Tuta: diferència entre les revisions
m Robot afegeix: de, es, fr, it, nap, nl, pl |
m arreglant els enllaços incorrectes mascle i masculí --> mascle (biologia) |
||
Línia 54: | Línia 54: | ||
==[[Reproducció]]== |
==[[Reproducció]]== |
||
Té lloc entre els mesos de [[juny]] i [[juliol]], i hi ha delimitació de territoris. Els [[mascles]] atreuen les [[Femella|femelles]] amb moviments del cos i de la caudal. La [[fecundació]] és externa i ponen els [[Ou (biologia)|ous]] en [[niu]]s a parets verticals dels penya-segats. Els primers dies la [[femella]] i el [[mascle]] tenen cura de la posta, però la femella els abandona a l'encàrrec del mascle.<ref>Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: ''Peixos de les Illes Balears''. [[Editorial Moll]], [[Palma de Mallorca]], [[maig]] del [[2000]]. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 198.</ref> |
Té lloc entre els mesos de [[juny]] i [[juliol]], i hi ha delimitació de territoris. Els [[mascles]] atreuen les [[Femella|femelles]] amb moviments del cos i de la caudal. La [[fecundació]] és externa i ponen els [[Ou (biologia)|ous]] en [[niu]]s a parets verticals dels penya-segats. Els primers dies la [[femella]] i el [[Mascle (biologia)|mascle]] tenen cura de la posta, però la femella els abandona a l'encàrrec del mascle.<ref>Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: ''Peixos de les Illes Balears''. [[Editorial Moll]], [[Palma de Mallorca]], [[maig]] del [[2000]]. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 198.</ref> |
||
==[[Alimentació]]== |
==[[Alimentació]]== |
Revisió del 14:18, 5 abr 2009
Chromis chromis | |
---|---|
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 188324 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Perciformes |
Família | Pomacentridae |
Gènere | Chromis |
Espècie | Chromis chromis (Linnaeus, 1758) |
Nomenclatura | |
Protònim | Sparus chromis |
La tuta, la castanyoleta, l'estudiant, el moret, el soldat o la somera[2] (Chromis chromis) és una espècie de peix de la família dels pomacèntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia
- Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.[3]
- Cos ovalat i alt, comprimit lateralment.
- Color marró o blau negrós. Els costats i el ventre són més clars. Les cries presenten un color blau brillant.
- Té 5-6 bandes longitudinals fosques.
- Cua amb escotadura i els lòbuls llargs.
- Aletes pectorals grosses.
- Les pèlviques tenen el segon radi bastant llarg.
- L'anal té dos radis espinosos.
- Té una sola dorsal.
- Els radis durs són més baixos que els blans.
- La porció d'aleta de radis durs és més llarga que la de radis blans.
- El cap té escames grosses.
- La boca és molt petita.
- El preopercle és dentat.[4]
Reproducció
Té lloc entre els mesos de juny i juliol, i hi ha delimitació de territoris. Els mascles atreuen les femelles amb moviments del cos i de la caudal. La fecundació és externa i ponen els ous en nius a parets verticals dels penya-segats. Els primers dies la femella i el mascle tenen cura de la posta, però la femella els abandona a l'encàrrec del mascle.[5]
Alimentació
Mengen plàncton i petits anèl·lids i crustacis.[6]
Hàbitat
Apareix a zones rocalloses i a praderies fins a una fondària de devers 30-35 m on se substitueix per la forcadella (Anthias anthias). És freqüent a l'ombra de les parets dels penya-segats, veu els depredadors que s'acosten a la paret i ells no són vists.[7]
Costums
És una espècie gregària que pot formar moles molt nombroses que resten durant molt de temps a la mateixa zona.[8]
Distribució geogràfica
Es troba a l'Atlàntic oriental (des de Portugal fins al Golf de Guinea, São Tomé i Angola, incloent-hi Açores, Canàries, Cap Verd i Annobon) i a la Mediterrània.[9]
Observacions
La seua presència al voltant d'una cova pot indicar la presència d'anfossos, escorballs o altres peixos.[10]
Referències
- ↑ BioLib
- ↑ Enciclopèdia Catalana (català)
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 197-198.
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 198.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 198.
Bibliografia
- Allen, G.R. 1991: Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 pp.
- Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts, Estats Units, 1997.
- Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
- Loris, D. i J. Rucabado, 1990. Pomacentridae. p. 842-850. In J.C. Quéro, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post and L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
- Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
- Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
- Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaços externs
- ITIS (anglès)
- AQUATAB.NET
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tuta |
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies. |