Setge de Saraqusta (778)

Setge de Saraqusta (778) Reconquesta Tipus setge Data 778 Coordenades 41° 36′ N, 0° 54′ O Lloc Saragossa Estat emirat de Qúrtuba Resultat Decisiva victòria saragossana Bàndols Regne Franc Valiat de Barshiluna Valiat de Wasqa Valiat de Saraqusta Comandants Carlemany Sulayman al-Arabí Abu Tawr Hussayn ibn Yahya al-Ansarí Forces Desconegut Desconegut Cronologia Batalla de Roncesvalls →

El setge de Saragossa de 778 formà part de l'intent de Carlemany, aliat amb els valís iemenites d'Al-Tagr al-Ala de conquerir els territoris hispànics d'Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil.

Antecedents

L'esquadra d'Abd al-Rahman ibn Habib al-Fihri, governador d'Ifriquiya, fou encarregat pel califa de Damasc per parlamentar amb Sulayman ibn Yaqdhan, revoltat contra el califa Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil i del que es volia el suport a Damasc, desembarcà a la Cora de Tudmir amb el beneplàcit d'Atanagild. Sense aconseguir el suport, en la seva retirada l'estol fou incendiat i les seves forces envoltades a unes muntanyes properes a Balansiya, mentre la cora perdia el seu estatus especial.

Carlemany va emprendre una sèrie d'agressives campanyes militars destinades a expandir les seues fronteres. D'aquesta manera va sotmetre els llombards i els va fer desaparéixer de la Història. A Alemanya, va sotmetre els saxons, i va portar la guerra fins a Hongria, on va destruir els àvars afincats a la Panònia per sempre.

Un cop va creure que els saxons estaven definitivament sotmesos, va acceptar l'oferta de Sulayman ibn Yaqdhan, el valí de Madinat Barshiluna i Abu Tawr, valí de Wasqa, que en la Dieta de Paderborn van oferir els seus territoris a canvi de suport militar en una nova revolta contra Abd ar-Rahman I, aquest cop amb objecte de restaurar el poder del califat abbàssida a al-Àndalus.

El setge

Dos exèrcits es van trobar a Saraqusta el 778. El primer, amb tropes neustríaques, que va travessar el pirineu occidental, i el segon, composat per austríacs, llombards i burgundis, va travessar el pirineu oriental, capturant Madinat Barshiluna i Pamplona, al que es van unir les les tropes de Sulayman al-Arabí, valí de Barshiluna.

Hussayn ibn Yahya al-Ansarí no estava disposat a lliurar Saragossa als francs i quan Carlemany va arribar davant la ciutat el 778 es va negar a obrir les portes i va al·legar que ell, personalment, no havia promès res. Com que Saraqusta no es va sotmetre la va sotmetre a setge però va haver de marxar d'Ibèria per controlar una rebel·lió dels saxons. L'emperador va agafar com a ostatges alguns dels aliats que l'havien informat malament, entre ells Sulayman al-Arabí. Va deixar el tribut i el presoner amb Hruodland, Prefecte del Marquès de Bretanya, i la reraguarda, mentre el gros de l'exèrcit s'apressava cap al Rin.

Conseqüències

En la retirada, Matruh i Ayxun, els fills de Sulayman al-Arabí van poder rescatar-lo i tornar a Madinat Barshiluna. Carlemany va fer enderrocar les muralles de Pamplona, cosa que va irritar als bascos, que van derrotar els francs al pas d'Orreaga, en la batalla de Roncesvalls, l'única gran desfeta dels exèrcits de Carlemany. Els bascos amb mal armament, van usar l'avantatge del terreny, i van destruir la reraguarda franca.

Els caps de les zones més allunyades continuaven revoltant-se contra l'autoritat cordovesa. La frontera franca es va anar expandint lentament fins que el 795 es va crear la marca hispànica unint els comtats de Girona, Cardona, Osona i Urgell, dins el ducat de Septimània.

Bibliografia

• (francès) Lévi-Provençal, Évariste. Histoire de l'Espagne musulmane, p.122-123.