Concili de Jerusalem: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
El '''Concili de Jerusalem''' (o Conferència Apostòlica) és un nom aplicat a una reunió, que es descriu als [[Fets dels Apòstols]] i, probablement, a la què es refereix [[Pau de Tars|Pau]] a l'[[Epístola als Gàlates|carta als cristians de Galàcia]] (Gàlates 2). |
El '''Concili de Jerusalem''' (o Conferència Apostòlica) és un nom aplicat a una reunió, que es descriu als [[Fets dels Apòstols]] i, probablement, a la què es refereix [[Pau de Tars|Pau]] a l'[[Epístola als Gàlates|carta als cristians de Galàcia]] (Gàlates 2). |
||
Els esdeveniments descrits van passar a l'any [[50]], a més trigar algun temps abans de la mort de [[Sant Jaume el Just|Jaume]] en el [[62]], i abans de la |
Els esdeveniments descrits van passar a l'any [[50]], a més trigar algun temps abans de la mort de [[Sant Jaume el Just|Jaume]] en el [[62]], i abans de la Primera guerra romana-jueva i la destrucció del [[Temple de Jerusalem]] l'any [[70]] dC. Pau descriu diverses reunions amb els apòstols de [[Jerusalem]]. Pau diu: "Passats catorze anys, vaig pujar a Jerusalem amb [[Bernabé]]" i [[Titus]] "mogut per una revelació", a fi de "seure davant d'ells l'[ [evangeli]] que(ell) va proclamar entre els [[Pagà|pagans]]" (Gàlates 2:2);''ells'' Pau està d'acord amb "els que es suposa que són els dirigents" (Gàlates 2:6). Jaume, [[Sant Pere|Cefes]] i [[Joan l'Apòstol|Joan]]. |
||
Ell ho descriu com una "reunió privada" (no com concili públic) i pren nota de que Titus, que era grec, no va ser pressionat a circumcidar-se (Gàlates 2: 3) Tanmateix, es refereix als "falsos creients infiltrats per espiar la llibertat que tenim en Crist [[Jesús]] , ...per esclavitzar-nos" (Gàlates 2:4). Pau reclama als "pilars" de l'Església <ref> [http://www.newadvent.org/cathen/08280a.htm Enciclopèdia Catòlica: Sant Jaume el Menor]</ref> no va tenir diferències amb ells. Al contrari, li van donar la raó, hi li van confiar la missió de evangelitzar als "incircumcisos", i només li demanaren que es recordés dels seus "pobres"). |
Ell ho descriu com una "reunió privada" (no com concili públic) i pren nota de que Titus, que era grec, no va ser pressionat a circumcidar-se (Gàlates 2: 3) Tanmateix, es refereix als "falsos creients infiltrats per espiar la llibertat que tenim en Crist [[Jesús]] , ...per esclavitzar-nos" (Gàlates 2:4). Pau reclama als "pilars" de l'Església <ref> [http://www.newadvent.org/cathen/08280a.htm Enciclopèdia Catòlica: Sant Jaume el Menor]</ref> no va tenir diferències amb ells. Al contrari, li van donar la raó, hi li van confiar la missió de evangelitzar als "incircumcisos", i només li demanaren que es recordés dels seus "pobres"). |
||
Revisió del 19:28, 6 abr 2009
El Concili de Jerusalem (o Conferència Apostòlica) és un nom aplicat a una reunió, que es descriu als Fets dels Apòstols i, probablement, a la què es refereix Pau a l'carta als cristians de Galàcia (Gàlates 2).
Els esdeveniments descrits van passar a l'any 50, a més trigar algun temps abans de la mort de Jaume en el 62, i abans de la Primera guerra romana-jueva i la destrucció del Temple de Jerusalem l'any 70 dC. Pau descriu diverses reunions amb els apòstols de Jerusalem. Pau diu: "Passats catorze anys, vaig pujar a Jerusalem amb Bernabé" i Titus "mogut per una revelació", a fi de "seure davant d'ells l'[ [evangeli]] que(ell) va proclamar entre els pagans" (Gàlates 2:2);ells Pau està d'acord amb "els que es suposa que són els dirigents" (Gàlates 2:6). Jaume, Cefes i Joan.
Ell ho descriu com una "reunió privada" (no com concili públic) i pren nota de que Titus, que era grec, no va ser pressionat a circumcidar-se (Gàlates 2: 3) Tanmateix, es refereix als "falsos creients infiltrats per espiar la llibertat que tenim en Crist Jesús , ...per esclavitzar-nos" (Gàlates 2:4). Pau reclama als "pilars" de l'Església [1] no va tenir diferències amb ells. Al contrari, li van donar la raó, hi li van confiar la missió de evangelitzar als "incircumcisos", i només li demanaren que es recordés dels seus "pobres").
Antecedents
El Concili de Jerusalem, es celebrar als voltant de l'any 50, uns setze anys després de la mort i resurrecció de Jesús. Va ser la primera reunió coneguda de la nova comunitat cristiana. Que va tenir lloc abans de la primera guerra romana-jueva, que va esclatar en l'any 66 dC i va destruir el Temple de Jerusalem a l'any 70 dC. En aquell moment, la majoria dels seguidors de Jesús eren jueus per naixement, i fins i tot estaven considerats com a part del judaisme. El fet que "certes persones" de Jerusalem i Judea, en representació de l'Església de Jerusalem, van arribar a Antioquia, on era Pau de Tars, predicant (Fets 15:1), i deien que els convertits a la nova religió no podien ser salvats a menys que es sotmetessin a la circumcisió, va desfermar la disputa i provocar la necessitat de celebrar el primer concili dels cristians.
Conclusions
Al final del concili després de debatre el tema (Fets 15:6), es determina escriure una carta als cristians conversos d'Antioquia, dient que només tenien d'evitar menjar carn sacrificada als ídols, de fornicació, d'animals ofegats i de menjar sang, el text diu:
| « | Quan hagueren acabat de parlar, Jaume prengué la paraula i va dir: Germans escolteu-me... n'hi ha prou d'escriure'ls que s'abstinguin de la carn oferta als ídols, de relacions sexuals il.legítimes, de menjar animals ofegats, i de menjar sang. | » |
| — Fets 15:13-20 | ||