Illes Òrcades del Sud: diferència entre les revisions
m Robot afegeix: pt:Ilhas Órcades do Sul |
m Robot modifica: fi:Eteläiset Orkneysaaret |
||
Línia 28: | Línia 28: | ||
[[es:Islas Orcadas del Sur]] |
[[es:Islas Orcadas del Sur]] |
||
[[et:Lõuna-Orkney saared]] |
[[et:Lõuna-Orkney saared]] |
||
[[fi: |
[[fi:Eteläiset Orkneysaaret]] |
||
[[fr:Îles Orcades du Sud]] |
[[fr:Îles Orcades du Sud]] |
||
[[it:Isole Orcadi Meridionali]] |
[[it:Isole Orcadi Meridionali]] |
Revisió del 18:58, 18 abr 2009
Les Illes Òrcades del Sud són un arxipèlag antàrtic ubicat entre els 60°50' i els 60°83' de latitud Sud, i entre els 44°25' i els 46°26' de longitud Oest. Es troben a l'oest sudest de l'illa Grande de Tierra del Fuego, al sud de les illes Aurora (Cormorán i Rocas Negras), al S.O. de l'illa de San Pedro (la més gran de les de Geòrgia del Sud) i al nordest de la Península Antàrtica.
Geografia
Les Òrcades del Sud amb una superfície de 622 km², consten de dues illes principals: Coronación (amb 457 km²) i Lauría (més coneguda com Laurie) amb 86 km², i un grup d'illes anomenades Larsen, Powell, Signy i Robertson.
Less illes Inaccesibles, ubicades unes 15 milles nàutiques a l'oest de l'illa Coronación, són considerades part de l'arxipèlag.
Com les illes Aurora, Geòrgia del Sud, Sandwich del Sud]i els arxipèlags més propers a la Península Antàrtica, formen part de l'anomenat Arc Antillà Austral o de les Antilles del Sud.
Clima
Donada la seva latitud i els corrents oceànics provinents del sud , el clima de les Òrcades del Sud és nival. La temperatura mitjana anual és de -4,2 ºC; +0,2 °C durant gener(estiu) i de -8,5 °C durant juliol (hivern). L'augment de temperatura que s'observa en els darrers anys és d'1,5 graus (respecte a 1900) però es considera no significatiu estadísticament.
Relleu
Presenta muntanyes i petits altiplans. Té glaceres que cobreixen gran part de la superfície. A l'illa Coronación hi ha la màxima altura amb el cim Nivea de 1266 metres.
Fauna i flora
Durant l'hivern són abundosos els cetacis i pinípeds , també l'avifauna antàrtica: pingüins (esfenicids, no els alcaids), cormorans, petrels, albatros, skuas, coloms antàrtics. Durant l'hivern la banquissa de gels cobreix l'ocèan i redueix la fauna de superfície. La flora macroscòpica autòctona es redueix a algues que es reuneixen a les costes a molses i a liquens.