Afroperuans: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Repeteixo, a les categories de biografies, només les biografies.
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
Els '''afroperuans''' són els descendents, almenys en part, dels africans que van ser portats, durant la col·lonització, a la zona de l'actual [[Perú]]. Aquests van aconseguir una certa unitat cultural i tenen una identitat cultural pròpia. La població afroperuana es troba, sobretot, a la costa del centre-sud. La majoria viuen a les ciutats de [[Lima]] i [[Callao]] i a les províncies de [[Cañete]], [[Chincha]], [[Ica (Província)]] i [[Nazca]]. L'altre segment important de la pblació afroperuana es troba a la costa nord, sobretot entre [[Lambayeque]], [[Piura]] i, en menor mesura, [[Tumbes]]. A Piura hi ha [[Yapatera]], el poble que té més percentatge de població afroperuana i afromestissa de l'estat.
Els '''afroperuans''' són els descendents, almenys en part, dels africans que van ser portats, durant la col·lonització, a la zona de l'actual [[Perú]]. Aquests van aconseguir una certa unitat cultural i tenen una identitat cultural pròpia. La població afroperuana es troba, sobretot, a la costa del centre-sud. La majoria viuen a les ciutats de [[Lima]] i [[Callao]] i a les províncies de [[Cañete]], [[Chincha]], [[Ica (Província)]] i [[Nazca]]. L'altre segment important de la pblació afroperuana es troba a la costa nord, sobretot entre [[Lambayeque]], [[Piura]] i, en menor mesura, [[Tumbes]]. A Piura hi ha [[Yapatera]], el poble que té més percentatge de població afroperuana i afromestissa de l'estat.


Els termes ''afroperuà'' i ''afroperuana'' estan més relacionats amb la cultura desenvolupada pels actuals descendents dels negres col·lonials amb un concepte purament ètnic, ja que les poblacions africanes que van arribar al Perú durant la colònia, van experimentar, a través dels segles, un profund mestissatge amb la població criolla i nadiua. La població que és visiblement d'ascendència africana al Perú, és un 10% de la població total, i inclou els mestissos de negre (mulats, "pardos" i "zambos").
Els termes froperuà i afroperuana estan més relacionats amb la cultura desenvolupada pels actuals descendents dels negres col·lonials que amb un concepte purament ètnic, ja que les poblacions africanes que van arribar al Perú durant la colònia van experimentar, a través dels segles, un profund mestissatge amb la població criolla i nadiua. La població que és visiblement d'ascendència africana al Perú, és un 10% de la població total, i inclou els mestissos de negre (mulats, ''pardos'' i ''zambos'').

== Demografia ==
== Demografia ==
La major concentració d'afroperuans es troba a [[Callao]]. La resta de la població afroperuana està a les regions d'[[Ica]], [[Regió de Lima|Lima]],[[Regió de Lambayeque|Lambayeque]] [[Regió de Piura|Piura]], [[Regió de la Libertad|la Libertad]] i [[Regió de Tumbes|Tumbes]].
La major concentració d'afroperuans es troba a [[Callao]]. La resta de la població afroperuana està a les regions d'[[Ica]], [[Regió de Lima|Lima]],[[Regió de Lambayeque|Lambayeque]] [[Regió de Piura|Piura]], [[Regió de la Libertad|la Libertad]] i [[Regió de Tumbes|Tumbes]].
Línia 8: Línia 9:
A Lima, es coneix els pobles de [[Puente Piedra]], [[Chorrillos]], [[Rímac]] i [[La Victoria]] per posseïr quantitats importants de població afroperuana. Quan es parla de pobles amb una important població afroperuana, també es parla dels pobles de [[Chancay]] i [[Acuallama]], a la província de [[Huaral (província)|Huaral]]. A les regions del nord, com La Libertad i Áncash, també hi ha afroperuans, però en menor mesura, ja que la gran majoria de les poblacions afroperuanes del nord es van concentrar en el que voren antigues "''haciendas''" que estan als valls septentrionals dels departaments de Piura, Lambayeque i Tumbes.
A Lima, es coneix els pobles de [[Puente Piedra]], [[Chorrillos]], [[Rímac]] i [[La Victoria]] per posseïr quantitats importants de població afroperuana. Quan es parla de pobles amb una important població afroperuana, també es parla dels pobles de [[Chancay]] i [[Acuallama]], a la província de [[Huaral (província)|Huaral]]. A les regions del nord, com La Libertad i Áncash, també hi ha afroperuans, però en menor mesura, ja que la gran majoria de les poblacions afroperuanes del nord es van concentrar en el que voren antigues "''haciendas''" que estan als valls septentrionals dels departaments de Piura, Lambayeque i Tumbes.


Recentment s'ha comprovat que la comunitat amb més intensitat d'afroperuans és la de Yapatera, a Morropón (Piura), composada per us 7000 agricultors, la majoria dels quals són descendents dels antics esclaus africans, a on destaca una gran quantitat de població d'orígen [[malgaix]] (de [[Madagascar]]).
Recentment s'ha comprovat que la comunitat amb més intensitat d'afroperuans és la de Yapatera, a Morropón (Piura), composada per us 7000 agricultors, la majoria dels quals són descendents dels antics esclaus africans, a on destaca una gran quantitat de població d'origen [[malgaix]] (de [[Madagascar]]).


Antigament, [[Chincha]] i altres comunitats del sud de Lima, eren coneguts com els pobles amb major intensitat afroperuana, però degut al gran mestissatge entre aquest i les poblacions andines, s'han anat perdent les arrels afroperuanes. Una altre raó és que molts d'ells van emigrar a Lima. Tot i això, encara queden importants assentaments coneguts per la seva presència de població negra: [[El Carmen]] i el Guayabo, a Chincha, lloc d'on prové [[Julio "Chocolate" Algendones]].
Antigament, [[Chincha]] i altres comunitats del sud de Lima, eren coneguts com els pobles amb major intensitat afroperuana, però degut al gran mestissatge entre aquest i les poblacions andines, s'han anat perdent les arrels afroperuanes. Una altre raó és que molts d'ells van emigrar a Lima. Tot i això, encara queden importants assentaments coneguts per la seva presència de població negra: [[El Carmen]] i el Guayabo, a Chincha, lloc d'on prové [[Julio "Chocolate" Algendones]].
Línia 17: Línia 18:
== Cultura ==
== Cultura ==
La comunitat afroperuana ha tingut una important participació a la [[cultura]], [[gastronomia]], [[literatura]], [[folklore]] i [[identitat nacional]] des de els inicis de la colònia fins la independència de l'estat. La cultura afroperuana està molt marcat a l'identitat de la costa del Perú i és visible, també en la llengua local, i el temperament coster.Tota la costa peruana té influència negra, però aquests es manifesta amb major intensitat en les [[dansa|danses]], el [[cant]], la literatura i la gastronomia. També es veu clarament en les manifestacions religioses i l'esport popular, a on els afroperuans han tingut molta participació.
La comunitat afroperuana ha tingut una important participació a la [[cultura]], [[gastronomia]], [[literatura]], [[folklore]] i [[identitat nacional]] des de els inicis de la colònia fins la independència de l'estat. La cultura afroperuana està molt marcat a l'identitat de la costa del Perú i és visible, també en la llengua local, i el temperament coster.Tota la costa peruana té influència negra, però aquests es manifesta amb major intensitat en les [[dansa|danses]], el [[cant]], la literatura i la gastronomia. També es veu clarament en les manifestacions religioses i l'esport popular, a on els afroperuans han tingut molta participació.
⚫
== Història ==
⚫
Els primers afroperuans van arribar amb els conqueridors espanyols. Van lluitar al seu costat com soldats i van treballar a on se'ls va requerir. Degut a la seva aculturació amb la llengua i cultura espanyoles, van realitzar varies funcions tècniques i de mà d'obra que van contribuir directament a la col·lonització hispana.

⚫
Gradualment, els afroperuans van ser concentrats en els camps especialitzats que es basaven en els seus coneixement i pràctica extensos en treball artesà i en l'agricultura. Quan la població [[mestís|mestissa]] va créixer, el paper dels afroperuans com a intermediaris entre els indígenes residents i els espanyols va disminuïr. La població de mestissos va augmentar amb relacions entre els peruans indígenes i espanyols. D'aquesta realitat, una jerarquia racial, o [[pigmentocràcia]], va esdevenir cada vegada més important per a protegir el privilegi dels sobirans espanyols i dels seus fills espanyols i mestissos. En aquesta pigmentocràcia, els espanyols estaven a dalt de tot, després els mestissos al centre i les poblacions afroperuanes i indígenes estaven en l'últim lloc. Els mestissos van heredar el privilegi d'ajudar als espanyols a administrar el país. A més, quan nous immigrants van arribar d'Espanya i van poblar agressivament el Perú, van procurar guardar-se per a ells els treballs més lucratius. D'aquesta manera, després dels primers temps de la col·lonització, pocs afroamericans van escalar posicions socials. Tot i això, en aquesta època antiga, els afroespanyols i els afroperuans van treballar tot sovint a les mines d'or, degut al seu domini de les tècniques. L'explotació minera de l'or i l'orfebreria eren comuns a zones d'Àfrica Occidental, al menys des de el [[segle IV]]. Al final, els afroperuans van ser relegats al treball a les plantacions de canya de sucre i d'arroç a la costa nortenya o a les vinyes i els camps de cotó, a la costa meridional. La població indígena va tenir tendència a treballar a les mines de plata, de les quals tenien un millor coneixement que els africans, ja des de l'època precolombina.
⚫
=== Història de l'esclavitud ===
⚫
Els negres procedents d'Àfrica, van ser portats com [[esclaus]] a [[Amèrica]] des del [[segle XVI]]. Durant l'Època de la [[Trata negrera]], uns 95.000 africans van ser portats a l'actual Perú, fins el [[1850]], que és quan va arribar l'últim grup d'esclaus. Aquests hi van arribar, en general, via [[Cuba]], [[Panamà]], [[Cartagena de Indias]], [[Colòmbia]] o [[Mèxic]], llocs des d'on van ser repartits entre el [[virregnat del Perú]], sobretot després de les [[Lleis d'Índies]] ([[1548]]) i gràcies a la influència de les denúncies del Frare [[Bartolomé de las Casas]] dels abusos contra els indígenes americans.

⚫
Els esclavistes, al Perú, preferien a esclaus que no eren d'àrees específiques d'Àfrica i que podien comunicar-se entre ells. Sobretot es preferien els negres de Guinea, esclaus de la zona del [[riu Senegal]]. Ho eren perquè segons els espanyols, eren més fàcils de conduïr. Aquests esclaus tenien habilitats comercials - sabien conrear i plantar l'arroç, domar caballs, etc - . Després, també eren buscats els esclaus de l'àrea entre [[Ghana]] i [[Nigèria]]. Finalment, també van ser portats esclaus dels actuals [[República del Congo]], [[República Democràtica del Congo]], [[Angola]], [[Moçambic]] i [[Madagascar]], sobretot de les ètnies Congo, Mantenga, Cambado, Misanga, Moçambic, Terranova, Mina i Angola, entre d'altres.

⚫
Així, els traficants d'esclaus van començar amb el comerç de mà d'obra. Diverses "grans" famílies els van tenir treballant durant uns 250 anys, beneficiant-se dels seus esforços i patiments.

⚫
Al [[1856]], el president [[Ramón Castilla y Marquezado]], va declarar la llibertat de les ètnies afroperuanes i va abolir l'esclavitud, començant una nova etapa d ela seva història. Fins ara, a les poblacions afroperuanes hi perdura la tornada, molt popular, que celebra aquesta decisió:

⚫
<center>''Que viva mi papá,<br />
⚫
que viva mi mamá,<br />
⚫
que viva Ramón Castilla<br />
⚫
que nos dio la libertá''
⚫
</center>

⚫
Irònicament, qui va patir-ne les consequències foren els nous [[immigrants]] [[xinès|xinesos]], que foren utilitzats com "culíes" (esclaus).

⚫
Davant el buit legal, els nous ciutadans van prendre el cognom dels seus antics patrons, o cognoms familiars.

⚫
La seva actual situació és vetllada per l'Instituto Nacional de Desarrollo de Puesblos Andinos, Amazónicos y Afroperuanos (INDEPA).


==Afroperuans destacats==
Artistes famosos i populars amb arrels o orígiens afroperuans són:
Artistes famosos i populars amb arrels o orígens afroperuans són:
*[[Nicomedes Santa Cruz]]: autor de poemes patriòtics i didàctics.
*[[Nicomedes Santa Cruz]]: autor de poemes patriòtics i didàctics.
*[[Victoria Santa Cruz]]: compositora, coreògrafa, dissenyadora i exponent de l'art afroperuà.
*[[Victoria Santa Cruz]]: compositora, coreògrafa, dissenyadora i exponent de l'art afroperuà.
Línia 35: Línia 61:
*[[Andrés Soto]]: Cantautor.
*[[Andrés Soto]]: Cantautor.
*Manuel [[Ricardo Palma Soriano]]: poeta, literat, autor de les ''Tradiciones Peruanas'', d'ascendència africana
*Manuel [[Ricardo Palma Soriano]]: poeta, literat, autor de les ''Tradiciones Peruanas'', d'ascendència africana
== Altres personalitats afroperuanes ==
Altres personalitats afroperuanes
*[[Sant Martí de Porres]]: primer [[sant]] negre d'[[Amèrica]].
*[[Sant Martí de Porres]]: primer [[sant]] negre d'[[Amèrica]].
*[[Gerónimo Barbadillo]]: [[futbolista]], va jugar a la calcio italià a la dècada dels 80's.
*[[Gerónimo Barbadillo]]: [[futbolista]], va jugar al calcio italià a la dècada dels 80's.
*[[Cecilia Tait]]: Voleibolista, considerada oum una de les millros jugadores de tots els temps en la posisició de matadora. congressista de la República electe durant el periode 2001-06.
*[[Cecilia Tait]]: Voleibolista, considerada com una de les millor jugadores de tots els temps en la posisició de matadora. Congressista de la República electe durant el periode 2001-06.
*[[Luis Miguel Sanchez Cerro]], president del Perú.
*[[Luis Miguel Sanchez Cerro]], president del Perú.
*[[Luisa Fuentes]]: coneguda com Lucha Fuentes, voleibolista. Va participar en dues olimpiades i en sis mundials.
*[[Luisa Fuentes]]: coneguda com Lucha Fuentes, voleibolista. Va participar en dos [[Jocs Olímpics]] i en sis mundials.
*[[Mauro Mina]]: boxejador de pes semi-pesat.
*[[Mauro Mina]]: boxador de pes semi-pesat.
*[[Jefferson Farfán]]: [[futbolista]],
*[[Jefferson Farfán]]: [[futbolista]],
*[[Victoria Santa Cruz]]: folklorista i directora del ''Conjunto Nacional de Folclore'' de l' ''Instituto Nacional de Cultura''.
*[[Victoria Santa Cruz]]: folklorista i directora del Conjunto Nacional de Folclore de l'Instituto Nacional de Cultura.
*[[Juan Joya]]: Futbolista.
*[[Juan Joya]]: Futbolista.
*[[María Elena Moyano Delgado]]: Heroïna Nacional, assassinada per [[Sendero Luminoso]], anomenada "Madre Coraje". Dirigent lluitadora de la ''Federación Popular de Mujeres de Villa el Salvador''.
*[[María Elena Moyano Delgado]]: Heroïna Nacional, assassinada per [[Sendero Luminoso]], anomenada "Madre Coraje". Dirigent lluitadora de la Federación Popular de Mujeres de Villa el Salvador.
*[[José Luis Risco]]: Antic congressista.
*[[José Luis Risco]]: Antic congressista.
*[[Martha Moyano Delgado]]: Congressista de la República. Presideix la ''Mesa de Trabajo Afroperuana'' al Congrès de la República del Perú.
*[[Martha Moyano Delgado]]: Congressista de la República. Presideix la Mesa de Trabajo Afroperuana al Congrès de la República del Perú.
⚫
== Història ==
⚫
Els primers afroperuans van arribar amb els conqueridors espanyols. Van lluitar al seu costat com soldats i van treballar a on se'ls va requerir. Degut a la seva aculturació amb la llengua i cultura espanyoles, van realitzar varies funcions tècniques i de mà d'obra que van contribuir directament a la col·lonització hispana.

⚫
Gradualment, els afroperuans van ser concentrats en els camps especialitzats que es basaven en els seus coneixement i pràctica extensos en treball artesanal i en l'agricultura. Quan la població [[mestís|mestissa]] va créixer, el paper dels afroperuans com a intermediaris entre els indígenes residents i els espanyols va disminuïr. La població de mestissos va augmentar amb relacions entre els peruans indígenes i espanyols. D'aquesta realitat, una jerarquia racial, o [[pigmentocràcia]], va esdevenir cada vegada més important per a protegir el privilegi dels soberans espanyols i dels seus fills espanyols i mestissos. En aquesta pigmentocràcia, els espanyols estaven a dalt de tot, després els mestissos al centre i les poblacions afroperuanes i indígenes estaven en l'últim lloc. Els mestissos van heredar el privilegi d'ajudar als espanyols a administrar el país. A més, quan nous immigrants van arribar d'Espanya i van poblar agressivament el Perú, van procurar guardar-se per a ells els treballs més lucratius. D'aquesta manera, després dels primers temps de la col·lonització, pocs afroamericans van escalar posicions socials. Tot i això, en aquesta època antiga, els afroespanyols i els afroperuans van treballar tot sovint a les mines d'or, degut al seu domini de les tècniques. L'explotació minera de l'or i l'orfebreria eren comuns a zones d'Àfrica Occidental, al menys des de el [[segle IV]]. Al final, els afroperuans van ser relegats al treball a les plantacions de canya de sucre i d'arroç a la costa nortenya o a les vinyes i els camps de cotó, a la costa meridional. La població indígena va tenir tendència a treballar a les mines de plata, de les quals tenien un millor coneixement que els africans, ja des de l'època precolombina.
⚫
=== Història de l'esclavitud ===
⚫
Els negres procedents d'Àfrica, van ser portats com [[esclaus]] a [[Amèrica]] des del [[segle XVI]]. Durant l'Època de la [[Trata negrera]], uns 95.000 africans van ser portats a l'actual Perú, fins el [[1850]], que és quan va arribar l'últim grup d'esclaus. Aquests hi van arribar, en general, via [[Cuba]], [[Panamà]], [[Cartagena de Indias]], [[Colòmbia]] o [[Mèxic]], llocs des d'on van ser repartits entre el [[virregnat del Perú]], sobretot després de les [[Lleis d'Índies]] ([[1548]]) i gràcies a la influència de les denúncies del Frare [[Bartolomé de las Casas]] dels abusos contra els indígenes americans.

⚫
Els esclavistes, al Perú, preferien a esclaus que no eren d'àrees específiques d'Àfrica i que podien comunicar-se entre ells. Sobretot es preferien els negres de Guinea, esclaus de la zona del [[riu Senegal]]. Ho eren perquè segons els espanyols, eren més fàcils de conduïr. Aquests esclaus tenien habilitats comercials - sabien conrear i plantar l'arroç, domar caballs, etc - . Després, també eren buscats els esclaus de l'àrea entre [[Ghana]] i [[Nigèria]]. Finalment, també van ser portats esclaus dels actuals [[República del Congo]], [[República Democràtica del Congo]], [[Angola]], [[Moçambic]] i [[Madagascar]], sobretot de les ètnies Congo, Mantenga, Cambado, Misanga, Moçambic, Terranova, Mina i Angola, entre d'altres.

⚫
Així, els traficants d'esclaus van començar amb el comerç de mà d'obra. Diverses "grans" famílies els van tenir treballant durant uns 250 anys, beneficiant-se dels seus esforços i patiments.

⚫
Al [[1856]], el president [[Ramón Castilla y Marquezado]], va declarar la llibertat de les ètnies afroperuanes i va abolir l'esclavitud, començant una nova etapa d ela seva història. Fins ara, a les poblacions afroperuanes hi perdura la tornada, molt popular, que celebra aquesta decisió:

⚫
<center>''Que viva mi papá,
⚫
que viva mi mamá,
⚫
que viva Ramón Castilla
⚫
que nos dio la libertá''
⚫
</center>

⚫
Irònicament, els van patir-ne les consequències, foren els nous [[immigrants]] [[xinès|xinesos]], que foren utilitzats com "culíes" (esclaus).

⚫
Davant el buit legal, els nous ciutadans van prendre el cognom dels seus antics patrons, o cognoms familiars.

⚫
La seva actual situació és vetllada per l'Instituto Nacional de Desarrollo de Puesblos Andinos, Amazónicos y Afroperuanos (INDEPA).

== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* {{ref-libro
* {{ref-libro

Revisió del 02:29, 15 gen 2009

Els afroperuans són els descendents, almenys en part, dels africans que van ser portats, durant la col·lonització, a la zona de l'actual Perú. Aquests van aconseguir una certa unitat cultural i tenen una identitat cultural pròpia. La població afroperuana es troba, sobretot, a la costa del centre-sud. La majoria viuen a les ciutats de Lima i Callao i a les províncies de Cañete, Chincha, Ica (Província) i Nazca. L'altre segment important de la pblació afroperuana es troba a la costa nord, sobretot entre Lambayeque, Piura i, en menor mesura, Tumbes. A Piura hi ha Yapatera, el poble que té més percentatge de població afroperuana i afromestissa de l'estat.

Els termes froperuà i afroperuana estan més relacionats amb la cultura desenvolupada pels actuals descendents dels negres col·lonials que amb un concepte purament ètnic, ja que les poblacions africanes que van arribar al Perú durant la colònia van experimentar, a través dels segles, un profund mestissatge amb la població criolla i nadiua. La població que és visiblement d'ascendència africana al Perú, és un 10% de la població total, i inclou els mestissos de negre (mulats, pardos i zambos).

Demografia

La major concentració d'afroperuans es troba a Callao. La resta de la població afroperuana està a les regions d'Ica, Lima,Lambayeque Piura, la Libertad i Tumbes.

Les ciutats costeres de les regions centre i sud que són conegudes per les seves poblacions negres són: Cañete, Chincha, Ica i Nazca, al sur de Lima. A Lima, es coneix els pobles de Puente Piedra, Chorrillos, Rímac i La Victoria per posseïr quantitats importants de població afroperuana. Quan es parla de pobles amb una important població afroperuana, també es parla dels pobles de Chancay i Acuallama, a la província de Huaral. A les regions del nord, com La Libertad i Áncash, també hi ha afroperuans, però en menor mesura, ja que la gran majoria de les poblacions afroperuanes del nord es van concentrar en el que voren antigues "haciendas" que estan als valls septentrionals dels departaments de Piura, Lambayeque i Tumbes.

Recentment s'ha comprovat que la comunitat amb més intensitat d'afroperuans és la de Yapatera, a Morropón (Piura), composada per us 7000 agricultors, la majoria dels quals són descendents dels antics esclaus africans, a on destaca una gran quantitat de població d'origen malgaix (de Madagascar).

Antigament, Chincha i altres comunitats del sud de Lima, eren coneguts com els pobles amb major intensitat afroperuana, però degut al gran mestissatge entre aquest i les poblacions andines, s'han anat perdent les arrels afroperuanes. Una altre raó és que molts d'ells van emigrar a Lima. Tot i això, encara queden importants assentaments coneguts per la seva presència de població negra: El Carmen i el Guayabo, a Chincha, lloc d'on prové Julio "Chocolate" Algendones.

Més al sud, hi ha comunitats afroperuanes al poble d'Acarí, a la província de Caravelí, al nord de la costa de la regió d'Arequipa.

Una dada interessant és saber que antigament, van arribar esclaus negres a petits valls de la selva alta central, ubicats al Cerro de Pasco i a Huánuco, llocs a on encara hi ha petites poblacions amb característiques que són evidentment africanes.

Cultura

La comunitat afroperuana ha tingut una important participació a la cultura, gastronomia, literatura, folklore i identitat nacional des de els inicis de la colònia fins la independència de l'estat. La cultura afroperuana està molt marcat a l'identitat de la costa del Perú i és visible, també en la llengua local, i el temperament coster.Tota la costa peruana té influència negra, però aquests es manifesta amb major intensitat en les danses, el cant, la literatura i la gastronomia. També es veu clarament en les manifestacions religioses i l'esport popular, a on els afroperuans han tingut molta participació.

Història

Els primers afroperuans van arribar amb els conqueridors espanyols. Van lluitar al seu costat com soldats i van treballar a on se'ls va requerir. Degut a la seva aculturació amb la llengua i cultura espanyoles, van realitzar varies funcions tècniques i de mà d'obra que van contribuir directament a la col·lonització hispana.

Gradualment, els afroperuans van ser concentrats en els camps especialitzats que es basaven en els seus coneixement i pràctica extensos en treball artesà i en l'agricultura. Quan la població mestissa va créixer, el paper dels afroperuans com a intermediaris entre els indígenes residents i els espanyols va disminuïr. La població de mestissos va augmentar amb relacions entre els peruans indígenes i espanyols. D'aquesta realitat, una jerarquia racial, o pigmentocràcia, va esdevenir cada vegada més important per a protegir el privilegi dels sobirans espanyols i dels seus fills espanyols i mestissos. En aquesta pigmentocràcia, els espanyols estaven a dalt de tot, després els mestissos al centre i les poblacions afroperuanes i indígenes estaven en l'últim lloc. Els mestissos van heredar el privilegi d'ajudar als espanyols a administrar el país. A més, quan nous immigrants van arribar d'Espanya i van poblar agressivament el Perú, van procurar guardar-se per a ells els treballs més lucratius. D'aquesta manera, després dels primers temps de la col·lonització, pocs afroamericans van escalar posicions socials. Tot i això, en aquesta època antiga, els afroespanyols i els afroperuans van treballar tot sovint a les mines d'or, degut al seu domini de les tècniques. L'explotació minera de l'or i l'orfebreria eren comuns a zones d'Àfrica Occidental, al menys des de el segle IV. Al final, els afroperuans van ser relegats al treball a les plantacions de canya de sucre i d'arroç a la costa nortenya o a les vinyes i els camps de cotó, a la costa meridional. La població indígena va tenir tendència a treballar a les mines de plata, de les quals tenien un millor coneixement que els africans, ja des de l'època precolombina.

Història de l'esclavitud

Els negres procedents d'Àfrica, van ser portats com esclaus a Amèrica des del segle XVI. Durant l'Època de la Trata negrera, uns 95.000 africans van ser portats a l'actual Perú, fins el 1850, que és quan va arribar l'últim grup d'esclaus. Aquests hi van arribar, en general, via Cuba, Panamà, Cartagena de Indias, Colòmbia o Mèxic, llocs des d'on van ser repartits entre el virregnat del Perú, sobretot després de les Lleis d'Índies (1548) i gràcies a la influència de les denúncies del Frare Bartolomé de las Casas dels abusos contra els indígenes americans.

Els esclavistes, al Perú, preferien a esclaus que no eren d'àrees específiques d'Àfrica i que podien comunicar-se entre ells. Sobretot es preferien els negres de Guinea, esclaus de la zona del riu Senegal. Ho eren perquè segons els espanyols, eren més fàcils de conduïr. Aquests esclaus tenien habilitats comercials - sabien conrear i plantar l'arroç, domar caballs, etc - . Després, també eren buscats els esclaus de l'àrea entre Ghana i Nigèria. Finalment, també van ser portats esclaus dels actuals República del Congo, República Democràtica del Congo, Angola, Moçambic i Madagascar, sobretot de les ètnies Congo, Mantenga, Cambado, Misanga, Moçambic, Terranova, Mina i Angola, entre d'altres.

Així, els traficants d'esclaus van començar amb el comerç de mà d'obra. Diverses "grans" famílies els van tenir treballant durant uns 250 anys, beneficiant-se dels seus esforços i patiments.

Al 1856, el president Ramón Castilla y Marquezado, va declarar la llibertat de les ètnies afroperuanes i va abolir l'esclavitud, començant una nova etapa d ela seva història. Fins ara, a les poblacions afroperuanes hi perdura la tornada, molt popular, que celebra aquesta decisió:

Que viva mi papá,

que viva mi mamá,
que viva Ramón Castilla
que nos dio la libertá

Irònicament, qui va patir-ne les consequències foren els nous immigrants xinesos, que foren utilitzats com "culíes" (esclaus).

Davant el buit legal, els nous ciutadans van prendre el cognom dels seus antics patrons, o cognoms familiars.

La seva actual situació és vetllada per l'Instituto Nacional de Desarrollo de Puesblos Andinos, Amazónicos y Afroperuanos (INDEPA).

Afroperuans destacats

Artistes famosos i populars amb arrels o orígens afroperuans són:

Altres personalitats afroperuanes

Bibliografia

  • Herrera Cuntti, Arístides. Divagaciones históricas en la web, Libro 1. Chincha, Perú: AHC Ediciones Perú (RUC N° 10078391575), © 2004, 2006. ISBN 9972-2908-1-6 (ISBN-13: ISBN 978-9972-2908-1-7), Bookland EAN-13: EAN 9789972290817; Dipòsit Legal Nº 2006-10934 a la Biblioteca Nacional del Perú.. 
  • Herrera Cuntti, Arístides. Divagaciones históricas en la web, Libro 2. Chincha, Perú: AHC Ediciones Perú (RUC N° 10078391575), © 2004, 2006. ISBN 9972-2908-2-4 (ISBN-13: ISBN 978-9972-2908-2-4), Booland EAN-13: EAN 9789972290824; Dipòsit Legal Nº 2006-10935 a la Biblioteca Nacional del Perú.. 
  • Blanchard Slavery and Abolition in early Republican Peru
  • Browser, F.P. The African Slave in Colonial Peru
  • Lockhart, J. Spanish Peru: A Colonial Society
  • Millones, Luis Minorias étnicas en el Perú

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Afroperuans&oldid=3216748»