Ós panda: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Taxobox | name = Panda gegant | status = EN | trend = unknown | status_system = iucn3.1 | status_ref =<ref name="I2008">{{IUCN2008|id=712|títol=Ailuropoda mel...».
 
Línia 67: Línia 67:
Un estudi profund sobre la anatomia de l'ós panda demostraven que era un ós i que les característiques que l’acostaven al panda menor eren adaptacions derivades de la seva forma d’alimentar-se a base de canya de bambú.
Un estudi profund sobre la anatomia de l'ós panda demostraven que era un ós i que les característiques que l’acostaven al panda menor eren adaptacions derivades de la seva forma d’alimentar-se a base de canya de bambú.
Actualment s’ha confirmat aquesta conclusió amb quatre tècniques diferents:
Actualment s’ha confirmat aquesta conclusió amb quatre tècniques diferents:

La hibridació del DNA.
# La hibridació del DNA.
La comparació per electroforesi de les proteïnes homòlogues.
# L’estudi detallat de les bandes dels cromosomes.
L’anàlisi de les propietats immunològiques.
# La comparació per electroforesi de les proteïnes homòlogues.
L’estudi detallat de les bandes dels cromosomes.
# L’anàlisi de les propietats immunològiques.



Cada anàlisi per separat dóna la mateixa resposta:
Cada anàlisi per separat dóna la mateixa resposta:

Revisió del 20:38, 8 feb 2009

Infotaula d'ésser viuÓs panda

- COM ÉS?

L'ós panda gegant és un animal gran, semblant a un ós, amb pelatge blanc, llarg, dens i d'aspecte llanós; les potes, les espatlles, les orelles i la zona dels ulls són negres. La cua és gruixuda i curta.

1.- ON VIU

El panda gegant habita en els freds i humits boscos de bambús de l'est del Tibet i sud-oest de Xina. Viu a les apartades regions muntanyoses del centre de la Xina sud occidental, i s'alimenta dels boscos de bambú.


2.-TIPUS DE ALIMENTACIÓ

És Omnívor, al principi es creia que vivia exclusivament de les tiges de bambú, però després es va saber que durant les 10 o 12 hores diàries que fan servir per menjar, s'alimenten d'altres plantes tals com Herbes, gencianes, lliris, safrà i també de rosegadors, aus i peixos.

==3.-COM ÉS LA SEVA REPRODUCCIÓ== vivípara.

L'aparellament té lloc a la primavera i les cries neixen a finals de l'hivern. La femella pareix entre un o dos ossets, que arriben a la maduresa sexual entre els quatre i deu anys.

Descripció breu del seu comportament: Els pandes són animals solitaris excepte en l'època de zel, passen la vida principalment a terra, però s'enfilen als arbres quan els persegueixen els depredadors. Es mostren actius durant tot l'any,és a dir, no hivernen.


És una espècie amenaçada, en perill d'extinció, extingida, etc i es troba sota protecció especia, encara que actualment l'espècie s'hagi protegida, en temps passats era objecte de caça, per part de la població xinesa.

4.-POBLACIÓ

Hi ha només 1.000 exemplars en llibertat -en reserves especials protegides pel govern xinès -i altres 100 en zoos.

És ben conegut el anomenat fals polze del panda, que consisteix en realitat en un os sesamoide radial molt desenvolupat i que forma una espècie de sisè dit oposar-se als altres cinc; gràcies a aquesta modificació, el panda gegant pot manipular i agafar amb certa destresa objectes tan petits com les tiges de bambú, que constitueixen la part principal de la seva dieta. A més de bambú, també menja bulbs, arrels, ous i alguns mamífers petits.

5.-QUANT TEMPS VIUEN

Arriben a viure entre els 10 i els 15 anys. Un Panda ben alimentat pot arribar a viure uns 30 anys.

6 .- COM S’ADAPTEN AL MEDI AMBIENT PER SOBREVIURE?

Els mecanismes d'adaptació influeixen en la seva conducta i la seva forma de vida: El primer mecanisme d’adaptació és el seu dit polze oposable (un sisè dit). Aquest li permet desfullar les tiges de bambú amb facilitat

7.-ESTUDI SOBRE L'ÓS PANDA

Un estudi profund sobre la anatomia de l'ós panda demostraven que era un ós i que les característiques que l’acostaven al panda menor eren adaptacions derivades de la seva forma d’alimentar-se a base de canya de bambú. Actualment s’ha confirmat aquesta conclusió amb quatre tècniques diferents:

  1. La hibridació del DNA.
  2. L’estudi detallat de les bandes dels cromosomes.
  3. La comparació per electroforesi de les proteïnes homòlogues.
  4. L’anàlisi de les propietats immunològiques.


Cada anàlisi per separat dóna la mateixa resposta:

"El panda gegant és un os de veritat, tal com els nens i nenes de tot el món han sabut des de fa molt temps."

ESPAI DE PROTECCIÓ DE L'ÓS PANDA

L’espai de protecció més important dels óssos panda és la Reserva natural de Wolong, dins el Santuari de Sichuan, que el 2006 va passar a ser Patrimoni Mundial.

Aquesta adscripció tindrà, segons el seu director Zhang Hemin, uns efectes altament beneficiosos per a l’espècie perquè permetran ampliar de manera progressiva l’hàbitat dels pandes gegants fins a les muntanyes Minshan, Liangshan, Xianglingshan i Qinling, amb el que podran sortir d’aquest aïllament poblacional en què es troben i milloraran els problemes de consanguinitat que avui dia presenta l’espècie.

  1. . Ailuropoda melanoleuca. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 05.02.09.