Ós panda gegant

Ós panda gegant

1.- APARENÇA:

Exteriorment, el panda s'assembla a un ós de coloració contrastants. El panda de Sichuan presenta el reconegut pelatge negre i blanc, mentre que la subespècie de Qingling té un pelatge de dos tons contrastants de marró.

Les orelles, nas, els pèls al voltant dels ulls, les espatlles i els membres són foscos. La cara, ventre i el llom són blancs. Les orelles són ovals i erectes. La pota del panda, amb cinc dits, presenta un "sisè dit" a manera d'un polze. Es tracta de la modificació d'un os sesamoideo del canell. Les seves potes davanteres són fortes i aptes per escalar i més llargues i musculoses que les del darrere. Els seus ulls són petits, i mentre les pupil les dels altres óssos són rodones, les del panda són com les dels gats, el que els dóna el nom en xinès deós-gat.

Les cries de panda al néixer pesen de 90 a 130 g i és gairebé pelat, però d'adults, poden pesar entre 70 i 125 kg.

2.- ON VIU:

El panda gegant habita en els freds i humits boscos de bambús de l'est del Tibet i sud-oest de Xina. Viu a les apartades regions muntanyoses del centre de la Xina sud occidental, i s'alimenta dels boscos de bambú. El panda habita en les serres de Minshan, Qinling, Qionglai, Liangshan, Daxiangling i Xiaoxiangling. Són muntanyes cobertes per floresta humida de conífera s, hàbitat ideal per a l'espècie de bambú (la canya que constitueix el seu principal aliment). Són considerats un dels més rics ecosistema s de clima temperat del planeta. Les altures en les quals es situen els territoris en què habiten els pandes van dels 1.200 als 3.400 msnm.

El primer registre evolutiu del panda data d'entre el final del Pliocè i el començament del Plistocè. Algunes restes fòssils foren trobades a Myanmar, Vietnam i en la porció oriental de la Xina, arribant fins a Pequín,al nord. Avui en dia les poblacions de pandes es troben només en el sud-oest de la Xina.

Està en perill d'extinció; l'espècie està molt localitzada. Amb 1.600 vivint en les selves i 188 en captivitat (estadístiques 2004 - 2005), reporters demostren que la xifra de pandes vivint en llibertat va en augment. / 154182.html L'ós panda és el símbol de WWF ( Fons mundial per a la protecció de la naturalesa) des de 1961.

3.-TIPUS DE ALIMENTACIÓ:

La seva mandíbula està molt desenvolupada, consta de 8 premolars, 4molars, 6incisius i dos canins. Les seves dents son fortes, tritura els troncs del bambú i arriba al teixit vegetal. És Omnívor, al principi es creia que vivia exclusivament de les tiges de bambú, però després es va saber que durant les 10 o 12 hores diàries que fan servir per menjar, s'alimenten d'altres plantes tals com Herbes, gencianes, lliris, safrà i també de rosegadors, aus i peixos.

4.-NOM:

El nom del panda a xinès significa 'gran ós-gat' (Xinès simplificat:大熊猫, xinès tradicional:大熊猫, pinyin : dàxióngmāo), encara que també se l'anomenaós fajado(huaxiong). Aquest nom es deu al fet que, a diferència de les altres espècies de ós, el panda té les pupil·les verticals, que recorden a la dels gats.

La paraula panda (com s'ho diu a occident) és d'origen incert, encara que es creu que prové d'una llengua de l'Himàlaia, (possiblement nepalès). Aquest nom va ser heretat del panda vermell,Ailurus fulgens, amb el que se li emparenta durant molt de temps, per tenir urpes similars. Quan aquesta relació va ser descartada se li va donar el seu nom científic Ailuropoda melanoleuca que significapeu com el 'panda vermell' - negre i blanc.

3.- POPULARITAT:

El panda es va conèixer a Occident a 1869, quan un caçador portar una pell al missioner jesuïta francès Armand David. En 1936, Ruth Harkness portar als Estats Units un cadell de panda, donant inici a la passió occidental per l'animal. De 1936 a 1946, 14 pandes van ser portats de la República Popular de la Xina aXina per estrangers. A l'any 1946, aquesta activitat va quedar prohibida. A partir de 1957, Xina va començar a distribuir pandes com a demostració debona voluntat. Aquest hàbit es manté fins el present.

4.-CLASSIFICACIÓ:

Durant molt temps, el panda gegant, al costat del panda vermell, va ser inclòs en la família dels Proción, la mateixa dels mapaches. Proves genètiques recents el col·loquen en la família dels óssos (Ursidae ){{ sinreferencias)), sent el seu parent més proper al ós d'Ullera de Amèrica del Sud.

Existeixen dues subespècies de panda:

• Ailuropoda melanoleuca melanoleuca- a la qual pertany la major part de la població de pandes; es troba en les regions muntanyoses de Sichuan.
• Ailuropoda melanoleuca qinlingensis- viu a les muntanyes Qinling a Shaanxi a 1.300-3.000 msnm. Es distingeixen de la varietat de Schiuan per tenir una coloració diferent (marró clar i fosc) i un cap més petit amb molars més llargs.

El primer intent de classificació, per Armand David, va posar al panda sota el gènereUrsus , anomenantUrsus melanoleucusa 1869. En 1870, Alphonse Milne-Edwards rebatejar l'animal amb el nom actual.

D'acord amb les anàlisis comparatives de ADN, evolutivament, els pandes se separen del tronc principal dels óssos fa al voltant de 17 milions d'anys. En aquella època el Ursavus o ós de l'alba, habitava a Europa subtropical.

Els fòssils trobats proven que el panda va viure en ambients i regions diferents de les que ho fa en l'actualitat. Altres registres fòssils trobats parlen de l'existència d'una segona espècie (avui desapareguda), el Ailuropoda minor , que tenia la meitat de la mida del panda modern.

En el 2002 va ser publicat un treball que prova, a través d'estudis de la seva genoma, que el panda va enfrontar una situació de coll d'ampolla fa 43.000 anys. El coll d'ampolla és un fenomen en què la població d'una espècie és delmades per la qual cosa els exemplars actuals descendeixen d'un petit grup de supervivents.

5 .- COM S’ADAPTEN AL MEDI AMBIENT PER SOBREVIURE?

Els mecanismes d'adaptació influeixen en la seva conducta i la seva forma de vida:

És ben conegut el anomenat fals polze del panda, que consisteix en realitat en un os sesamoide radial molt desenvolupat i que forma una espècie de sisè dit oposar-se als altres cinc; gràcies a aquesta modificació, el panda gegant pot manipular i agafar amb certa destresa objectes tan petits com les tiges de bambú, que constitueixen la part principal de la seva dieta. A més de bambú, també menja bulbs, arrels, ous i alguns mamífers petits. Per aixó el primer mecanisme d’adaptació és el seu dit polze oposable (un sisè dit). Aquest li permet desfullar les tiges de bambú amb facilitat.

6.- DIETA:

thumb|200px|Panda comiendo en Chengdu Tot i pertànyer a l'ordre dels carnívors, el panda és un animal majoritàriament herbívor, alimentant gairebé exclusivament de prop de 30 espècies de canya de bambú (el 99% de la seva dieta consisteix en bambú ). Se sap que el panda també utilitza insectes i ous com a font de proteïna s. És possible que inclogui, a més rosegador és i cries de cérvol musk.

Com a herència dels seus avantpassats carnívors el seu sistema digestiu no està plenament adaptat per assimilar les molècules de cel·lulosa, contingudes en el bambú, per això necessiten consumir fins a 40 kg de bambú per dia ( dels quals 23 kg de mitjana són defecacions), tasca que pot ocupar fins a 14 hores. Les seves fortes dents i mandíbules estan adaptades per triturar els troncs del bambú i arribar a la seva polpa.

Malgrat que un gran consum de bambú representa un gran consum d'aigua (el 40% del pes del bambú correspon a aigua, xifra que arriba a 90% en els brots), el panda beu freqüentment aigua de neu fosa.

En captiveri la seva dieta consisteix en bambú, canya de sucre, papilla de arròs, galetes especials amb alt contingut de fibres, pastanaga , poma i patata.

Actualment, segons una agència de notícies xinesa, el panda enfronta un seriós risc d'extinció a causa de la floració del bambú que li serveix d'aliment. = 226787 & Tipus = 32 El panda gegant podria extingir per manca d'aliment

7.- REPRODUCCIÓ

thumb|250 px|Cría de panda de aproximadamente una semana de edad en una incubadora del CIR Chengdu Els pandes assoleixen la seva maduresa sexual entre els cinc i els set anys d'edat.

L'època de reproducció es desenvolupa durant la primavera (desde mitjans de març a mitjans de maig). Durant aquesta època de dos a cinc mascles poden competir per una femella fèrtil. Quan un mascle es destaca sobre la resta obté el dret a copular amb la femella. El temps de còpula és curt i va dels 30 segons als 5 minuts, però el mascle pot muntar a la femella diverses vegades per assegurar l'èxit de la fecundació. Solen ser sorolloses, acompanyades per gemecs.

La gestació del embrió (que pot pesar entre 90 i 130 g, el que representa 1 / 900 parts del pes de la mare) dura, de mitjana, 135 dies. Normalment neixen una o dues cries, si es donés el segon cas, la mare optarà per continuar la criança de només una d'elles (la que noti amb més probabilitats de sobreviure). La cria rebutjada és abandonada i mor. Aquest comportament, observat en diverses espècies, es dóna quan li és impossible a la mare tenir cura de diverses cries, pel que elegeix la més apta (encara no es coneix com realitza la mare aquesta selecció, però està sent estudiat pels científics) .

Al néixer la cria és cega i la seva pell té una coloració rosada (producte d'una reacció química entre la pell del nadó i la saliva de la seva mare), un mes després del naixement el panda adquirirà la seva tradicional pigmentació.

La mare va alletant a la seva cria entre 6 i 14 vegades per dia per un període de temps de 30 minuts cada vegada. Només per tres o quatre hores abandonarà a la seva cria per adquirir aliment, durant aquest temps la cria queda indefensa. Encara que la cria de panda sigui capaç d'ingerir petites quantitats de bambú des dels sis mesos el deslletament es produeix a l'any de vida.

D'altra banda la cria comença a caminar (patosament) a partir dels 75 dies, des de llavors la mare ho estimularà jugant i lluitant amb ell.

La cria viurà amb la seva mare (ja que el pare no pren part de la criança) fins als dos anys de vida. L'interval entre una camada de cries i una altra pot durar més de dos anys.

En captivitat la cria de pandes es torna molt dificultosa: només el 10% aconsegueix aparellar-se naturalment i gairebé el 30% de les femelles queden prenyades. A més el 60% dels pandes captius perd totalment el seu desig sexual. Alguns científics (sobretot a la Xina i Tailàndia) intenten reduir aquest problema a partir de vídeos de pandes copulas. Els científics no creuen que així aprenen comportaments copulativa, sinó, que els sons associats estimulen als pandes que els escolten.

L'expectativa de vida d'un panda és d'uns 12 anys. El 2005, Basi, una colla femella xinesa, va complir 25 anys d'edat (que equivalen a 100 anys humans), aquest mateix any el panda criat en captivitat més vell del món, una femella anomenada Meimei, va morir als 36 (equivalents a 144 anys humans), en el jardí zoològic de la ciutat de Guilin.

8.-ESTAT DE CONSERVACIÓ:

La baixa taxa de natalitat, l'alta taxa de mortalitat infantil i la destrucció del seu ambient natural ho col·loquen sota l'amenaça de la extinció. La llei xinesa és molt rígida en quant a la seva caça, la qual cosa ha disminuït aquesta problemàtica. En 1995, un terratinent va ser sentenciat a presó perpètua per haver disparat a un panda. L'any següent, dos homes van ser condemnats a pena capital després de ser capturats portant pells de panda i mico daurat. A partir de 1997 la pena per als infractors va passar a ser de 20 anys de presó.

Les trampes per cérvols almiscarados i óssos negres moltes vegades acaben ferint als pandes.

El nombre de pandes salvatges a la Xina està estimat en 1600. En 2000 es comptaven 1.114 exemplars, escampats per territoris que tenen una superfície total de 23.000 km ² a les províncies de Sichuan, Gansu i Shaanxi. Estudis en 2006, basats en exàmens d'ADN extret d'excrements de panda, indiquen que podria haver 3.000 animals en llibertat. Hi ha 239 pandes gegants en cautiveiro a la Xina. Més d'un centenar d'ells estan en un centre especialitzat en Sichuan. Els bessons s'apodera del món panda Altres 20 espècimens es troben distribuïts pels principals zoològics del món.

9.-EVOLUCIÓ TEMPORAL DE L'ESTAT DE CONSERVACIÓ:

• 1965 - "Molt rar però es considera que el nombre d'individus serà estable o augmentarà" (Scott, 1965)
• 1986 - estrany (IUCN Conservation Monitoring Centre 1986)
• 1988 - estrany (IUCN Conservation Monitoring Centre 1988)
• 1990 - amenaçat (IUCN 1990)
• 1994 - amenaçat (Groombridge 1994)
• 1996 - amenaçat (IUCN Bear Specialist Group 1996)

10.-BABY BOOM:

El 2005 va ser considerat un gran any per als projectes de cria en captivitat de l'espècie, 25 cries nascudes en zoològics i centres de reproduccióvan sobreviure. El 2004 van sobreviure només 9 cries.

11.- HÀBITS:

Els pandes són animals normalment solitaris. La seva major activitat es desenvolupa durant la sortida i la posta de sol passant la major part del temps restant dormint en boscos de bambú. Marquen el seu territori amb una combinació d'olors que produeixen amb la seva glàndula anal, orina i marques amb les urpes. D'aquesta manera, eviten conflicte en no utilitzar àrees compartits del territori.

En ser un animal subtropical, el panda ha perdut l'hàbit de la hibernació.

12.- PANDES EN LA CULTURA:

Segell postal soviètic de 2 kopeks que mostra la imatge d'un panda del 'Zoo de Moscou' el 1964 .

• Andy Panda, creat per Walter Lantz (també creador del Pájaro Loco), és un personatge de dibuixos animats.
• La World Wildlife Fund (WWF) va adoptar al panda com a símbol a 1961.
• El panda és l'animal nacional de la República Popular de la Xina.
• Panda Security és una empresa multinacional de desenvolupament i venda de productes de seguretat informàtica.
• Canal Panda és un canal de televisió portuguès orientat al públic infantil i juvenil.
• El panda Jing Jing és una de les mascotes dels Jocs Olímpics de 2008, amb seu a Pequín.
• A la sèrie de animé Ranma 1 / 2, Genma, el pare de Ranma, es transforma en un panda mut quan és mullat amb aigua freda, però torna a la seva forma original amb aigua calenta.
• Seat Panda / Fiat Panda Populars automòbils
• Hello Panda és una marca de galetes dolces japoneses que s'exporten també als països desenvolupats.
• Chu-Lin va ser un panda famós del zoo de Madrid, per haver estat el primer en néixer en captivitat.
• Un panda famós a Llatinoamèrica va ser Tohui, havent nascut en captivitat al Parc zoològic de Chapultepec de la Ciutat de Mèxic, fins i tot se li va dedicar una cançó: "Petit Panda" interpretada per la cantant [ [Yuri]].
• Entre els personatges de les Tortugues Ninja existeix un que s'anomena Panda Khan. Així d'aquesta manera es denoten dues icones de la cultura xinesa.
• Un dels personatges de la sèrie de vídeo jocs Tekken, hi ha la selecció altern d'Kuma (un ós), que és un panda femella i pel que sembla és mascota de Xian Fei.
• La pel lícula d'animació Kung Fu Panda, de Dreamworks, en la qual el protagonista en un ós panda al qual li agraden les arts marcials.
• Panda o Pxndx, Banda de Rock Mexicana amb alta popularitat a tot el món, i amb més de 11 milions de discos venuts

13.- PANDES A ZOOLÒGICS:

Actualment molts zoològics arreu del món compten amb pandes entre les seves atraccions principals, encara que sigui l'animal més car de mantenir.

En 2006, un article delNew York Timesreferent a les qüestions econòmiques de la cura de pandes en zoològics explicava que el cost de mantenir un panda és cinc vegades més gran que el de l'elefant , el segon més gran en quant a cost. Els zoològics nord-americans han de pagar al govern xinès la suma de 2 milions de dòlars per any en concepte de drets i honoraris. En general, la durada d'aquest contracte és de deu anys.

14.- NORDAMÈRICA:

[[Arxiu: Giant Panda Tai Shan.JPG | thumb | 250px | Tai Shan, en el Zoològic Nacional de Washington, DC. Juny de 2007]] Al 2005 els quatre zoològics més importants dels EUA comptaven amb pandes entre les seves instal·lacions, a saber (llistats en ordre d'adquisició):

• San Diego Zoo, San Diego, Califòrnia - llar de Bai Yun (H), Gao Gao (M), Mei Sheng (M), i una cria anomenada Lin (H).
• National Zoo, Washington DC - llar de Mei Xiang (H), Tian Tian (M), i una cria anomenada Tai Shan (M).
• Zoo Atlanta, Atlanta, Geòrgia - llar de Yang Yang (M)
• Memphis Zoo, Memphis, Tennessee - llar de Ja Ja (H) i Le Le (M)
• Chapultepec Zoo, Mexico City - llar de Xiu Hua, Shuan Shuan i Xin Xin, totes femelles.

El 9 de juliol de 2005, Tai Shan, una cria mascle ha nascut al National Zoo de Washington. Els seus pares (a través d'inseminació artificial) són Mei Xiang (H) i Tian Tian (M).

15.- EUROPA:

Zoos a Europa:

• Zoologischer Garten Berlin, Berlín, Alemanya - llar de Bao Bao, amb 27 anys és el panda captiu més vell del món; ha viscut a Berlín per 25 anys i mai s'ha reproduït .
• Tiergarten Schönbrunn, Viena, Àustria - llar de dos pandes (un mascle i una femella) nascuts a Wolong, Xina del 2000.
• Zoo-Aquarium, Madrid, Espanya - El 29 de juny de 2007 el govern xinès va obsequiar amb una parella de pandes als Reis de Espanya amb motiu de la seva visita a Xina. El panda mascle, Bingxing, tenia sis anys i la femella, Hua Zui Ba, quatre. Pandas del Zoo de Madrid En aquest zoològic, en els anys 80 les autoritats xineses van obsequiar als reis amb una parella de pandes, MADRID/MADRID_/MUNICIPIO/zoo/Madrid/sexto/mundo/exponer/pandas/gigantes/elpepiespmad/19781227elpmad_6/Tes Pandas a Espanya, anys 80 el mascle Chang-Chang (Força) i la femella Shao-Shao (Continuïtat) que després d'inseminació artificial de Chia-Chia, del Zoo de Londres, va aconseguir parir dues cries, sobrevivint un mascle, Chu-Lin (Tresor entre els bambús). Aquest va morir jove sense descendència, però es conserven mostres del seu semen.

Altres importants zoos com els de Londres i París no disposen en l'actualitat d'aquests animals.

16.- ÀSIA:

Tres zoos al Japó compten amb pandes:

• Ueno Zoo, Tòquio - llar de Ling Ling (M), l'únic panda amb "ciutadania japonesa". Morí el 30 d'abril de 2008.
• Oji Zoo, Kobe, Hyogo - llar de Kou Kou (M) i Tan Tan (H)
• Món Aventura, Shirahama, Wakayama - Ei Mei (M), Mei Mei (H), Rau Hin (H), Ryu Hin i Syu Hin (dos mascles bessons), i Kou Hin (M). Yu Hin (M) va ser enviat a la Xina a 2004.

El Chiang Mai Zoo situat al nord de Tailàndia és la llar de Chuang Chuang (M) i Lin Hui (H). Per plaer del públic, tots dos han pogut ser recentment observats copulaRs i s'espera que hi hagi hagut fertilització, producte d'aquesta copulació.

Un estudi profund sobre la anatomia de l'ós panda demostraven que era un ós i que les característiques que l’acostaven al panda menor eren adaptacions derivades de la seva forma d’alimentar-se a base de canya de bambú. Actualment s’ha confirmat aquesta conclusió amb quatre tècniques diferents: • La hibridació del DNA. • La comparació per electroforesi de les proteïnes homòlogues. • L’anàlisi de les propietats immunològiques. • L’estudi detallat de les bandes dels cromosomes.

Cada anàlisi per separat dóna la mateixa resposta:

"El panda gegant és un os de veritat, tal com els nens i nenes de tot el món han sabut des de fa molt temps."

L’espai de protecció més important dels óssos panda és la Reserva natural de Wolong, dins el Santuari de Sichuan. Aquesta adscripció té, segons el seu director Zhang Hemin, uns efectes altament beneficiosos per a l’espècie perquè permeten ampliar de manera progressiva l’hàbitat dels pandes gegants fins a les muntanyes Minshan, Liangshan, Xianglingshan i Qinling, amb el que poden sortir d’aquest aïllament poblacional en què es troben i milloren els problemes de consanguinitat que avui dia presenta l’espècie.

És el logotip de la primera organització ecologista a nivell mundial: WWF (World Wide Fund for Nature)

CLADOGRAMA

Ursidae	Ursinae     Tremarctinae   Ailuropodinae   altres cronoespècies (A. microta, A. wulingshanensis, A. baconi) panda A. melanoleuca melanoleuca A. melanoleuca qinlingensis

==REFERÈNCIES==

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ós panda gegant

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.