Punta seca: diferència entre les revisions
m Robot substituint el text: (-Imatge: +Fitxer:, -Image: +Fitxer:) |
m Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km² |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
Amb aquest mot definim tant |
Amb aquest mot definim tant l'instrument com la tècnica de [[gravat]]. |
||
* Instrument que sembla un llapis, amb una punta |
* Instrument que sembla un llapis, amb una punta d'un acer dur o d'una pedra com el diamant. |
||
* La punta seca és una modalitat de gravat al buit; la tinta es diposita a les parts gravades. La [[matriu (gravat)|matriu]] és de metall; això significa que és un gravat calcogràfic. Com [[calcografia]], es treballa de manera directa per acció manual. |
* La punta seca és una modalitat de gravat al buit; la tinta es diposita a les parts gravades. La [[matriu (gravat)|matriu]] és de metall; això significa que és un gravat calcogràfic. Com [[calcografia]], es treballa de manera directa per acció manual. |
||
| Línia 12: | Línia 12: | ||
== Procés == |
== Procés == |
||
Aquesta tècnica és molt similar a la del gravat al [[burí]]. L'artista dibuixa la imatge sobre una planxa de [[zinc]] o de [[coure]], sense tractar. A mesura que es va fent la incisió es va produint un solc, aixecant a banda i banda una espècie de suaus crestes de metall anomenades rebaves o barbes. Aquestes rebaves retenen certa quantitat de tinta i donen al traç de la punta seca un aspecte ric i vellutat. Les rebaves són delicades i es desgasten amb la contínua pressió del [[tòrcul]] pel que no |
Aquesta tècnica és molt similar a la del gravat al [[burí]]. L'artista dibuixa la imatge sobre una planxa de [[zinc]] o de [[coure]], sense tractar. A mesura que es va fent la incisió es va produint un solc, aixecant a banda i banda una espècie de suaus crestes de metall anomenades rebaves o barbes. Aquestes rebaves retenen certa quantitat de tinta i donen al traç de la punta seca un aspecte ric i vellutat. Les rebaves són delicades i es desgasten amb la contínua pressió del [[tòrcul]] pel que no s'acostuma a fer un tiratge superior a 20 o 30 estampes. Per augmentar les possibilitats del tiratge es pot encerar la matriu. Com qualsevol gravat calcogràfic, l'estampació de la punta seca es fa entintant la planxa, netejant-la, col·locant un paper humit damunt d'ella i introduint-la en el tòrcul. |
||
Revisió del 03:36, 29 març 2009
Amb aquest mot definim tant l'instrument com la tècnica de gravat.
- Instrument que sembla un llapis, amb una punta d'un acer dur o d'una pedra com el diamant.
- La punta seca és una modalitat de gravat al buit; la tinta es diposita a les parts gravades. La matriu és de metall; això significa que és un gravat calcogràfic. Com calcografia, es treballa de manera directa per acció manual.
-
Rembrandt, The Hundred Guilder, 1647-1649, punta seca i burí, 27.8 x 38.8 cm. -
Ernst Opple, Ballarina, punta seca, 20.7 x 15.6 cm. -
Wilhelm Lehmbruck, Jünglings-Halbakt, punta seca, 15.8 x 12 cm,1911
Procés
Aquesta tècnica és molt similar a la del gravat al burí. L'artista dibuixa la imatge sobre una planxa de zinc o de coure, sense tractar. A mesura que es va fent la incisió es va produint un solc, aixecant a banda i banda una espècie de suaus crestes de metall anomenades rebaves o barbes. Aquestes rebaves retenen certa quantitat de tinta i donen al traç de la punta seca un aspecte ric i vellutat. Les rebaves són delicades i es desgasten amb la contínua pressió del tòrcul pel que no s'acostuma a fer un tiratge superior a 20 o 30 estampes. Per augmentar les possibilitats del tiratge es pot encerar la matriu. Com qualsevol gravat calcogràfic, l'estampació de la punta seca es fa entintant la planxa, netejant-la, col·locant un paper humit damunt d'ella i introduint-la en el tòrcul.