Prefectura: diferència entre les revisions
m Fusió amb prefecte emprant els Viquiestris |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| ⚫ | El terme '''prefectura''' ha estat emprat per denominar un òrgan de govern o àrea territorial des dels temps de l'emperador romà [[Constantí el Gran|Constantí I]], el qual va dividir l'[[Imperi Romà|imperi]] en quatre prefectures, cadascuna dividida en [[diòcesi]]. De forma similar a un estat o una ciutat, tenien un ampli autogovern, encara que li devíen fidelitat a Roma. El [[prefecte]] era el cap de la prefectura. |
||
{{fusió|prefecte}} |
|||
| ⚫ | El terme '''prefectura''' ha estat emprat per denominar un òrgan de govern o àrea territorial des dels temps de l'emperador romà [[Constantí el Gran|Constantí I]], el qual va dividir l'[[Imperi Romà|imperi]] en quatre prefectures, cadascuna dividida en [[diòcesi]]. De forma similar a un estat o una ciutat, |
||
El 17 d'abril de 1810, [[Josep Bonaparte]] va dividir Espanya en trenta-vuit prefectures en substitució dels [[corregiment]]s. No van arribar a ser del tot efectives a causa dels esdeveniments de la [[guerra del Francès]]. Es van suprimir el 1814 amb el retorn de [[Ferran VII]]. |
El 17 d'abril de 1810, [[Josep Bonaparte]] va dividir Espanya en trenta-vuit prefectures en substitució dels [[corregiment]]s. No van arribar a ser del tot efectives a causa dels esdeveniments de la [[guerra del Francès]]. Es van suprimir el 1814 amb el retorn de [[Ferran VII]]. |
||
| Línia 20: | Línia 19: | ||
*[[Marroc]] es divideix en 35 províncies i set prefectures urbanes. |
*[[Marroc]] es divideix en 35 províncies i set prefectures urbanes. |
||
*[[Grècia]] està formada per 13 regions administratives que se subdivideixen en 51 prefectures (''grec: νομοί, singular - νομός'') |
*[[Grècia]] està formada per 13 regions administratives que se subdivideixen en 51 prefectures (''grec: νομοί, singular - νομός'') |
||
==Articles relacionats== |
|||
* [[Prefecte]] |
|||
[[Categoria: Administració territorial]] |
[[Categoria: Administració territorial]] |
||
Revisió del 14:08, 4 març 2009
El terme prefectura ha estat emprat per denominar un òrgan de govern o àrea territorial des dels temps de l'emperador romà Constantí I, el qual va dividir l'imperi en quatre prefectures, cadascuna dividida en diòcesi. De forma similar a un estat o una ciutat, tenien un ampli autogovern, encara que li devíen fidelitat a Roma. El prefecte era el cap de la prefectura.
El 17 d'abril de 1810, Josep Bonaparte va dividir Espanya en trenta-vuit prefectures en substitució dels corregiments. No van arribar a ser del tot efectives a causa dels esdeveniments de la guerra del Francès. Es van suprimir el 1814 amb el retorn de Ferran VII.
Al Principat es van preveure quatre prefectures que no van arribar a ser efectives ja que el territori es va incorporar a l'imperi francès. Els límits no coincidien amb les províncies posteriors:
- Prefectura de Barcelona, incloïa el Solsonès.
- Prefectura de Girona, incloïa Osona.
- Prefectura de Lleida, incloïa la Franja de Ponent.
- Prefectura de Tarragona, incloïa les Garrigues, l'Urgell, la Segarra i bona part dels Ports i el Baix Maestrat.
Al País Valencià es van constituir dues prefectures:
- Prefectura d'Alacant, incloïa territoris que avui són a les províncies de Múrcia i d'Albacete.
- Prefectura de València, incloïa part de la província de Conca.
Altres països
- A Quebec (Canadà), el prefecte és un escollit que dirigeix una "municipalitat regional del comtat".
- Japó està dividit en 47 prefectures.
- Madagascar compta amb sis províncies, subdividides en prefectures, subprefectures y cantons.
- Marroc es divideix en 35 províncies i set prefectures urbanes.
- Grècia està formada per 13 regions administratives que se subdivideixen en 51 prefectures (grec: νομοί, singular - νομός)