Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
[['Alī ibn Mugāhid Iqbāl al-Dawla]] (?,? - [[segle XI]],?) va ser rei de la [[Taifa de Dénia|Taifa de Dāniyya]] entre els anys [[1044]] i [[1076]] de l'era cristiana.
[['Alī ibn Mugāhid Iqbāl al-Dawla]] (?,? - [[segle XI]],?) va ser emir de l'[[Emirat de Dàniyya]] entre els anys [[1044]] i [[1076]] de l'era cristiana.


==Política interior==
==Política interior==
Línia 12: Línia 12:


[[Categoria:Valencians històrics]]
[[Categoria:Valencians històrics]]
[[Categoria:Emirat de Dàniyya]]

Revisió del 14:01, 14 feb 2009

'Alī ibn Mugāhid Iqbāl al-Dawla (?,? - segle XI,?) va ser emir de l'Emirat de Dàniyya entre els anys 1044 i 1076 de l'era cristiana.

Política interior

Succeí el seu pare Mugāhid ibn 'Abd Allāh en contra de l'oposició del seu germà Hasān. Prengué el títol honorífic d'Iqbāl al-Dawla (prosperitat de la dinastia) però perdé la sobirania sobre els seus territoris a mans del rei Abū Ga'far Ahmad ibn Sulaymān al-Muqtadir de la Taifa de Saraqusta, quan aquest es presentà davant de Dāniyya amb un notable exèrcit. Acabà casant-se amb una de les seves filles.

Arran d'aquests fets, el valí de Mayūrqa 'Abd Allāh al-Murtadā allotjà la família del rei destronat i actuà de manera independent fins que l'any 1087 es proclamà emir i convertí Mayūrqa en un regne taifa.

Política exterior

Durant una ràtzia contra Sardenya fou capturat i obligat a ser batejat, però després de pagar el rescat retornà a l'Islam.

Al 1058 signà un conveni amb el Bisbat de Barcelona pel qual es comprometia a protegir els cristians mossàrabs de la Taifa de Dāniyya i reconeixia la jurisdicció del Bisbat de Barcelona sobre les esglésies del seu regne, tant dels territoris peninsulars com dels territoris insulars de Mayūrqa, a canvi de reconeixement cristià de la seva sobirania sobre aquests territoris. Aquest conveni fou al·legat dos segles després quan finalitzada la Croada contra Al-Mayûrqa (1229-1232) per part de Jaume I d'Aragó, el Bisbat de Barcelona reclamà la seva sobirania sobre les terres de Mallorca. A nivell diplomàtic mantingué bones relacions amb Almodis de la Marca.