Maria de Borgonya: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substituint el text: (-Imatge: +Fitxer:, -Image: +Fitxer:)
m Robot afegeix: sk:Mária Burgundská
Línia 61: Línia 61:
[[pt:Maria, Duquesa da Borgonha]]
[[pt:Maria, Duquesa da Borgonha]]
[[ru:Мария Бургундская]]
[[ru:Мария Бургундская]]
[[sk:Mária Burgundská]]
[[sr:Марија од Бургундије]]
[[sr:Марија од Бургундије]]
[[sv:Maria av Burgund]]
[[sv:Maria av Burgund]]

Revisió del 18:59, 12 feb 2009

Maria de Borgonya

Maria de Borgonya ( Brussel·les 1457 - Bruges 1482 ), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.

Orígens familiars

Nasqué el 13 de febrer de 1457 a Brussel·les sent la única filla del duc Carles I de Borgonya i la seva segona esposa Isabel de Borbó. Era néta per línia paterna de Felip III de Borgonya i Isabel de Portugal, i per línia materna de Carles I de Borbó i Agnès de Borgonya.

Projectes de matrimoni

L'esterilitat de la tercera esposa de Carles el Temerari provocà que Maria de Borgonya esdevinguès la plus grande héritière de son temps (en català: la més gran hereva del seu temps). Per aquest motiu Maria esdevingué una dona molt apreciada en el seu temps i que tingué diversos pretendents:

  • El 1462 el rei de la Corona d'Aragó Joan II d'Aragó demanà la ma de Maria de Borgonya, una donzella de cinc anys, per al seu fill, el futur Ferran el Catòlic.
  • El 1469 demanà la ma de Maria de Borgonya Carles de Valois, germà petit del rei Lluís IX de França. Aquest demanà llavors al Papa Pau II que no fos concedida la dispensa necessària per poder contraure matrimoni. Tot i les queixes del rei francès el Papa li concedí el permís al príncep francès. Llavors el rei recordà al seu germà petit el jurament de fidelitat i li recordà que qualsevol fill nascut del matrimoni no seria validat com a hereu. Posteriorment el mateix rei Lluíx IX demanà la ma de Maria per al seu fill d'un any.
  • El duc Nicolau de Lorena, duc de Lorena i Bar

Ascens al Ducat de Borgonya

Com a única filla del duc de Borgonya Carles el Temerari va heretar el ducat a la mort de Felip III el 1477. El rei Lluís XI de França va aprofitar el moment inicial de debilitat de Maria de Borgonya per ocupar algunes places com la Picardia i Artois, així com la pròpia Borgonya.

El 10 de febrer del mateix any promulgà a Gant, amb la finalitat d'expulsar els francesos, una carta de privilegis anomenada El Gran Privilegi, per la qual concedia govern propi a les comtats de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda i el ducat de Brabant, els primers estats constituents dels Països Baixos.

Núpcies i descendents

Es va casar el 18 d'agost de 1477 a Gant amb el futur emperador Maximilià I d'Habsburg. D'aquesta unió nasqueren:

Herència i mort

El fill gran de Maria i Maximilià I, Felip el Bell, heretà el títol de duc de Borgonya però tant sols amb el domini directe dels Països Baixos i el Franc Comtat. Tot i la pèrdua de territori, fins i tot de la pròpia regió de Borgonya, els reis hispànics de la Dinastia Habsburg continuaran mantenint el títol de Duc de Borgonya.

Maria de Borgonya va morir a la ciutat de Bruges, com a conseqüència d'una caiguda de cavall, el 27 de març de 1482.



Precedida per:
Carles I
Duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg, Comtessa de Flandes, i Holanda
14771482
Succeïda per:
Felip el Bell
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria de Borgonya