Ample ferroviari ibèric: diferència entre les revisions
m iw - FR |
m Robot afegeix: es:Ancho ibérico |
||
Línia 27: | Línia 27: | ||
[[en:Iberian gauge]] |
[[en:Iberian gauge]] |
||
[[es:Ancho ibérico]] |
|||
[[pt:Bitola ibérica]] |
[[pt:Bitola ibérica]] |
Revisió del 09:24, 8 març 2009
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. |
L'ample ferroviari ibèric o ample ibèric, de 1.668 mm, és l'ample de via fèrria que s'ha usat històricament per a les línies estratègiques de ferrocarril d'Espanya i Portugal. Aquest ample de via era diferent del que s'estava implantant a Europa, que mesurava 1.435 mm, que fou l'amplada que s'adoptà al primer ferrocarril britànic.
Al principi l'ample ferroviari que es començà a utilitzar a Espanya fou el de 1.674 mm, actualment conegut com ibèric antic perquè posteriorment s'adaptà a l'ample de 1.668 mm. Una de les línies que encara queden en ample ibèric antic és la línia 1 del Metro de Barcelona. En aquest cas s'utilitzà aquest ample perquè la línia connectava amb la xarxa convencional que arribava a Barcelona i que posteriorment s'adaptà al nou ample ibèric menys la línia de metro que ja no connectava directament amb el ferrocarril.
Justificació oficial
Segons l'informe oficial dels enginyers, Juan Subercase i Calixto Santa Cruz[1], la mesura es justificava en les característiques de la geografia espanyola, que requeriria de més potència, amb calderes més amples, i seria un exemple a seguir ràpidament per tot el món. A la llarga, això ha causat l'aïllament de la xarxa de ferrocarrils espanyola de l'europea i l'ús de material mòbil específic, de fabricació més costosa .
L'oposició dels industrials catalans
Els industrials catalans, pioners de les indústries ferroviària i tèxtil a la península1904) , permetent la construcció d'altres amples, això sí, sense cap mena de subvenció, ja que no eren considerats ni vies ni amples estratègics .
, veien en la primera les possibilitat d'apropar el mercat europeu de la segona . Va ser justament la indústria, la que més va ajudar a finançar les costoses inversions en infraestructures ferroviàries . Per això s'oposarem de seguida a les diverses decisions , sovint contradictòries, dels molts governs espanyols de l'època, i aconseguiren que fou suavitzada més tard (Referències
Vegeu també
- Ample ferroviari a Espanya
- Història del ferrocarril a Catalunya
- Renfe
- Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Enllaços externs
- L'informe Subercase i les seves conseqüències
- (castellà) L'ample de via en a todo tren
- (castellà) Cronologia del ferrocarril espanyol amb dades que es amplien aquest article.