Ample ferroviari ibèric: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m iw - FR
m Robot afegeix: es:Ancho ibérico
Línia 27: Línia 27:


[[en:Iberian gauge]]
[[en:Iberian gauge]]
[[es:Ancho ibérico]]
[[pt:Bitola ibérica]]
[[pt:Bitola ibérica]]

Revisió del 09:24, 8 març 2009

L'ample ferroviari ibèric o ample ibèric, de 1.668 mm, és l'ample de via fèrria que s'ha usat històricament per a les línies estratègiques de ferrocarril d'Espanya i Portugal. Aquest ample de via era diferent del que s'estava implantant a Europa, que mesurava 1.435 mm, que fou l'amplada que s'adoptà al primer ferrocarril britànic.

Al principi l'ample ferroviari que es començà a utilitzar a Espanya fou el de 1.674 mm, actualment conegut com ibèric antic perquè posteriorment s'adaptà a l'ample de 1.668 mm. Una de les línies que encara queden en ample ibèric antic és la línia 1 del Metro de Barcelona. En aquest cas s'utilitzà aquest ample perquè la línia connectava amb la xarxa convencional que arribava a Barcelona i que posteriorment s'adaptà al nou ample ibèric menys la línia de metro que ja no connectava directament amb el ferrocarril.

Justificació oficial

Segons l'informe oficial dels enginyers, Juan Subercase i Calixto Santa Cruz[1], la mesura es justificava en les característiques de la geografia espanyola, que requeriria de més potència, amb calderes més amples, i seria un exemple a seguir ràpidament per tot el món. A la llarga, això ha causat l'aïllament de la xarxa de ferrocarrils espanyola de l'europea i l'ús de material mòbil específic, de fabricació més costosa[cal citació].

L'oposició dels industrials catalans

Els industrials catalans, pioners de les indústries ferroviària i tèxtil a la península[cal citació], veien en la primera les possibilitat d'apropar el mercat europeu de la segona[cal citació]. Va ser justament la indústria, la que més va ajudar a finançar les costoses inversions en infraestructures ferroviàries[cal citació]. Per això s'oposarem de seguida a les diverses decisions[cal citació], sovint contradictòries, dels molts governs espanyols de l'època, i aconseguiren que fou suavitzada més tard (1904)[cal citació], permetent la construcció d'altres amples, això sí, sense cap mena de subvenció, ja que no eren considerats ni vies ni amples estratègics[cal citació].

Referències

Vegeu també

Enllaços externs