalla+del+vacar+1010&source=web&ots=rQMHMt1Jwh&sig=JcMdrvyCGW1X59KZKksVfnELwow#PPA369,M1]</ref> va entrar a [[Qurtuba]] i deposar a Muhammad II, que va fugir a [[Tulaytula]] (Toledo), on va seguir actuant com a Califa.


El general [[Wadih]] es va reunir amb els nobles catalans el [[1010]] a [[Turtuixa]] (Tortosa)<ref>Xavier Ballestín, ''Història d'Al-Andalus i del Magrib'' [http://books.google.com/books?id=ZvZ2nz30DV8C&pg=PT32&lpg=PT32&dq=wadih+1010&source=web&ots=inDRDnjpz3&sig=ybSTRMz7mjkmjTCVXffwKRGBIJ4#PPT32,M1]</ref>, i aquests van dirigir-se a Tulaytula passant per Madina Salim amb un exèrcit cristià de deu mil homes reclutat per [[Ramon Borrell]], [[comte de Barcelona]], [[Ermengol I d'Urgell|Ermengol I]], [[comte d'Urgell]], i [[Hug I d'Empúries]].
El general [[Wadih]] es va reunir amb els nobles catalans el [[1010]] a [[Turtuixa]] (Tortosa)<ref>Xavier Ballestín, ''Història d'Al-Andalus i del Magrib'' [http://books.google.com/books?id=ZvZ2nz30DV8C&pg=PT32&lpg=PT32&dq=wadih+1010&source=web&ots=inDRDnjpz3&sig=ybSTRMz7mjkmjTCVXffwKRGBIJ4#PPT32,M1]</ref>, i aquests van dirigir-se a Tulaytula passant per Madina Salim amb un exèrcit cristià de deu mil homes reclutat per [[Ramon Borrell]], [[comte de Barcelona]], [[Ermengol I d'Urgell|Ermengol I]], [[comte d'Urgell]], i [[Hug I d'Empúries]].

Revisió del 15:52, 13 gen 2009

Infotaula de conflicte militarBatalla d'Aqbat al-Bakr
Fitna

Modifica el valor a Wikidata
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data2 de juny de 1010
Coordenades38° 12′ N, 5° 00′ O / 38.2°N,5°O / 38.2; -5
LlocEspiel (Còrdova)
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria rebel
Bàndols
Rebels musulmans
Comtat de Barcelona
Comtat d'Urgell
Comtat d'Empúries
Califat de Còrdova
Comandants
Wadih
Ramon Borrell
Ermengol I d'Urgell
Hug I d'Empúries
Sulaiman al-Mustain
Forces
10.000
Cronologia

La batalla d'Aqbat al-Bakr és una de les batalles de la Fitna, la guerra civil que va esclatar en el Califat de Còrdova a la mort d'Abd al-Malik, el fill i successor d'Almansor.

Antecedents

El califat de Còrdova és l'etapa política de la presència islàmica en la península Ibèrica de major esplendor, encara que de curta durada ja que en la pràctica acabà en el 1009 amb la fitna o guerra civil pel tron que es desencadenà entre els àrabs, partidaris de l'últim califa legítim Hixem II, els berbers que donaven suport a Sulaiman al-Mustain, i els successors del primer ministre o hayib, Almansor, que donaven suport al fill d'aquest, Muhammad II.

El comte de Castella Sanç I Garcia va ajudar els berbers liderats per Sulaiman al-Mustain, derrotant les tropes de frontera de Madina Salim (Medinaceli)[1] va entrar a Qurtuba i deposar a Muhammad II, que va fugir a Tulaytula (Toledo), on va seguir actuant com a Califa.

El general Wadih es va reunir amb els nobles catalans el 1010 a Turtuixa (Tortosa)[2], i aquests van dirigir-se a Tulaytula passant per Madina Salim amb un exèrcit cristià de deu mil homes reclutat per Ramon Borrell, comte de Barcelona, Ermengol I, comte d'Urgell, i Hug I d'Empúries.

La batalla

Els dos exèrcits es van trobar a les afores del castell d'El Vacar. Els berbers van iniciar l'avanç, i immediatament la cavalleria catalana va respondre amb una forta càrrega, però els berbers es van obrir per deixar-los passar i encerclar, però Sulaiman al-Mustain no va entendre als militars i va fugir en veure el desenvolupament de la batalla doncs es trobava a la rereguarda, amb bona part de l'exèrcit.

Conseqüències

La coalició va derrocar a Sulaiman al-Mustain i Muhammad II va recuperar Qurtuba, tot i que Sulaiman al-Mustain es retirava cap a Al-Yazira al-Jadrā (Algesires) per embarcar a Àfrica[3] foren enlçats a la Batalla del riu Guadiaro, a prop de Ronda, on va morir Ermengol I. Finalment Muhammad II fou assassinat pels homes de Wadih[4], que va reposar a Hixem II, i la ciutat és saquejada perquè Hixem no pot pagar als catalans[5].

Per evitar que Sanç I Garcia refermés la seva aliança amb Sulaiman, Wadih li va concedir importants places fortes, que es van unir als territoris que el Comtat de Castella havia pres al Regne de Lleó durant la minoria d'edat d'Alfons V de Lleó. La guerra va acabar quan Sulaiman al-Mustain va fer assassinar Hixem II el 1013. En el rerefons també hi havia els problemes amb l'excessiva pressió fiscal necessària per tal de finançar el cost dels esforços bèl·lics.

Referències

  1. (castellà) Luis Suárez Fernández Historia de España Antigua y media [1]
  2. Xavier Ballestín, Història d'Al-Andalus i del Magrib [2]
  3. (castellà) José Antonio Conde Historia de la dominacion de los Arabes en España [3]
  4. (castellà) Biografia de Wadih [4]
  5. L'avanç [5]