Revisió del 14:00, 6 feb 2009

A la mitologia grega, Alcestis o Alceste (en grec antic Ἄλκηστις Álkêstis o Ἀλκέστη Álceste)és una de les filles de Pèlias, rei de Iolcos a tessàlia i Anaxíbia, germana d'Acastos, un dels argonautes. Va ser mare d'Eumel i Aspàsia. Homer diu d'ella que era la més bella de les filles de Pèlias.

El mite

Quan Admet, rei de Feres, va sol·licitar la mà d'Alcestis, Pèlias, per deslliurar-se dels nombrosos pretendents, va declarar que només li donaria la seva filla si anava a la seva cort en un carro estirat per lleons i senglars. Admet va aconseguir fer això amb l'ajuda d'Apol·lo. Tanmateix, Apol·lo va demanar a canvi la vida d'Admet o la d'algú que pogués oferir-la per ell. Després d'haver demanat separadament a la seva mare i al seu pare -ja ancians- que fessin aquest sacrifici per ell, Alcestis mateix s'ofereix per salvar el seu marit i mor. Poc temps després, Admet va rebre a Hèracles a casa seva i li va explicar l'ocorregut. Hèracles, compungit, va baixar a l'Hades i va portar de tornada Alcestis.

El sacrifici d'Alcestis per salvar Admet va ser molt celebrat a l'antiguitat. També va demostrar el seu amor filial cap al seu pare, ja que, almenys segons Diodor, no va participar en el crim de les seves germanes, que van assassinar el seu pare.

Tant els crítics antics com els moderns han intentat explicar la tornada d'Alcestis a la vida de forma racionalista, suposant que durant una greu malaltia va ser tornada a la vida per un metge anomenat Hèracles. Alcestis va ser representada al cofre de Cipsel, en un grup mostrant les honres fúnebres de Pèlias. Al museu de Florència hi ha un alt relleu, obra de Cleòmenes, que es creu que representa Alcestis oferint-se a morir.

Evocacions artístiques

El mite d'Alcestis ha inspirat nombroses obres, entre elles:

Alcestis, una tragèdia d'Eurípides;
Alceste, una tragèdia lírica de Jean-Baptiste Lully;
Alceste, una òpera de Christoph Willibald Gluck amb llibret de Ranieri de' Calzabigi, escrita el 1767.

Referències

Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 13.

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+A la mitologia grega, Alcestis o Alceste (en grec antic Ἄλκηστις Álkêstis o Ἀλκέστη Álceste)és una de les filles de Pèlias, rei de Iolcos a tessàlia i Anaxíbia, germana d'Acastos, un dels argonautes. Va ser mare d'Eumel i Aspàsia. Homer diu d'ella que era la més bella de les filles de Pèlias.
-'''Alcestis''' fou una [[heroi|heroïna]], [[fill]]a de [[Pèlias]] i d'[[Anaxíbia]].
+=El mite=
-Quan [[Admet]], va sol·licitar la seva mà, Pèlias, per deslliurar-se dels nombrosos pretendents, va declarar que li donaria la seva filla a ell només si anava al seu tall en un carro tirat per lleons i senglars. Admeto va aconseguir fer això amb l'ajuda de Apolo. Tanmateix, [[Apolo]] va demanar a canvi la vida d'Admeto o almenys la vida d'algú que pogués oferir-la per ell. Després de demanar separadament a la seva mare i al seu pare -ja ancians- que fessin aquest sacrifici per ell, Alcestis mateixa s'ofereix per salvar el seu marit i mor. Poc temps després, Admeto va rebre a [[Heracles]] a casa seva i li va explicar l'ocorregut. Heracles, compungit, va baixar a l'Hades i va portar de tornada|volta a Alcestis.
+Quan [[Admet]], rei de Feres, va sol·licitar la mà d'Alcestis, Pèlias, per deslliurar-se dels nombrosos pretendents, va declarar que només li donaria la seva filla si anava a la seva cort en un carro estirat per lleons i senglars. Admet va aconseguir fer això amb l'ajuda d'Apol·lo. Tanmateix, [[Apol·lo]] va demanar a canvi la vida d'Admet o la d'algú que pogués oferir-la per ell. Després d'haver demanat separadament a la seva mare i al seu pare -ja ancians- que fessin aquest sacrifici per ell, Alcestis mateix s'ofereix per salvar el seu marit i mor. Poc temps després, Admet va rebre a [[Hèracles]] a casa seva i li va explicar l'ocorregut. Hèracles, compungit, va baixar a l'Hades i va portar de tornada Alcestis.
-El sacrifici d'Alcestis per salvar a Admeto va ser molt celebrat en la antiguitat. També va demostrar el seu amor filial cap al seu pare, ja que, almenys segons [[Diodoro]], no va participar en el crim de les seves germanes, que van assassinar al seu pare.
+El sacrifici d'Alcestis per salvar Admet va ser molt celebrat a l'antiguitat. També va demostrar el seu amor filial cap al seu pare, ja que, almenys segons [[Diodor]], no va participar en el crim de les seves germanes, que van assassinar el seu pare.
-Tant els crítics antics com els moderns han intentat explicar la tornada d'Alcestis a la vida de forma racionalista, suposant que durant una greu malaltia va ser tornada a la vida per un metge cridat Heracles. Alcestis va ser representada al cofre de Cipselo, en un grup mostrant les honres fúnebres de Pelias. En el museu de Florència hi ha un alt relleu, obra de Cleómenes, que es creu que representa a Alcestis oferint-se a morir.
+Tant els crítics antics com els moderns han intentat explicar la tornada d'Alcestis a la vida de forma racionalista, suposant que durant una greu malaltia va ser tornada a la vida per un metge anomenat Hèracles. Alcestis va ser representada al cofre de Cipsel, en un grup mostrant les honres fúnebres de Pèlias. Al museu de Florència hi ha un alt relleu, obra de Cleòmenes, que es creu que representa Alcestis oferint-se a morir.
+= '''Evocacions artístiques''' =
+El mite d'Alcestis ha inspirat nombroses obres, entre elles:
-== '''Evocacions artístiques''' ==
+* ''Alcestis'', una tragèdia d'Eurípides;
-La llegenda d'Alcestis ha inspirat nombroses obres, entre elles:
+* ''Alceste'', una tragèdia lírica de Jean-Baptiste Lully;
+* ''Alceste'', una òpera de Christoph Willibald Gluck amb llibret de Ranieri de' Calzabigi, escrita el 1767.
+=Referències=
-* Alcestis, una tragèdia d'Eurípides;
-* Alceste, una tragèdia lírica de Jean-Baptiste Lully;
-* Alceste, una òpera de Christoph Willibald Gluck amb llibret de Ranieri de' Calzabigi, escrita el 1767.
-==Referències==
 * Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. [[Barcelona]], [[octubre]] del [[1997]]. ISBN 84-297-4146-1, plana 13.