Albert Martorell i Otzet: diferència entre les revisions
m Robot: substitució automàtica de text: (- nèixer + néixer , - tuberculosis + tuberculosi , - marrona + marró , - contrapes + contrapès , - de l'orde de + de l'ordre de , - exàmen + examen , - veié + vegé , - es sap + se sap , - tipic |
|||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
El [[13 de gener]] de [[1934]] debuta a [[Estadi de Sarrià|Sarrià]] amb l'[[Reial Club Deportiu Espanyol|Espanyol]] en un partit contra el Barça (3-2). Va jugar 12 anys al club, convertint-se en un digne successor de [[Ricard Zamora]], on compaginà les seves actuacions amb un altre gran porter, [[Josep Trias]]. Després de la [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]] va estar sancionat un any per motius polítics (acusat de no haver-se passat al bàndol nacional) i es va retirar l'any [[1946]], encara jove, per dedicar-se a la [[medicina]]. Fou quatre cops internacional amb la selecció espanyola, on debutà el [[28 de desembre]] de [[1941]]. |
El [[13 de gener]] de [[1934]] debuta a [[Estadi de Sarrià|Sarrià]] amb l'[[Reial Club Deportiu Espanyol|Espanyol]] en un partit contra el Barça (3-2). Va jugar 12 anys al club, convertint-se en un digne successor de [[Ricard Zamora]], on compaginà les seves actuacions amb un altre gran porter, [[Josep Trias]]. Després de la [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]] va estar sancionat un any per motius polítics (acusat de no haver-se passat al bàndol nacional) i es va retirar l'any [[1946]], encara jove, per dedicar-se a la [[medicina]]. Fou quatre cops internacional amb la selecció espanyola, on debutà el [[28 de desembre]] de [[1941]]. |
||
En retirar-se del futbol fou un brillant metge, directiu del club i un bon tennista amateur del [[Club Tennis Barcino]]. Sang freda i ràpid de reflexes, fou un porter molt segur i sobri, que l'han situat a la llista dels millors porters de la història del futbol català. |
En retirar-se del futbol fou un brillant metge, directiu del club i un bon tennista amateur del [[Club Tennis Barcino]], club del que fou president entre [[1971]] i [[1977]]. Sang freda i ràpid de reflexes, fou un porter molt segur i sobri, que l'han situat a la llista dels millors porters de la història del futbol català. |
||
==Un símbol perico== |
==Un símbol perico== |
||
Revisió del 18:37, 12 març 2009
Albert Martorell Otset ha estat un dels gran porters de la història del Reial Club Deportiu Espanyol i del futbol català.
Albert Martorell va néixer el 13 de maig de 1916 a Madrid, on la seva família s'hi havia traslladat per motius professionals, fill d'una notable família de la burgesia barcelonina. Amb nou anys, tornà a Barcelona i fou aquí on començà a jugar a futbol. De ben jove, ingressa a la Penya Saprissa.
El 13 de gener de 1934 debuta a Sarrià amb l'Espanyol en un partit contra el Barça (3-2). Va jugar 12 anys al club, convertint-se en un digne successor de Ricard Zamora, on compaginà les seves actuacions amb un altre gran porter, Josep Trias. Després de la Guerra Civil va estar sancionat un any per motius polítics (acusat de no haver-se passat al bàndol nacional) i es va retirar l'any 1946, encara jove, per dedicar-se a la medicina. Fou quatre cops internacional amb la selecció espanyola, on debutà el 28 de desembre de 1941.
En retirar-se del futbol fou un brillant metge, directiu del club i un bon tennista amateur del Club Tennis Barcino, club del que fou president entre 1971 i 1977. Sang freda i ràpid de reflexes, fou un porter molt segur i sobri, que l'han situat a la llista dels millors porters de la història del futbol català.
Un símbol perico
Fou protagonista d'alguns dels actes del 75è aniversari del club, i el 14 de novembre de 1999, en la Cerimònia Inaugural del Centenari, acompanyat de Trias i Arcas van hissar la bandera del club, desprès d'haver recorregut l'anella de l'estadi