Inversió musical: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «La '''inversió''' -igual que la inversió- és una tècnica de composició musical que permet crear una melodia der...». |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
La '''inversió''' -igual que la [[retrogradació (música)| |
La '''inversió''' -igual que la [[retrogradació (música)|retrogradació]]- és una tècnica de [[composició]] [[música|musical]] que permet crear una melodia derivant-la d'una altra, i que consisteix a ''llegir-la'' o interpretar-la girant-la segons un eix de simetria horitzontal, imaginar que es pot posar en qualsevol lloc del pentagrama. Així, en clau de sol, si disposem l'eix de simetria al centre, a la tercera línia, al si, la inversió del do4 és el la3, i la del mi3 és el fa4. De manera semblant, un [[interval]] de tercera menor descendent , en la inversió es converteix en una de tercera menor ascendent. |
||
L'aplicació d'aquesta tècnica és especialment important en el [[contrapunt]], quan es fan sonar ambdues melodies -l'original i la seva inversió- combinades, ja sigui en un [[cànon (música)|cànon]], en una [[fuga]] o en algun altres tipus de composició [[polifonia|polifònica]] imitativa, perquè s'entén que la inversió és una ''imitació'' de la melodia original, malgrat que molt sovint l'oïda no ho capti així, fet que li dóna un valor afegit. |
L'aplicació d'aquesta tècnica és especialment important en el [[contrapunt]], quan es fan sonar ambdues melodies -l'original i la seva inversió- combinades, ja sigui en un [[cànon (música)|cànon]], en una [[fuga]] o en algun altres tipus de composició [[polifonia|polifònica]] imitativa, perquè s'entén que la inversió és una ''imitació'' de la melodia original, malgrat que molt sovint l'oïda no ho capti així, fet que li dóna un valor afegit. |
||
Aquesta tècnica va ser especialment emprada en l'època de màxim esplendor del [[contrapunt]], i sobretot pels compositors que mostraren més mestratge i voluntat |
Aquesta tècnica va ser especialment emprada en l'època de màxim esplendor del [[contrapunt]], i sobretot pels compositors que mostraren més mestratge i voluntat contrapuntística, entre els segles [[segle XV|XV]] i [[segle XVIII|XVIII]], i va ser recuperada l'any [[1923]] per [[Arnold Schönberg]] en el seu mètode de composició anomenat [[dodecafonisme]] com una tècnica molt més essencial i important del que ho havia estat en el contrapunt clàssic. |
||
A continuació hi ha una sèrie dodecafònica: |
A continuació hi ha una sèrie dodecafònica: |
||
| Línia 9: | Línia 9: | ||
[[Fitxer:Example tone row.png|401px|B, Bb, G, C#, Eb, C, D, A, F#, E, Ab, F]] |
[[Fitxer:Example tone row.png|401px|B, Bb, G, C#, Eb, C, D, A, F#, E, Ab, F]] |
||
I aquesta és la seva inversió (la sèrie anterior, llegida com si |
I aquesta és la seva inversió (la sèrie anterior, llegida com si giréssim el pentagrama de cap per avall, posant l'eix de simetria a la tercera l´nia, la del si) |
||
[[Fitxer:Inversion tone row.png|401px|B, C, Eb, A, G, Bb, Ab, C#, E, F#, D, F]] |
[[Fitxer:Inversion tone row.png|401px|B, C, Eb, A, G, Bb, Ab, C#, E, F#, D, F]] |
||
Revisió del 22:42, 27 gen 2009
La inversió -igual que la retrogradació- és una tècnica de composició musical que permet crear una melodia derivant-la d'una altra, i que consisteix a llegir-la o interpretar-la girant-la segons un eix de simetria horitzontal, imaginar que es pot posar en qualsevol lloc del pentagrama. Així, en clau de sol, si disposem l'eix de simetria al centre, a la tercera línia, al si, la inversió del do4 és el la3, i la del mi3 és el fa4. De manera semblant, un interval de tercera menor descendent , en la inversió es converteix en una de tercera menor ascendent.
L'aplicació d'aquesta tècnica és especialment important en el contrapunt, quan es fan sonar ambdues melodies -l'original i la seva inversió- combinades, ja sigui en un cànon, en una fuga o en algun altres tipus de composició polifònica imitativa, perquè s'entén que la inversió és una imitació de la melodia original, malgrat que molt sovint l'oïda no ho capti així, fet que li dóna un valor afegit.
Aquesta tècnica va ser especialment emprada en l'època de màxim esplendor del contrapunt, i sobretot pels compositors que mostraren més mestratge i voluntat contrapuntística, entre els segles XV i XVIII, i va ser recuperada l'any 1923 per Arnold Schönberg en el seu mètode de composició anomenat dodecafonisme com una tècnica molt més essencial i important del que ho havia estat en el contrapunt clàssic.
A continuació hi ha una sèrie dodecafònica:
I aquesta és la seva inversió (la sèrie anterior, llegida com si giréssim el pentagrama de cap per avall, posant l'eix de simetria a la tercera l´nia, la del si)
