Música aleatòria

La música aleatòria és un sistema de composició musical que es basa en:

• deixar en mans de l'interpret alguns elements de la composició,
• o bé compondre la peça amb intervenció de la indeterminació o l'atzar,
• o bé ambdues coses.

Història

El terme apareix a principis dels anys 50 entre els compositors europeus assistents a l'escola d'estiu de Darmstad (Alemanya). Segons la seva definició, els “procesos aleatoris son aquells procesos que han estat fixats en el seu contorn però no en els detalls, que es deixen a l'atzar”.

Podem trobar exemples de música aleatoria en algunes composicions de Karlheinz Stockhausen, Witold Lutoslawski, Krzysztof Penderecki, John Cage i Pierre Boulez.

Com compondre una peça aleatòria

Els elements bàsics de tota música tenen a veure amb les qualitats del so, per tant si volem compondre una peça aleatòria, haurem d'escollir les diferents qualitats fent servir l'atzar.

Exemple 1

Agafem una bossa, hi fiquem dotze paperets, cada un amb el nom d'una nota de l’escala cromàtica. Per obtenir les notes de la peça, anirem agafant els paperets d'un en un, sense mirar -després d'escriure la nota tornarem el paperet a la bossa. Evidentment, el fet que surti un do o un sol depèn de l'atzar, no de la voluntat del compositor.

Si volem que la durada de cada nota també depengui de l'atzar, podem agafar un dau i dibuixar a cada una de les cares les següents figures rítmiques:

1. Blanca
2. Corxera
3. Semicorxera
4. Negra
5. Rodona
6. Silenci de negra

Per cada una de les notes llençarem el dau i escriurem la figura que hagi sortit.

Exemple 2

A l'hora d'escollir una nota, en lloc de fer servir una bossa amb paperets com a l'exemple 1, podem fer servir una ruleta amb dotze sectors, i en cada un dels sectors una de les notes de l'escala cromàtica. I per escollir les durades podem fer servir la bossa amb paperets i a cada un dels paperets una durada diferent.

Fonts

Enciclopèdia catalana