Cretaci inferior: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplazo automático de texto (-dinosaures +dinosaures) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
El '''Cretaci inferior''' és la més antiga de les dues grans subdivisions del [[període geològic|període]] [[Cretaci]]. Començà fa uns 146 milions d'anys i acabà en fa 100 milions. |
El '''Cretaci inferior''' és la més antiga de les dues grans subdivisions del [[període geològic|període]] [[Cretaci]]. Començà fa uns 146 milions d'anys i acabà en fa 100 milions. |
||
Fou en aquest període que aparegueren o prosperaren moltes [[ |
Fou en aquest període que aparegueren o prosperaren moltes [[espècies]] noves de [[dinosaures]], com ara els [[psitacosaure]]s, [[espinosaure]]s o [[celurosaure]]s, mentre que els supervivents del [[Juràssic superior]] continuaren existint. |
||
Als oceans, els [[ictiosaure]]s començaren a decaure i finalment s'extingiren a principis del [[Cretaci superior]]. Els [[neògnat]]s, els [[ocell]]s i els [[angiosperma|angiospermes]] aparegueren per primer cop. |
Als oceans, els [[ictiosaure]]s començaren a decaure i finalment s'extingiren a principis del [[Cretaci superior]]. Els [[neògnat]]s, els [[ocell]]s i els [[angiosperma|angiospermes]] aparegueren per primer cop. |
||
Revisió del 17:40, 27 gen 2009
El Cretaci inferior és la més antiga de les dues grans subdivisions del període Cretaci. Començà fa uns 146 milions d'anys i acabà en fa 100 milions.
Fou en aquest període que aparegueren o prosperaren moltes espècies noves de dinosaures, com ara els psitacosaures, espinosaures o celurosaures, mentre que els supervivents del Juràssic superior continuaren existint.
Als oceans, els ictiosaures començaren a decaure i finalment s'extingiren a principis del Cretaci superior. Els neògnats, els ocells i els angiospermes aparegueren per primer cop.
| Període | Època | Estatge | Edat (Ma) | |
|---|---|---|---|---|
| Paleogen | Paleocè | Danià | (més recent) | |
| Cretaci | Superior | Maastrichtià | 72,1 ± 0,2 | |
| Campanià | 83,6 ± 0,2 | |||
| Santonià | 86,3 ± 0,5 | |||
| Coniacià | 89,8 ± 0,3 | |||
| Turonià | 93,9 | |||
| Cenomanià | 100,5 | |||
| Inferior | Albià | ~ 113,0 | ||
| Aptià | ~ 125,0 | |||
| Barremià | ~ 129,4 | |||
| Hauterivià | ~ 132,6 | |||
| Valanginià | ~ 139,8 | |||
| Berriasià | ~ 145,0 | |||
| Juràssic | Superior | Titonià | (més antic) | |
| Comissió Internacional d'Estratigrafia (2020)[1] | ||||
- ↑ «Taula Cronostratigràfica Internacional v. 2020/03» (PDF). Comissió Internacional d'Estratigrafia. [Consulta: 17 març 2021].