Enric Margall i Tauler

Enric Margall (Malgrat de Mar, 28 d'agost del 1944 – 1986) va ser un destacat jugador de bàsquet català de les dècades dels 60 i 70.

Història

Enric Margall i Tauler va néixer el 1944 a Malgrat de Mar i va morir el 1986 a causa d'una aturada cardíaca, a l'edat de 42 anys. Membre d'una nissaga de jugadors de bàsquet, juntament amb els seus germans Narcís Margall i Josep Maria Margall, amb els que arribà a coincidir al Joventut la temporada 1972-73.

Amidava 1,94 metres d'altura i va destacar jugant en la posició d'aler-pivot. Era esquerrà, i especialista a més a defensar als millors pivots del conjunt rival. A tot això li afegia unes bones aportacions ofensives. Ja als setxe anys era titular a l'UE Malgrat, però, pràcticament tota la seva carrera esportiva la va desenvolupar al Club Joventut de Badalona, en el qual va jugar onze temporades entre 1963 i 1974.

Va jugar 136 partits internacionals amb la selecció absoluta d'Espanya, on debutà el 1964 amb tot just 20 anys d'edat. Va guanyar la medalla d'argent al Campionat d'Europa de Barcelona de 1973 i participà als Jocs del Mediterrani de Tunis 1967, dos Jocs Olímpics (Mèxic 1968 i Munic 1972) i en cinc Campionats d'Europa consecutius (entre 1965 i 1973).

El 1974, amb 30 anys d'edat, es va veure obligat a abandonar la pràctica activa del bàsquet per prescripció mèdica, al ser-li diagnosticada una malaltia coronària. Dotze anys després, el 1986, va morir a causa d'una aturada cardíaca.

Trajectòria esportiva

• UE Malgrat: 1960-1963
• Club Joventut de Badalona: 1963-1974

Títols

• 1 Lliga espanyola: (1967)
• 1 Copa d'Espanya: (1969)
• 1 medalla de plata al Europeu de Barcelona de 1973