Carles Camprós: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
'''Carles Campròs''', en francès ''Charles Camproux'' (la Bèla de Mai 1908-1995) ha estat un important poeta, erudit i teòric polític [[occità]].
'''Carles Campròs''', en francès ''Charles Camproux'' (la Bèla de Mai 1908-1995) ha estat un important poeta, erudit i teòric polític [[occità]].


Els seus treballs s'han basat, sobretot, en l'estudi de la llengua occitna i l'ètica de la civilització literària dels trobadors. Dirigí les revistes ''L'Araire'' (1931-1933) i ''Occitània'' (1934-1939), i el 1935 va publicar l’opuscle ''Per lo camp occitan'' on desenvolupà una teoria de la nació occitana, amb una estratègia populista que rebutja la lluita de classes i crida a l’emancipació cooperativista i reformista del pagès i de l’artesanat cap a un federalisme interior per [[França]], però un federalisme no pas capitalista. El 1935 formaria el ''Partit Federalista Provençal'' (PFP), qui farà campanya a les eleccions pel [[Front Popular (França)|Front Popular]] i definirà la [[Provença]] com a “minoria nacional”. Però només aconseguiran la participació en alguns actes protocolaris de l’Ajuntament de [[Marsella]].
Els seus treballs s'han basat, sobretot, en l'estudi de la llengua occitna i l'ètica de la civilització literària dels trobadors. Dirigí les revistes ''L'Araire'' (1931-1933) i ''Occitània'' (1934-1939) amb Marcel Carrières, i el 1935 va publicar l’opuscle ''Per lo camp occitan'' on desenvolupà una teoria de la nació occitana, amb una estratègia populista que rebutja la lluita de classes i crida a l’emancipació cooperativista i reformista del pagès i de l’artesanat cap a un federalisme interior per [[França]], però un federalisme no pas capitalista. El 1935 formaria el ''Partit Federalista Provençal'' (PFP), qui farà campanya a les eleccions pel [[Front Popular (França)|Front Popular]] i definirà la [[Provença]] com a “minoria nacional”. Però només aconseguiran la participació en alguns actes protocolaris de l’Ajuntament de [[Marsella]].


== Referències ==
== Referències ==
Línia 17: Línia 17:
* ''Cardenal et Rutebeuf, poètes satiriques'' (Revue des Langues Romanes, 1971)
* ''Cardenal et Rutebeuf, poètes satiriques'' (Revue des Langues Romanes, 1971)
* ''La mentalité 'spirituelle' chez Pèire Cardenal'' (Cahiers de Fanjeaux, 1975)
* ''La mentalité 'spirituelle' chez Pèire Cardenal'' (Cahiers de Fanjeaux, 1975)
* ''Les langues romaniques'' (1981)



Revisió del 21:19, 15 març 2006

Carles Campròs, en francès Charles Camproux (la Bèla de Mai 1908-1995) ha estat un important poeta, erudit i teòric polític occità.

Els seus treballs s'han basat, sobretot, en l'estudi de la llengua occitna i l'ètica de la civilització literària dels trobadors. Dirigí les revistes L'Araire (1931-1933) i Occitània (1934-1939) amb Marcel Carrières, i el 1935 va publicar l’opuscle Per lo camp occitan on desenvolupà una teoria de la nació occitana, amb una estratègia populista que rebutja la lluita de classes i crida a l’emancipació cooperativista i reformista del pagès i de l’artesanat cap a un federalisme interior per França, però un federalisme no pas capitalista. El 1935 formaria el Partit Federalista Provençal (PFP), qui farà campanya a les eleccions pel Front Popular i definirà la Provença com a “minoria nacional”. Però només aconseguiran la participació en alguns actes protocolaris de l’Ajuntament de Marsella.

Referències

Obres

  • Per lo camp occitan (1935)
  • Histoire de la littérature occitane (1953)
  • Le Joy d'Amor des Troubadours (1965)
  • Òbra poëtica occitana (1984)
  • Présence de Pèire Cardenal (Annales de l'I.E.O., 1970)
  • Peire Cardenal. Troces causits (1970)
  • Histoire de la littérature occitane (1971)
  • Vocabulaire courtois chez P. Cardenal (Annales de l'I.E.O., 1963)
  • Cardenal et Rutebeuf, poètes satiriques (Revue des Langues Romanes, 1971)
  • La mentalité 'spirituelle' chez Pèire Cardenal (Cahiers de Fanjeaux, 1975)
  • Les langues romaniques (1981)