Tractat de Saint-Germain-en-Laye: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km² |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:AustriaHungaryWWI.gif|thumb|350px|Repartiment de l'Imperi Austro-Hongarès segons els tractats de Trianon i Saint-Germain-en-Laye]] |
[[Fitxer:AustriaHungaryWWI.gif|thumb|350px|Repartiment de l'Imperi Austro-Hongarès segons els tractats de Trianon i Saint-Germain-en-Laye]] |
||
El '''Tractat de Saint-Germain-en-Laye''', signat a aquesta població propera a [[París ]] el 10 de setembre de [[1919]], fou el resultat de l'assemblea reunida per a tractar les condicions de pau després de la [[Primera Guerra Mundial]] entre les potències aliades vencedores i l'[[Imperi Austrohongarès]]. Atès que aquest ja havia estat desmembrat per la declaració |
El '''Tractat de Saint-Germain-en-Laye''', signat a aquesta població propera a [[París ]] el 10 de setembre de [[1919]], fou el resultat de l'assemblea reunida per a tractar les condicions de pau després de la [[Primera Guerra Mundial]] entre les potències aliades vencedores i l'[[Imperi Austrohongarès]]. Atès que aquest ja havia estat desmembrat per la declaració d'independència d'[[Hongria]] el 16 de novembre de [[1918]], les qüestions a debatre es limitaren al cas d'[[Àustria]], país que tanmateix fou exclòs de les negociacions i obligat a signar el tractat final. |
||
Ela països signataris del tractat foren, a més d'Àustria, les potències aliades (el [[Regne Unit]], [[França]], [[Itàlia]], els [[Estats Units]] i el [[Japó]]) i les denominades |
Ela països signataris del tractat foren, a més d'Àustria, les potències aliades (el [[Regne Unit]], [[França]], [[Itàlia]], els [[Estats Units]] i el [[Japó]]) i les denominades "potències associades" ([[Bèlgica]], [[Cuba]], [[Grècia]], [[Nicaragua]], [[Panamà]], [[Polònia]], [[Portugal]], [[Romania]], [[Tailàndia]], [[Txecoslovàquia]], [[Xina]] i el [[Regne dels Serbis, Croats i Eslovens]] -la futura Iugoslàvia-). El tractat fou redactat en [[francès]] -la llengua d'interpretació en cas de discrepàncies-, [[anglès]], [[italià]] i [[rus]], però no en [[alemany]]. |
||
El tractat establia en nom oficial del país vençut, Àustria (Österreich), al qual se li prohibia expressament l'''Anschluss'' (reagrupament amb [[Alemanya]]), la fabricació i el comerç d'armament i la constitució d'un exèrcit de lleva (se li autoritzava un exèrcit professional limitat a 30.000 homes). Alhora se l'obligava a pagar als aliats quantioses indemnitzacions i a restituir-los nombroses obres d'art del tresor imperial dels [[Habsburg]], per bé que moltes d'elles fossin a [[Àustria]] des de feia segles i haguessin estat adquirides legítimament. |
El tractat establia en nom oficial del país vençut, Àustria (Österreich), al qual se li prohibia expressament l'''Anschluss'' (reagrupament amb [[Alemanya]]), la fabricació i el comerç d'armament i la constitució d'un exèrcit de lleva (se li autoritzava un exèrcit professional limitat a 30.000 homes). Alhora se l'obligava a pagar als aliats quantioses indemnitzacions i a restituir-los nombroses obres d'art del tresor imperial dels [[Habsburg]], per bé que moltes d'elles fossin a [[Àustria]] des de feia segles i haguessin estat adquirides legítimament. |
||
Línia 14: | Línia 14: | ||
*Algunes zones d'[[Estíria]] i de [[Caríntia]], que passaren al [[Regne dels Serbis, Croats i Eslovens]]. |
*Algunes zones d'[[Estíria]] i de [[Caríntia]], que passaren al [[Regne dels Serbis, Croats i Eslovens]]. |
||
S'establí la celebració d'un referèndum a la ciutat de [[Klagenfurt]] per a decidir la seva permanència a Àustria i el seu pas a [[Eslovènia]]. El plebiscit, celebrat el 10 |
S'establí la celebració d'un referèndum a la ciutat de [[Klagenfurt]] per a decidir la seva permanència a Àustria i el seu pas a [[Eslovènia]]. El plebiscit, celebrat el 10 d'octubre de [[1920]], decidí de continuar austríaca. |
||
Aquestes modificacions, més l'agregació de l'[[Hongria|hongarès]] [[Burgenland]] decidida pel [[Tractat del Trianon]], conformaren els territoris de |
Aquestes modificacions, més l'agregació de l'[[Hongria|hongarès]] [[Burgenland]] decidida pel [[Tractat del Trianon]], conformaren els territoris de l'actual República Federal d'Àustria. |
||
[[Categoria:Primera Guerra Mundial]] |
[[Categoria:Primera Guerra Mundial]] |
Revisió del 05:24, 29 març 2009
El Tractat de Saint-Germain-en-Laye, signat a aquesta població propera a París el 10 de setembre de 1919, fou el resultat de l'assemblea reunida per a tractar les condicions de pau després de la Primera Guerra Mundial entre les potències aliades vencedores i l'Imperi Austrohongarès. Atès que aquest ja havia estat desmembrat per la declaració d'independència d'Hongria el 16 de novembre de 1918, les qüestions a debatre es limitaren al cas d'Àustria, país que tanmateix fou exclòs de les negociacions i obligat a signar el tractat final.
Ela països signataris del tractat foren, a més d'Àustria, les potències aliades (el Regne Unit, França, Itàlia, els Estats Units i el Japó) i les denominades "potències associades" (Bèlgica, Cuba, Grècia, Nicaragua, Panamà, Polònia, Portugal, Romania, Tailàndia, Txecoslovàquia, Xina i el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens -la futura Iugoslàvia-). El tractat fou redactat en francès -la llengua d'interpretació en cas de discrepàncies-, anglès, italià i rus, però no en alemany.
El tractat establia en nom oficial del país vençut, Àustria (Österreich), al qual se li prohibia expressament l'Anschluss (reagrupament amb Alemanya), la fabricació i el comerç d'armament i la constitució d'un exèrcit de lleva (se li autoritzava un exèrcit professional limitat a 30.000 homes). Alhora se l'obligava a pagar als aliats quantioses indemnitzacions i a restituir-los nombroses obres d'art del tresor imperial dels Habsburg, per bé que moltes d'elles fossin a Àustria des de feia segles i haguessin estat adquirides legítimament.
Quant als territoris, foren sostrets a Àustria els següents:
- La Galítsia, atorgada a Polònia en contra de la voluntat majoritària dels seus habitants, de nació rutena, que volien ser agregats a Ucraïna.
- Bohèmia, Moràvia i algunes zones de la Baixa Àustria, reunides en el nou estat de Txecoslovàquia juntament amb el territori germanòfon dels Sudets.
- El Tirol del Sud, el territori de Trento, la Vall de Canale, diverses illes de Dalmàcia i les ciutats de Trieste i Zara foren atorgades a Itàlia. Això comportava que Àustria perdés qualsevol sortida al Mar Mediterrani.
- La Bucovina, lliurada a Romania.
- Algunes zones d'Estíria i de Caríntia, que passaren al Regne dels Serbis, Croats i Eslovens.
S'establí la celebració d'un referèndum a la ciutat de Klagenfurt per a decidir la seva permanència a Àustria i el seu pas a Eslovènia. El plebiscit, celebrat el 10 d'octubre de 1920, decidí de continuar austríaca.
Aquestes modificacions, més l'agregació de l'hongarès Burgenland decidida pel Tractat del Trianon, conformaren els territoris de l'actual República Federal d'Àustria.